La Bombolla Gastronòmica
A casa nostra som molt conscients de les darreres bombolles, siguin immobiliàries o dun altre tipus, sense anar molt lluny, obres inacabades com ara auditoris fantasmes, amb els fonaments a tocar duna via de tren que en un altre lloc del planeta amb dos dits de seny, mai shagués aprovat la seva viabilitat, però be no remenem que bufa llevantada.
Si parlem del món de la restauració també en sabem una mica, perquè aquí hi ha negocis que són com una flor destiu, obren per Setmana Santa i a la tardor ja hi ha el cartell de Es traspassa.
Avui us vull parlar de Barcelona i la bombolla gastronòmica que torna a viure. Una bombolla que com a casa se sustenta gràcies al turisme emergent dels darrers anys. Un turisme amb cultura que cerca quelcom més que platja i sol.
Definim el terme de bombolla gastronòmica per lobertura de manera compulsiva, sense cap control, criteri o creixement orgànic destabliments dedicats a donar de menjar i beure, per a la qual cosa es genera una situació de desequilibri on existeix més oferta que demanda.
Com que en aquest espai som de morro fi, anem a fixar-nos amb els restaurants de més anomenada per veure com ha anat la cosa.
Per això fem una mirada ràpida enrerre, fins als anys noranta; Barcelona tenia unes catedrals sagrades, que un estudiant de cuina havia de conèixer, com ara el restaurant Reno, el Dorado Petit, lAgut dAvinyon, el Jean-Luc Figuereas, el Gaig, El Tram-Tram o el Via Veneto com a més destacats.
Però els moviments i les tendències canvien, apareixen nous conceptes, aires que bufen de tramuntana, amb espais i noms nous que poc a poc deixen de banda els pilars de la cuina barcelonina.
Conceptes informals com platillos i el vi a copes com lAlkimia, Coure Gastro, la Gresca o lIsop.
Aquest va ser el preludi del que deu anys després provocaren la irrupció dels Adrià i dels seus deixebles. Parlem del que ara sanomena El Barri, Tickets, Hoja Santa, Niño Viejo, Pakta, La Bodega 1900 y Enigma. Tot un fenomen que ha revolucionat el Parallel. Els colaterals, lherència de El Bulli en el Dos Palillos, Dos Pebrots, Disfrutar o Estimar.
Cal esmenar també El Suculent, amb la taverna dEl Suculent o la versió verda 4Amb5Mujades. I lexplosió en la antiga fabrica Moritz: la Brasserie Louis 1856, el Bar a vins o lAlkimia reinventada i dallí un salt al bistro Vivanda o el Marea Alta per a completar el hòlding.
Dintre daquest deliri tenim també grans noms com lABaC, Celeri, Nectari, Lasarte, Moments, Koy Shunka, Cinc Sentits, Enoteca, Caelis, Informal, Roca Moo o lAngle, entre altres.
És difícil fer una fotografia duna bombolla daquest calat i de segur men deixo molts, però molts, però només remarca lefervescència i la magnitud daquest creixement exponencial que afecta a tots els estrats de restaurants, vaja que nhi ha per triar i remenar. Esperem que aguantin escomesa i no es desinflin com ho va fer el sector immobiliari.
Recordem com diu el Ventura que Barcelona és gran, molt gran!
Si parlem del món de la restauració també en sabem una mica, perquè aquí hi ha negocis que són com una flor destiu, obren per Setmana Santa i a la tardor ja hi ha el cartell de Es traspassa.
Avui us vull parlar de Barcelona i la bombolla gastronòmica que torna a viure. Una bombolla que com a casa se sustenta gràcies al turisme emergent dels darrers anys. Un turisme amb cultura que cerca quelcom més que platja i sol.
Definim el terme de bombolla gastronòmica per lobertura de manera compulsiva, sense cap control, criteri o creixement orgànic destabliments dedicats a donar de menjar i beure, per a la qual cosa es genera una situació de desequilibri on existeix més oferta que demanda.
Com que en aquest espai som de morro fi, anem a fixar-nos amb els restaurants de més anomenada per veure com ha anat la cosa.
Per això fem una mirada ràpida enrerre, fins als anys noranta; Barcelona tenia unes catedrals sagrades, que un estudiant de cuina havia de conèixer, com ara el restaurant Reno, el Dorado Petit, lAgut dAvinyon, el Jean-Luc Figuereas, el Gaig, El Tram-Tram o el Via Veneto com a més destacats.
Però els moviments i les tendències canvien, apareixen nous conceptes, aires que bufen de tramuntana, amb espais i noms nous que poc a poc deixen de banda els pilars de la cuina barcelonina.
Conceptes informals com platillos i el vi a copes com lAlkimia, Coure Gastro, la Gresca o lIsop.
Aquest va ser el preludi del que deu anys després provocaren la irrupció dels Adrià i dels seus deixebles. Parlem del que ara sanomena El Barri, Tickets, Hoja Santa, Niño Viejo, Pakta, La Bodega 1900 y Enigma. Tot un fenomen que ha revolucionat el Parallel. Els colaterals, lherència de El Bulli en el Dos Palillos, Dos Pebrots, Disfrutar o Estimar.
Cal esmenar també El Suculent, amb la taverna dEl Suculent o la versió verda 4Amb5Mujades. I lexplosió en la antiga fabrica Moritz: la Brasserie Louis 1856, el Bar a vins o lAlkimia reinventada i dallí un salt al bistro Vivanda o el Marea Alta per a completar el hòlding.
Dintre daquest deliri tenim també grans noms com lABaC, Celeri, Nectari, Lasarte, Moments, Koy Shunka, Cinc Sentits, Enoteca, Caelis, Informal, Roca Moo o lAngle, entre altres.
És difícil fer una fotografia duna bombolla daquest calat i de segur men deixo molts, però molts, però només remarca lefervescència i la magnitud daquest creixement exponencial que afecta a tots els estrats de restaurants, vaja que nhi ha per triar i remenar. Esperem que aguantin escomesa i no es desinflin com ho va fer el sector immobiliari.
Recordem com diu el Ventura que Barcelona és gran, molt gran!