Maleïda primavera
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Ja ha arribat la primavera i amb ella el bon temps, els paisatges florits i, per desgràcia per alguns, també els esternuts, la tos, els ulls plorosos i les picors. De fet, una de les paraules més repetides per tots al començament de la primavera és "allèrgia". Aquesta malaltia s'ha convertit en un problema greu que afecta cada dia a més i més persones. Es calcula que més del 25% de la població europea pateix algun tipus dallèrgia i s'estima que l'any 2020 aquest percentatge es podria inclús duplicar.
El causant de totes aquestes molèsties, en contra del que podríem pensar, és també el principal sistema de defensa del nostre cos. El sistema immunitari és un conjunt d'òrgans, teixits, cèllules i productes derivats que està distribuït per tot el cos. És un complex sistema defensiu front a agressions i atacs, tant de l'exterior (bacteris o virus) com de l'interior (cèllules degenerades o tumorals). El problema és que, a vegades, aquest sistema pot equivocar-se i pot reconèixer com estranyes i perilloses substàncies que normalment serien inofensives.
El procés de desenvolupament d'una allèrgia compren dues fases: en primer lloc tenim la fase de sensibilització on el sistema immune identifica com a perillosa una substància (allergen), que pot haver arribat al nostre cos mitjançant el contacte amb la pell, la inhalació o la ingestió, i produeix una gran quantitat d'anticossos (immunoglobulina E) que reaccionen de manera específica contra aquesta substància. En aquest primer contacte amb l'allergen no es presenten símptomes de l'allèrgia. És en una segona fase, coneguda com a fase de reexposició o hipersensibilitat, quan la interacció dels anticossos produïts durant la primera fase amb el mateix allergen desencadena la reacció allèrgica. Els anticossos, conjuntament amb unes cèllules del nostre sistema immune anomenades mastòcits, produeixen l'alliberament de substàncies inflamatòries, principalment histamina, que actuen a diferents parts del cos com per exemple el sistema respiratori causant els símptomes descrits de les allèrgies (conjuntivitis, rinitis, urticària o dermatitis i asma bronquial).
Normalment els allèrgens són molècules de naturalesa proteica, que poden trobar-se al pollen, als àcars, als animals domèstics, als aliments, als medicaments o al verí dalguns insectes. La sensibilitat a aquests compostos depèn de dos factors. Per una banda tenim l'herència: hi ha un cert component hereditari en l'aparició d'aquest tipus de malalties, i per l'altra també depèn del grau d'exposició amb l'allergen. Si ens exposem molt sovint i amb grans quantitats a una determinada substància podem arribar a presentar una reacció enfront a ella, encara que genèticament no estiguéssim predisposats. Tot i que l'allèrgia no és una malaltia moderna, en els últims anys s'ha detectat un gran augment en els casos de persones que presentem algun tipus de sensibilitat i, encara que no està del tot clar, es pensa que es pot deure als canvis que s'han anat produint al nostre estil de vida conjuntament amb altres factors com la contaminació ambiental (la incidència de les allèrgies és molt més alta en les societats desenvolupades i en les grans ciutats).
Els tractaments generalment més utilitzats per fer front als símptomes de les allèrgies són els antihistamínics, que redueixen els nivells d'histamina que produeix el nostre cos disminuint així la resposta immunitària, els corticoides nasals per a la rinitis, els broncodilatadors i els corticoides inhalats per a l'asma. Existeixen altres tipus de tractaments, basats en la immunoteràpia, on es va estimulant progressivament el sistema immunològic amb petites dosis de l'allergen per tal que aquest deixi de ser considerat com un perill.
El causant de totes aquestes molèsties, en contra del que podríem pensar, és també el principal sistema de defensa del nostre cos. El sistema immunitari és un conjunt d'òrgans, teixits, cèllules i productes derivats que està distribuït per tot el cos. És un complex sistema defensiu front a agressions i atacs, tant de l'exterior (bacteris o virus) com de l'interior (cèllules degenerades o tumorals). El problema és que, a vegades, aquest sistema pot equivocar-se i pot reconèixer com estranyes i perilloses substàncies que normalment serien inofensives.
El procés de desenvolupament d'una allèrgia compren dues fases: en primer lloc tenim la fase de sensibilització on el sistema immune identifica com a perillosa una substància (allergen), que pot haver arribat al nostre cos mitjançant el contacte amb la pell, la inhalació o la ingestió, i produeix una gran quantitat d'anticossos (immunoglobulina E) que reaccionen de manera específica contra aquesta substància. En aquest primer contacte amb l'allergen no es presenten símptomes de l'allèrgia. És en una segona fase, coneguda com a fase de reexposició o hipersensibilitat, quan la interacció dels anticossos produïts durant la primera fase amb el mateix allergen desencadena la reacció allèrgica. Els anticossos, conjuntament amb unes cèllules del nostre sistema immune anomenades mastòcits, produeixen l'alliberament de substàncies inflamatòries, principalment histamina, que actuen a diferents parts del cos com per exemple el sistema respiratori causant els símptomes descrits de les allèrgies (conjuntivitis, rinitis, urticària o dermatitis i asma bronquial).
Normalment els allèrgens són molècules de naturalesa proteica, que poden trobar-se al pollen, als àcars, als animals domèstics, als aliments, als medicaments o al verí dalguns insectes. La sensibilitat a aquests compostos depèn de dos factors. Per una banda tenim l'herència: hi ha un cert component hereditari en l'aparició d'aquest tipus de malalties, i per l'altra també depèn del grau d'exposició amb l'allergen. Si ens exposem molt sovint i amb grans quantitats a una determinada substància podem arribar a presentar una reacció enfront a ella, encara que genèticament no estiguéssim predisposats. Tot i que l'allèrgia no és una malaltia moderna, en els últims anys s'ha detectat un gran augment en els casos de persones que presentem algun tipus de sensibilitat i, encara que no està del tot clar, es pensa que es pot deure als canvis que s'han anat produint al nostre estil de vida conjuntament amb altres factors com la contaminació ambiental (la incidència de les allèrgies és molt més alta en les societats desenvolupades i en les grans ciutats).
Els tractaments generalment més utilitzats per fer front als símptomes de les allèrgies són els antihistamínics, que redueixen els nivells d'histamina que produeix el nostre cos disminuint així la resposta immunitària, els corticoides nasals per a la rinitis, els broncodilatadors i els corticoides inhalats per a l'asma. Existeixen altres tipus de tractaments, basats en la immunoteràpia, on es va estimulant progressivament el sistema immunològic amb petites dosis de l'allergen per tal que aquest deixi de ser considerat com un perill.