Fogatges en línia
Crec interessant fer un repàs dels fogatjaments on apareix Cambrils i Vilafortuny per conèixer quins eren els volums de població que habitaven al nostre poble segles enrere.
http://pares.mcu.es/
Jordi Moreno
El fogatge era un impost extraordinari que establien les Corts Generals de Catalunya dacord amb el monarca regnant per al subsidi de la Corona i que es pagava en funció dels focs o cases habitades. Per a cobrar aquest impost es preparaven llistes amb noms dels caps de família tributants agrupat per localitats, vegueries i bisbats, procés que sanomenava fogatjament. Els llibres de fogatge i recaptació són una font dinformació molt important pel que fa a estudis demogràfics, ens permeten obtenir dades de població molt abans de laparició dels actuals llibres parroquials o els moderns registre civils. El geògraf, historiador i escriptor Josep Iglésies i Fort (Reus,1902-Barcelona,1986) va fer un estudi i transcripció dels fogatjaments de 1497, 1515 i 1553, treballs que han estat publicats parcialment i que permeten una consulta molt més ràpida que llegir els originals de lèpoca. Des del portal dArxius Espanyols PARES podem accedir a les còpies digitalitzades daquests fogatges, concretament a lArxiu de la Corona dAragó en el fons relatiu al patrimoni reial de Catalunya. Entre fogatges i llibres de recaptació es conserven uns 40 volums, la majoria consultables en línia i que van de lany 1358 fins al 1553. Alguns són generals de tot Catalunya i altres només de demarcacions específiques.
Crec interessant fer un repàs dels fogatjaments on apareix Cambrils i Vilafortuny per conèixer quins eren els volums de població que habitaven al nostre poble segles enrere. Comencem amb el document més antic on hi tenim presència, el fogatge de 1378, en què les Corts de Barcelona concedeixen a Pere el Cerimoniós un donatiu de 110.000 lliures per finançar la guerra contra el duc dAnjou. Daquest donatiu, 30.000 lliures shavien dobtenir via fogatge abans de començar la guerra i 30.000 més començada la guerra. Aquest fogatge només recull el recompte de focs i està organitzat per bisbats, el nostre dins larquebisbat de Tarragona. Cambrils és citat juntament amb Montbrió i Vilagrassa amb un total 197 focs en la seva condició de viles reials. Vilafortuny canvia de braç i té categoria nobiliària, se cita com a propietat del donzell Joan Dolzinells amb la quantitat de 17 focs. Val a dir que aquest primer fogatge només recull el recompte del nombre focs, però no la llista de caps de família de cada foc. Ben al contrari que el fogatge de 1497 on sí que apareixen citats un a un i classificats per carrers daleshores. Val a dir que aquest fogatge té un estat de conservació molt precari i malgrat haver estat restaurat ha perdut part de la transcripció dels focs. A més, la resolució utilitzada en la digitalització no és prou bona i dificulta la seva lectura quan es volen apreciar els detalls de lescriptura. Trobem citats els carrers del Cap Puig, part alta de lactual carrer Major, el carrer de la Fira, actual carrer Cardenal Vidal i Barraquer, el carrer del Portal de Santa Maria que conduïa a lactual plaça de la Vila, la plaça pròpiament que és citada sense un nom específic, el carrer de lHostal, actualment carrer Foix i el carrer del Mal Cunyat, actualment carrer Sant Pau. També, a banda, es fa recompte dels focs dels Teixells i de la Plana de Cambrils. El recompte total daquesta llista de fogatjament és de 157 focs. En el fogatge de 1515 ja no hi trobem la classificació per carrers però si els noms dels caps de família de cada foc, el recompte a Vilafortuny és de 7 focs. Pel que fa a Cambrils consten 4 focs eclesiàstics, 2 militars i 176 reials. Als Teixells consten 7 focs més. Per acabar citem el fogatge de 1553 que està recollit en sis volums i també és nominatiu. Consta que a Cambrils i als Teixells va ser realitzat el 24 de juliol daquell any pels jurats cambrilencs Joan Mateu i Bertomeu Bas que comptabilitzaren 230 focs laics, 7 eclesiàstics i 1 de militar. El mateix dia Bertomeu SanJaume sencarregà del recompte de focs de Vilafortuny i el Mas del Bisbe, amb 3 i 4 focs més respectivament.
