Opinió

La visita pastoral de 1615

http://www.ahat.cat

A l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) es conserva el registre de la visita pastoral que l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada va fer a la parròquia de Santa Maria de Cambrils el 8 d’octubre de 1615. Aquell dia era dijous i l’arquebisbe, provinent d’una de la parròquia de Vilafortuny, va ser rebut pel rector Bertomeu Pons. Les visites pastorals aporten valuosa informació històrica, perquè descriuen amb detall l’estat en què es trobaven els edificis religiosos fent inventari de tots les objectes que s’hi custodiaven. De tot això se n’aixecava una acta en què l’arquebisbe manava a la comunitat local esmenar tot allò que considerava oportú. El document és força extens i de difícil lectura; de moment em centraré en la primera part, que fa inventari de les fonts baptismals, l’altar major i la sagristia. El redactat del text deixa entreveure en algunes ocasions l’accent valència de l’arquebisbe, amb paraules com espill, acòlit, romput, llavorat... Val la pena llegir-lo a poc a poc per conèixer com era l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils fa 400 anys.
L’inventari comença amb els objectes continguts dins el sagrari. Descriu una capsa rodona d’argent que contenia les formes consagrades i que era utilitzada per repartir el sant sagrament als malalts i a les masies; també una bossa gran setinada de color carmesí utilitzada per a la mateixa fi acompanyada d’un tovalló de tafetà del mateix color i tancada amb cordons; una creu de plata daurada que contenia restes de la veracreu, i finalment un vericle de plata. Entenem com a tafetà una tela fina de seda, llisa i llustrosa. El vericle és un recipient format per dos cercles de vidre on s’exposa l’hòstia als fidels. Sobre la relíquia de la veracreu, seria interessant conèixer com va arribar a Cambrils i qui la va cedir a la nostra parròquia, tot i que a l’edat mitjana sovintejaven falses relíquies del que se suposa que era la creu on va ser crucificat Jesús de Natzaret.
Del sagrari passem a les fonts baptismals, que descriu com una pila gran de pedra tancada amb pany i clau amb coberta de fusta i cuir de pobra qualitat. En un armari a la paret, també tancat amb pany i clau, una cullera de plata utilitzada per batejar, una capsa de plata amb tres compartiments per als sants olis, i una caixeta de fusta també tancada que conté tres canadelles de plata per portar els sants olis “ab sos lletreros sculpits”. L’arquebisbe es troba amb un altar major en obres: “lo stan fent tot nou de relleu amb ses figures grans de bulto sots invocació de la Concepció”, tot citant als jurats del poble com a responsables d’acabar-lo i perfeccionar-lo. L’estat de la sagristia no és molt millor i consta que la teulada en un dels seus extrems està desfeta i descoberta, tot indicant que cal arreglar-la.
L’inventari d’objectes litúrgics que es guardaven a la sagristia és molt exhaustiu, l’arquebisbe en destaca per la seva qualitat una custòdia gran de plata sobredaurada “molt ben obrada”, una creu amb peu també de plata sobredaurada que contenia relíquies de la veracreu i un palis de vellut amb les figures de Nostra Senyora, sant Roc i sant Sebastià brodat amb fil d’or”. També ens descriu la indumentària litúrgica existent citant tres terns complets formats per casulla, dalmàtica, estoles i maniple. Eren conjunts destinats a les gran cerimònies, ricament ornamentats, en el cas de Cambrils en citen un de vellut de color carmesí folrat de tela amb cordons i guarniments, un altre de domàs blanc amb passamans d’or i un de negre de camellot negre per oficiar els funerals. A banda dels terns, consten a l’inventari de la sagristia més casulles, capes, camisons, roquets i amits amb referències als acòlits i minyons que en portaven. També altres objectes litúrgics com ara tres calzes de plata, un encenser, dos donapaus, dos tàlems (un per al dia de Corpus i l’altre per acompanyar el rector quan visitava els malalts), una tovallola negra per a la veracreu durant la Quaresma, dos cobertors de calzes i un mirall de vidre, entre molts altres.

Destacat: “El document és força extens i de difícil lectura; de moment em centraré en la primera part, que fa inventari de les fonts baptismals, l’altar major i la sagristia”