La veritat darrere dels productes ecològics
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Avui toca fer la compra setmanal. Travessem el passadís de les fruites i verdures, ens parem davant de les diferents varietats de pomes i ens trobem que totes tenen un preu similar excepte unes. Hi ha una cistella amb unes pomes més petites, menys brillants i que costen aproximadament el doble que les anteriors. Aquestes pomes també tenen un adhesiu que les identifica com a aliment ecològic. Continuem caminant fins que arribem a la secció de carns. De nou trobem el mateix: la carn identificada com a ecològica su-pera àmpliament el preu de la carn convencional, i succeeix el mateix amb una àmplia varietat de productes: fruites, verdures, ous, carn, cereals i fins i tot amb la roba. Tot el que està etiquetat com a ecològic, biològic o orgànic és molt més car que la resta de productes. Però realment està justificada aquesta diferència en el preu? Són millors aquest tipus de productes?
Dacord amb la legislació vigent de la Comunitat Europea, els adjectius eco (ecològics), bio (biològics), sostenible i orgànic presenten certa homologia i designen aquells pro-ductes que no han sigut tractats amb cap tipus de pesticida o producte químic, que han sigut cultivats respectant els cicles propis de la natura, que no contenen manipulacions genètiques i que proporcionen beneficis per al medi ambient i la comunitat agrícola i ramaderia local.
El fet que en lagricultura ecològica no es facin servir pesticides ni fertilitzants químics ens pot fer pensar que els seus productes poden ser de més qualitat, més beneficiosos per a la salut del consumidor i també per al medi ambient, però la veritat és una mica més complicada. No sempre es pot associar el que és natural amb el millor per a la salut. Fa uns anys es feia servir com a insecticida una substància dorigen vegetal anomenada rotenona que està actualment prohibida a causa de la seva toxicitat, o el spinosad, que sobté dun bacteri i que per la seva baixa especificitat mata tot tipus dinsectes, inclo-ent-hi les abelles i altres insectes pollinitzadors.
Amb els fertilitzants passa una cosa semblant. A lhora dabonar, lagricultura ecològica fa servir fems en lloc de fertilitzants nitrogenats. Ambdós productes aporten nitrogen a la terra, però amb els fems podem tenir problemes de contaminacions amb bacteris com ara lEscherichia coli.
També cal remarcar que aquesta pràctica no és del tot beneficiosa per al medi ambient. Si no sutilitzen els fertilitzants adequats, la producció baixa en picat i, per tant, cal més terreny per compensar aquesta pèrdua, la qual cosa afecta conseqüentment els espais naturals. A més, sha calculat que si en tota la producció agrícola només sutilitzessin fertilitzants dorigen animal, es necessitarien 14.000 milions de vaques, que shaurien dalimentar, necessitarien més superfície i produirien una quantitat considerable de ga-sos defecte hivernacle.
Per altra banda, és important que tinguem clar que no hi ha cap estudi científic que evi-denciï que els productes obtinguts mitjançant lagricultura ecològica siguin més nutri-tius o més beneficiosos per a la nostra salut que els productes tradicionals. Tampoc sha vist que siguin més gustosos, sinó que el seu sabor depèn més de lestat de maduració i de la varietat que de si són dorigen ecològic o no. Lúnica diferència veritable que tro-bem entre un aliment ecològic i un que no ho és el preu, molt més elevat per als ecolò-gics, a causa, bàsicament, de la seva baixa producció.
Finalment hi ha una realitat que ens fa replantejar el benefici daquest corrent ecològic. Els aliments que mengem són cada cop més segurs i més saludables, i lesperança de vida ha anat augmentant durant tot el segle XX a pesar de la introducció de la tecnologia en lagricultura.
Dacord amb la legislació vigent de la Comunitat Europea, els adjectius eco (ecològics), bio (biològics), sostenible i orgànic presenten certa homologia i designen aquells pro-ductes que no han sigut tractats amb cap tipus de pesticida o producte químic, que han sigut cultivats respectant els cicles propis de la natura, que no contenen manipulacions genètiques i que proporcionen beneficis per al medi ambient i la comunitat agrícola i ramaderia local.
El fet que en lagricultura ecològica no es facin servir pesticides ni fertilitzants químics ens pot fer pensar que els seus productes poden ser de més qualitat, més beneficiosos per a la salut del consumidor i també per al medi ambient, però la veritat és una mica més complicada. No sempre es pot associar el que és natural amb el millor per a la salut. Fa uns anys es feia servir com a insecticida una substància dorigen vegetal anomenada rotenona que està actualment prohibida a causa de la seva toxicitat, o el spinosad, que sobté dun bacteri i que per la seva baixa especificitat mata tot tipus dinsectes, inclo-ent-hi les abelles i altres insectes pollinitzadors.
Amb els fertilitzants passa una cosa semblant. A lhora dabonar, lagricultura ecològica fa servir fems en lloc de fertilitzants nitrogenats. Ambdós productes aporten nitrogen a la terra, però amb els fems podem tenir problemes de contaminacions amb bacteris com ara lEscherichia coli.
També cal remarcar que aquesta pràctica no és del tot beneficiosa per al medi ambient. Si no sutilitzen els fertilitzants adequats, la producció baixa en picat i, per tant, cal més terreny per compensar aquesta pèrdua, la qual cosa afecta conseqüentment els espais naturals. A més, sha calculat que si en tota la producció agrícola només sutilitzessin fertilitzants dorigen animal, es necessitarien 14.000 milions de vaques, que shaurien dalimentar, necessitarien més superfície i produirien una quantitat considerable de ga-sos defecte hivernacle.
Per altra banda, és important que tinguem clar que no hi ha cap estudi científic que evi-denciï que els productes obtinguts mitjançant lagricultura ecològica siguin més nutri-tius o més beneficiosos per a la nostra salut que els productes tradicionals. Tampoc sha vist que siguin més gustosos, sinó que el seu sabor depèn més de lestat de maduració i de la varietat que de si són dorigen ecològic o no. Lúnica diferència veritable que tro-bem entre un aliment ecològic i un que no ho és el preu, molt més elevat per als ecolò-gics, a causa, bàsicament, de la seva baixa producció.
Finalment hi ha una realitat que ens fa replantejar el benefici daquest corrent ecològic. Els aliments que mengem són cada cop més segurs i més saludables, i lesperança de vida ha anat augmentant durant tot el segle XX a pesar de la introducció de la tecnologia en lagricultura.