Súplica al rei Joan
http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuHistoric/
Jordi Moreno
LArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un interessant pergamí de finals del segle XV relatiu a una petició que realitza el procurador de la vila de Cambrils al rei Joan II dAragó. Podrem trobar el document digitalitzat al repositori digital daquest arxiu i és consultable en línia. Escrit en llatí i català antic, va ser redactat al Palau Reial Major de Barcelona el 10 de novembre de 1472 i situa Cambrils en un moment clau de la seva història. El rei vol empenyorar Cambrils al Comtat de Prades i els cambrilencs, amb no gaire sort, li supliquen que no ho faci. El pergamí recull aquest prec com segueix: sia de vostra mercè voler-los servar lo que vostra magestat ha acostumat per la infinita bondat e virtut de aquella no donant loch sien alienats ni separats de la real corona amb la qual assentan grantment viure e morir.
La signatura del pergamí es produeix pocs dies després de la Capitulació de Pedralbes, fet que suposa el final a 10 anys denfrontament entre el rei i les institucions catalanes. Acabava, doncs, el que es denomina la Guerra Civil Catalana, un conflicte armat pel control polític del Principat de Catalunya. Lhistoriador Valentí Gual apuntava aquesta situació en una conferència realitzada el passat mes de maig al ja desaparegut local del Casal Popular de Cambrils. Després duna dura guerra civil, Cambrils passava al domini de la senyoria dels ducs de Cardona com a represàlia per haver-se posicionat contra el rei, malgrat que els cambrilencs preferissin continuar depenent dell. El control que exercia un rei llunyà era més lax que el dun senyor feudal més proper.
Entenem, doncs, que assabentades les autoritats cambrilenques de les intencions del rei, envien a Barcelona un representant per intentar dissuadir-lo. El pergamí cita Petrus Simon (Pere Simó) síndic de la vila i dels llocs de Cambrils, Montbrió, els Teixells i la Plana. En un primer moment pot sobtar la defensa dinteressos comuns amb Montbrió, però aleshores aquest poble era un assentament urbà situat dins el terme de Cambrils i la dependència amb el nostre municipi era forta, dependència que no acabaria fins a la seva segregació lany 1622. Pel que fa als Teixells i la Plana, eren considerats també com a termes rurals independents formats per agrupacions de diverses torres i masos i que han arribat als nostres dies com a partides. De tot això en parla extensament el cronista local Josep Salceda Castells a les seves Estampes.
Pere Simó recorda al rei els privilegi concedits a Cambrils pel seu germà Alfons el Magnànim. També fa esment de lesforç que va suposar per als cambrilencs recuperar aquest privilegi després dhaver ser venuts a larquebisbe de Tarragona: los fidelissimos vassals de vostra magestat, això és los homens de la vostra vila de Cambrils, de Montbrió e de Tagels e Plana [...] son estats agregats a la real corona e fets inseparables feta luytio pels de lurs propies substanties e bens amb grandissimo treball litigis e despeses immenses, lo qual privilegi son consentit e autoritat per lo victoriossissimo Rey Alfonso frare de vostra clementia e de memoria gloriosa. El document ens parla dun episodi anterior de la història de Cambrils. Lany 1391 el rei Joan I dAragó ven els llocs, castells i termes de Cambrils, Montbrió i els Teixells a larquebisbe de Tarragona, Ignasi de Valterra. Segons lhistoriador Mossèn Tomàs Capdevila, va ser una venda a perpetuïtat per valor de 15.000 florins. Curiosament el comprador no va poder fer front immediatament a aquesta elevada xifra i va demanar finançament a poblacions com Constantí, Alforja, Escornalbou, Vinyols, Riudoms i Vilabella. El deute va perseguir larquebisbe fins lany 1398 i Cambrils va pertànyer a la mitra de Tarragona fins a lany 1437. Entenem, doncs, que el record de la venda anterior de Cambrils era present entre els cambrilencs i amb estupefacció veien que la història es tornava a repetir: si vostra celsitut voldria fer empenyorament de les dites viles e universitats pertanyents de aquelles així separra aquells de la real corona al agregui comte de Prades e sia veritat que dita alienació no sols es contrafroma de dites constitucions pragmàtiques hochi privilegis e contractes fets expressament amb la serenitat vostra que aquella jurants solemnament.
Tal com hem dit anteriorment, els precs del nostre síndic no van ser escoltats i els cambrilencs van patir les vexacions dels Cardona durant anys. No va ser fins a lany 1587 que la nostra vila recuperava la senyoria reial, lescut del portal del carrer Major en dóna testimoni.