A banda de la demografia estimada que es pot obtenir daquestes xifres també existeix una vessant històrica i genealògica, si bé és impossible relacionar amb rigor els caps de família citats amb un arbre genealògic en concret sí que ens permet fer-nos la idea de la presència dun cognom en el Cambrils de fa més de cinc segles.
http://pares.mcu.es/
Jordi Moreno
El fogatge era un impost extraordinari que establien les Corts Generals de Catalunya dacord amb el monarca regnant per al subsidi de la Corona i que es pagava en funció dels focs o cases habitades. Per a cobrar aquest impost es preparaven llistes amb noms dels caps de família tributants agrupat per localitats, vegueries i bisbats, procés que sanomenava fogatjament. Els llibres de fogatge i recaptació són una font dinformació molt important pel que fa a estudis demogràfics, ens permeten obtenir dades de població molt abans de laparició dels actuals llibres parroquials o els moderns registre civils. El geògraf, historiador i escriptor Josep Iglésies i Fort (Reus,1902-Barcelona,1986) va fer un estudi i transcripció dels fogatjaments de 1497, 1515 i 1553, treballs que han estat publicats parcialment i que permeten una consulta molt més ràpida que llegir els originals de lèpoca. Des del portal dArxius Espanyols PARES podem accedir a les còpies digitalitzades daquests fogatges, concretament a lArxiu de la Corona dAragó en el fons relatiu al patrimoni reial de Catalunya. Entre fogatges i llibres de recaptació es conserven uns 40 volums, la majoria consultables en línia i que van de lany 1358 fins al 1553. Alguns són generals de tot Catalunya i altres només de demarcacions específiques.
Crec interessant fer un repàs dels fogatjaments on apareix Cambrils i Vilafortuny per conèixer quins eren els volums de població que habitaven al nostre poble segles enrere. Comencem amb el document més antic on hi tenim presència, el fogatge de 1378, en què les Corts de Barcelona concedeixen a Pere el Cerimoniós un donatiu de 110.000 lliures per finançar la guerra contra el duc dAnjou. Daquest donatiu, 30.000 lliures shavien dobtenir via fogatge abans de començar la guerra i 30.000 més començada la guerra. Aquest fogatge només recull el recompte de focs i està organitzat per bisbats, el nostre dins larquebisbat de Tarragona. Cambrils és citat juntament amb Montbrió i Vilagrassa amb un total 197 focs en la seva condició de viles reials. Vilafortuny canvia de braç i té categoria nobiliària, se cita com a propietat del donzell Joan Dolzinells amb la quantitat de 17 focs. Val a dir que aquest primer fogatge només recull el recompte del nombre focs, però no la llista de caps de família de cada foc. Ben al contrari que el fogatge de 1497 on sí que apareixen citats un a un i classificats per carrers daleshores. Val a dir que aquest fogatge té un estat de conservació molt precari i malgrat haver estat restaurat ha perdut part de la transcripció dels focs. A més, la resolució utilitzada en la digitalització no és prou bona i dificulta la seva lectura quan es volen apreciar els detalls de lescriptura. Trobem citats els carrers del Cap Puig, part alta de lactual carrer Major, el carrer de la Fira, actual carrer Cardenal Vidal i Barraquer, el carrer del Portal de Santa Maria que conduïa a lactual plaça de la Vila, la plaça pròpiament que és citada sense un nom específic, el carrer de lHostal, actualment carrer Foix i el carrer del Mal Cunyat, actualment carrer Sant Pau. També, a banda, es fa recompte dels focs dels Teixells i de la Plana de Cambrils. El recompte total daquesta llista de fogatjament és de 157 focs. En el fogatge de 1515 ja no hi trobem la classificació per carrers però si els noms dels caps de família de cada foc, el recompte a Vilafortuny és de 7 focs. Pel que fa a Cambrils consten 4 focs eclesiàstics, 2 militars i 176 reials. Als Teixells consten 7 focs més. Per acabar citem el fogatge de 1553 que està recollit en sis volums i també és nominatiu. Consta que a Cambrils i als Teixells va ser realitzat el 24 de juliol daquell any pels jurats cambrilencs Joan Mateu i Bertomeu Bas que comptabilitzaren 230 focs laics, 7 eclesiàstics i 1 de militar. El mateix dia Bertomeu SanJaume sencarregà del recompte de focs de Vilafortuny i el Mas del Bisbe, amb 3 i 4 focs més respectivament.
A banda de la demografia estimada que es pot obtenir daquestes xifres també existeix una vessant històrica i genealògica, si bé és impossible relacionar amb rigor els caps de família citats amb un arbre genealògic en concret sí que ens permet fer-nos la idea de la presència dun cognom en el Cambrils de fa més de cinc segles.