Una Ràdio municipal de veritat
Una de les promeses de lactual equip de govern des de linici del mandat va ser la reobertura de Ràdio Cambrils. Mitjà que amb més de 25 anys dhistòria es va veure eclipsada per lobertura duna televisió municipal que el temps va demostrar que era inviable. La febre de la bombolla immobiliària va fer creure que Cambrils podia destinar 600.000 anuals a una televisió i ràdio, descartant models compartits i més assequibles com podria haver estat treballar amb Canal Reus. El gener de 2013 van venir les retallades. El promemòmetre, aquell aparell amb què els electors mesurem les promeses llançades en campanya electoral, està activat. En dos anys no sha vist cap pas real dirigit a reobrir una emissora municipal que ajudaria a la tant necessària cohesió social dun municipi cada cop més dispers i diluït. Una ràdio que ajudi a la normalització del català, que ofereixi els plens municipals com a mostra de transparència, que ajudi a fer difusió de lactivitat associativa, cultural, esportiva, espai de trobada de programes realitzats per voluntaris... No pretenc idealitzar el model de Ràdio Cambrils del passat. Era un mitjà municipalista, on tots els governs, fossin del color que fossin, van exercir de controladors dels noticiaris i dels tertulians. Lexemple el tenim amb la cobertura que es va fer de crisis municipals i sonades escissions.
Les possibilitats que actualment dóna la xarxa internet i les noves tecnologies aplicades a la ràdio han fet que en nombrosos municipis com lArboç, Hospitalet de lInfant, Alcover... shagin mantingut uns models de ràdio municipal sense una estructura jerarquitzada ni una despesa econòmica desproporcionada. Ja hem vist directors amb sous desmesurats, totalment desconeixedors de la realitat cambrilenca i que es posaven davant dun mitjà cambrilenc que desconeixien. Mentre la feina de veritat la feien treballadors amb mínimes condicions laborals. Errors del passat haurien devitar repetir-los, perquè els temps són diferents, i sobretot els pressupostos també. Personalment, vaig conèixer el mitjà des de dins, durant deu anys vaig formar part de lequip de voluntaris que oferíem una programació alternativa. Crec que la realitat local necessita reobrir un mitjà radiofònic cambrilenc, però que es gestioni amb sentit comú.
Les possibilitats que actualment dóna la xarxa internet i les noves tecnologies aplicades a la ràdio han fet que en nombrosos municipis com lArboç, Hospitalet de lInfant, Alcover... shagin mantingut uns models de ràdio municipal sense una estructura jerarquitzada ni una despesa econòmica desproporcionada. Ja hem vist directors amb sous desmesurats, totalment desconeixedors de la realitat cambrilenca i que es posaven davant dun mitjà cambrilenc que desconeixien. Mentre la feina de veritat la feien treballadors amb mínimes condicions laborals. Errors del passat haurien devitar repetir-los, perquè els temps són diferents, i sobretot els pressupostos també. Personalment, vaig conèixer el mitjà des de dins, durant deu anys vaig formar part de lequip de voluntaris que oferíem una programació alternativa. Crec que la realitat local necessita reobrir un mitjà radiofònic cambrilenc, però que es gestioni amb sentit comú.