Destacat: El rei vol empenyorar Cambrils al Comtat de Prades i els cambrilencs, amb no gaire sort, li supliquen que no ho faci
Jordi Moreno
LArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un interessant pergamí de finals del segle XV relatiu a una petició que realitza el procurador de la vila de Cambrils al rei Joan II dAragó. Podrem trobar el document digitalitzat al repositori digital daquest arxiu i és consultable en línia. Escrit en llatí i català antic, va ser redactat al Palau Reial Major de Barcelona el 10 de novembre de 1472 i situa Cambrils en un moment clau de la seva història. El rei vol empenyorar Cambrils al Comtat de Prades i els cambrilencs, amb no gaire sort, li supliquen que no ho faci. El pergamí recull aquest prec com segueix: sia de vostra mercè voler-los servar lo que vostra magestat ha acostumat per la infinita bondat e virtut de aquella no donant loch sien alienats ni separats de la real corona amb la qual assentan grantment viure e morir.
La signatura del pergamí es produeix pocs dies després de la Capitulació de Pedralbes, fet que suposa el final a 10 anys denfrontament entre el rei i les institucions catalanes. Acabava, doncs, el que es denomina la Guerra Civil Catalana, un conflicte armat pel control polític del Principat de Catalunya. Lhistoriador Valentí Gual apuntava aquesta situació en una conferència realitzada el passat mes de maig al ja desaparegut local del Casal Popular de Cambrils. Després duna dura guerra civil, Cambrils passava al domini de la senyoria dels ducs de Cardona com a represàlia per haver-se posicionat contra el rei, malgrat que els cambrilencs preferissin continuar depenent dell. El control que exercia un rei llunyà era més lax que el dun senyor feudal més proper.
Entenem, doncs, que assabentades les autoritats cambrilenques de les intencions del rei, envien a Barcelona un representant per intentar dissuadir-lo. El pergamí cita Petrus Simon (Pere Simó) síndic de la vila i dels llocs de Cambrils, Montbrió, els Teixells i la Plana. En un primer moment pot sobtar la defensa dinteressos comuns amb Montbrió, però aleshores aquest poble era un assentament urbà situat dins el terme de Cambrils i la dependència amb el nostre municipi era forta, dependència que no acabaria fins a la seva segregació lany 1622. Pel que fa als Teixells i la Plana, eren considerats també com a termes rurals independents formats per agrupacions de diverses torres i masos i que han arribat als nostres dies com a partides. De tot això en parla extensament el cronista local Josep Salceda Castells a les seves Estampes.
Pere Simó recorda al rei els privilegi concedits a Cambrils pel seu germà Alfons el Magnànim. També fa esment de lesforç que va suposar per als cambrilencs recuperar aquest privilegi després dhaver ser venuts a larquebisbe de Tarragona: los fidelissimos vassals de vostra magestat, això és los homens de la vostra vila de Cambrils, de Montbrió e de Tagels e Plana [...] son estats agregats a la real corona e fets inseparables feta luytio pels de lurs propies substanties e bens amb grandissimo treball litigis e despeses immenses, lo qual privilegi son consentit e autoritat per lo victoriossissimo Rey Alfonso frare de vostra clementia e de memoria gloriosa. El document ens parla dun episodi anterior de la història de Cambrils. Lany 1391 el rei Joan I dAragó ven els llocs, castells i termes de Cambrils, Montbrió i els Teixells a larquebisbe de Tarragona, Ignasi de Valterra. Segons lhistoriador Mossèn Tomàs Capdevila, va ser una venda a perpetuïtat per valor de 15.000 florins. Curiosament el comprador no va poder fer front immediatament a aquesta elevada xifra i va demanar finançament a poblacions com Constantí, Alforja, Escornalbou, Vinyols, Riudoms i Vilabella. El deute va perseguir larquebisbe fins lany 1398 i Cambrils va pertànyer a la mitra de Tarragona fins a lany 1437. Entenem, doncs, que el record de la venda anterior de Cambrils era present entre els cambrilencs i amb estupefacció veien que la història es tornava a repetir: si vostra celsitut voldria fer empenyorament de les dites viles e universitats pertanyents de aquelles així separra aquells de la real corona al agregui comte de Prades e sia veritat que dita alienació no sols es contrafroma de dites constitucions pragmàtiques hochi privilegis e contractes fets expressament amb la serenitat vostra que aquella jurants solemnament.
Tal com hem dit anteriorment, els precs del nostre síndic no van ser escoltats i els cambrilencs van patir les vexacions dels Cardona durant anys. No va ser fins a lany 1587 que la nostra vila recuperava la senyoria reial, lescut del portal del carrer Major en dóna testimoni.
Destacat: El rei vol empenyorar Cambrils al Comtat de Prades i els cambrilencs, amb no gaire sort, li supliquen que no ho faci