Opinió

La ceba, bona fins l’última capa

Malgrat ser una hortalissa modesta i constatada durant molt de temps com menjar de pobres o “contigo pan y cebolla”, la ceba no només ha estat anomenada pels poetes i escriptors, sinó que ha sigut i és encara, un excel•lent remei medicinal natural i un complement nutritiu molt valuós.
La ceba és oriünda de Pèrsia on la consideraven una planta màgica i sagrada. L’estudi de les inscripcions trobades a les tombes faraòniques deixen constància de la presència d’aquesta hortalissa a l’antic Egipte, que servia d’aliment als constructors de les piràmides i els faraons les oferien als seus déus. De la civilització egípcia van passar  a la grega i a la romana. A l’Edat Mitjana era un aliment imprescindible que tant podia formar part dels menjars de palau com dels menús més modestos.
La ceba es consumeix a tot el món per la facilitat d’adaptació a tots els climes. És molt nutritiva, té una gran versatilitat a la cuina i amaga una font de salut entre les seves capes.
Pels casos d’estrenyiment existeix un remei molt efectiu: es talla una ceba a rodelles, es fa bullir amb mig litre d’aigua i una cullerada sopera de mel. Quan la ceba és cuita, es cola. S’ha de prendre una tassa al matí en dejú i una abans d’anar a dormir. La ceba menjada cuita repercuteix favorablement a fer una bona digestió. També és aconsellable menjar ceba crua, ja que resulta un excel•lent desinfectant intestinal. Per digerir bé la ceba i evitar que “no torni”, s’ha d’esclovellar amb els dits –mai amb el ganivet–, fer-ne trossets i deixar-los en vinagre una bona estona. També hi ha la solució del cop de puny. Bon profit!