Opinió

Ecclesiam Beate Marie del Camí

“El cementiri es descriu com un camp on creixen magraners i ametllers, al recinte li falta també una porta restant obert sense protecció”

http://www.ahat.cat

Jordi Moreno

Continuem desgranant més detalls sobre la visita pastoral que l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada va fer a Cambrils l’any 1615. Després d’acabar l’inventari de l’església parroquial de Santa Maria, dos dies després, el dissabte 10 d’octubre arriba el torn a l’ermita de la Mare de Déu del Camí. Hem de tenir en compte que la descripció que recull el text és sobre l’antiga ermita preexistent a la que coneixem actualment, l’edifici actual es va començar a construir a principis del segle XVIII. Hem d’imaginar-nos aquest edifici una mica allunyat del poble, en el text és citat com -ecclesiam beate marie del Cami extra muros ville constructo-. També hem de pensar en un edifici de dimensions molt més modestes a l’actual, d’un sol pis sense cambril i amb un nombre reduït d’altars. L’inventari comença amb l’altar major indicant l’existència d’una imatge de nostra senyora de bulto, o sigui una figura en volum de la mare de Déu coberta amb un mantell de domàs verd, dos frontals d’altar fets amb la tècnica del guadamassil, un cobertor de cuiro “molt bo”,  tres estovalles bones sobre el mateix, dues bacines de llautó per a captar, una sacra (quadre de fusta que conté text litúrgics) guarnida de fusta, un calze de plata amb la patena daurada protegides per un recipient de cuiro tancat, dos plecs de corporals, cinc cobertors d’altar de tafetà de diversos colors, tres camis de drap de casa, quatre amits de tela, un dona pau de bronze i dos de plata, dues casulles, una de satí blanc i l’altra de color negre i violat amb estoles i maniples, un palis de domàs verd, un altre palis de bocaram negre amb una creu blanca, un missal modern i quatre llànties amb set bacines de llautó penjades davant de l’altar. En aquest altar són també fundats dos beneficis, un sota la invocació de Santa Maria de la comuna d’en Taudell a carrèc de Joan Martí i un altra sota la invocació de Sant Jordi a càrrec del beneficiat absent Joan Sides d’Alguaire.

A banda de l’altar major, on es venera la patrona de Cambrils, també se cita l’altar de Santa Llúcia que dóna cabuda a la confraria del gremi dels corders inclosos en ell els oficis de teixidor, paraire i espardenyer. Consten com a procuradors de la mateixa Francesch Dalmau i Gabriel Sans. S’indica que l’altar fa poc que ha estat pintat i que una figura sobredaurada de la santa presideix el centre de dit altar. A l’inventari es detalla l’existència d’un llibre de normes i decrets de la confraria, un fontral d’altar de guadamassil, tres estovalles, un cobertor d’altar de cuiro bo, un missal de Pio V, un camis de drap de casa falsa, un amit, un cordó de filera, una casulla de setí fals blanc, un plec de corporals de tela, un donapau de plata on falten els “candeleros”. Dins un armari de fusta es guarda un tabernacle de fusta pintat i daurat que conté la figura daurada de Santa Llúcia. També se cita l’existència d’una bandera gran de domàs verd amb els seus cordons i flocadura de seda, una cortina de tela negra per cobrir l’altar durant la quaresma, una llàntia i la seva bacina de llautó penjada davant l’altar i una pica de pedra per l’aigua beneïda.

La visita pastoral posa atenció també al cos central de l’ermita indicant que el paviment es troba en bones condicions. També fa referència a la casa adjacent dels ermitans habitada aleshores per Pere Francesc Brasseries i la seva esposa, es demana que sigui arreglada la teulada. El cementiri es descriu com un camp on creixen magraners i ametllers, al recinte li falta també una porta restant obert sense protecció, davant això es demana que siguin tallats els arbres que creixen en el fossar de l’ermita i que es faci una porta per tancar-lo convenientment. La vista acaba a l’hospital de Cambrils on es fa inventari de nou llençols i sis flassades bones.