No es permet jugar amb els sentiments
Sóc culpable. Sí, tal com llegiu. Sóc culpable dhaver cregut a uns pares que lluitaven desesperadament per salvar, suposadament, la seva filla. Us parlo del cas Nadia, la nena d11 anys que pateix tricotiodistròfia, una malaltia rara dorigen genètic.
Vaig familiaritzar-me amb aquest cas ara fa un any. Tot i que feia anys que els pares es passejaven pels platós de televisió, no coneixia la situació. El pare, que coneixia la directora de lagència de comunicació on treballava, ens va convèncer per iniciar una campanya per ajudar a operar la nena. Segons ens va explicar, molt desesperat, si no aconseguia la quantitat necessària que li demanava lhospital de Houston, la Nadia moriria. Xocada per aquest cas, vaig començar a enviar notes de premsa a diferents mitjans i a mobilitzar gent (alguns dells molt coneguts) per a què donessin diners. Tots i els esforços, no es va arribar a la quantitat desitjada, però el contacte amb els pares va continuar. Els mesos passaven i la nena continuava en el mateix estat, una cosa que em va sobtar, ja que segons els progenitors, no li quedaven més de 3-4 mesos de vida.
Vaig tornar a tenir notícies dells a finals de novembre, quan gràcies a un mitjà dinformació, van aconseguir recaptar 140.000 euros per poder sotmetre la nena a un nou tractament en el mateix hospital de Houston. Una situació que em va aixecar sospites, ja que el pare no només va exagerar la història, sinó que estava demanant diners per una operació que en teoria shavia dhaver fet fa un any. No deuria ser la única persona que sestranyava de tot això, ja que uns periodistes dinvestigació van destapar tota la veritat en pocs dies. Tot era una estafa. Suposo que la resta de la història ja la sabeu.
La nena està malalta, sí, però no sestà morint. Com han pogut jugar els pares de la Nadia amb els sentiments de la gent que els hem ajudat? I el més trist, com pot ser que hagin utilitzat a la seva pròpia filla per dur a terme aquest joc brut? Estic molt enfadada i decebuda per haver caigut en aquesta trampa. Hi ha gent que és capaç de qualsevol cosa per tenir diners. Alguns fan veure que estan passant per una situació terrible i demanen ajuda per menjar, però després veus que viuen molt millor que tu; daltres es munten una pellícula i aconsegueixen quasi un milió deuros per salvar la vida duna nena que no sestimen. No shi val jugar amb la solidaritat de les persones però, amb el temps, la veritat sempre surt a la llum.
Que tingueu un bon 2017!
Vaig familiaritzar-me amb aquest cas ara fa un any. Tot i que feia anys que els pares es passejaven pels platós de televisió, no coneixia la situació. El pare, que coneixia la directora de lagència de comunicació on treballava, ens va convèncer per iniciar una campanya per ajudar a operar la nena. Segons ens va explicar, molt desesperat, si no aconseguia la quantitat necessària que li demanava lhospital de Houston, la Nadia moriria. Xocada per aquest cas, vaig començar a enviar notes de premsa a diferents mitjans i a mobilitzar gent (alguns dells molt coneguts) per a què donessin diners. Tots i els esforços, no es va arribar a la quantitat desitjada, però el contacte amb els pares va continuar. Els mesos passaven i la nena continuava en el mateix estat, una cosa que em va sobtar, ja que segons els progenitors, no li quedaven més de 3-4 mesos de vida.
Vaig tornar a tenir notícies dells a finals de novembre, quan gràcies a un mitjà dinformació, van aconseguir recaptar 140.000 euros per poder sotmetre la nena a un nou tractament en el mateix hospital de Houston. Una situació que em va aixecar sospites, ja que el pare no només va exagerar la història, sinó que estava demanant diners per una operació que en teoria shavia dhaver fet fa un any. No deuria ser la única persona que sestranyava de tot això, ja que uns periodistes dinvestigació van destapar tota la veritat en pocs dies. Tot era una estafa. Suposo que la resta de la història ja la sabeu.
La nena està malalta, sí, però no sestà morint. Com han pogut jugar els pares de la Nadia amb els sentiments de la gent que els hem ajudat? I el més trist, com pot ser que hagin utilitzat a la seva pròpia filla per dur a terme aquest joc brut? Estic molt enfadada i decebuda per haver caigut en aquesta trampa. Hi ha gent que és capaç de qualsevol cosa per tenir diners. Alguns fan veure que estan passant per una situació terrible i demanen ajuda per menjar, però després veus que viuen molt millor que tu; daltres es munten una pellícula i aconsegueixen quasi un milió deuros per salvar la vida duna nena que no sestimen. No shi val jugar amb la solidaritat de les persones però, amb el temps, la veritat sempre surt a la llum.
Que tingueu un bon 2017!