Senyor Obama, de lliçons, poques!
Al bell mig de les Olimpíades de Río i encara gaudint de les vacances, una notícia ens ha passat pràcticament inadvertida; ha estat més fàcil observar les escadusseres llàgrimes de Sant Llorenç que escoltar comentaris o llegir articles sobre la darrera transferència de 15 presoners de Guantánamo situada al Sud de Cuba als Emirats Àrabs.
Quan el president Barak Obama va arribar al poder, va qualificar aquesta presó de vergonya i va prometre el seu tancament. Han passat 7 anys i shaurà desperar a la setmana dels tres dijous per veure la fi daquest autèntic forat negre del nostre anomenat Món Lliure. Actualment encara resten 61 presoners dels 242 que hi havia lany 2009, quan el flamant president va arribar a la Casa Blanca i va proposar posar el cadenat a aquella controvertida presó que shavia creat arran de l11-S de 2001.
Cal recordar com latemptat de les Torres Bessones va alimentar una sèrie de mesures molt qüestionables, des de la perspectiva del respecte als drets més fonamentals; a corre-cuita el Congrés dels Estats Units aprovava la Patriotic Act, una llista de mesures que retallaven llibertats bàsiques a canvi de guanyar una pretesa seguretat general. Encara actualment tots els que decidim agafar un vol, estem sotmesos a una colla de restriccions força molestes: qui no ha hagut de buidar una ampolleta de perfum o beguda poc abans dembarcar-se?
Tanmateix, privar de llibertat unes 800 persones sospitoses de pertànyer a grups terroristes són figues dun altre paner. Aquest és el nombre màxim dinterns que va arribar a tenir Guantánamo. Dik Cheney, vicepresident de George W. Bush, va arribar a dir que hi anaven els pitjors dels pitjors terroristes. Endebades, la realitat ha estat una altra, perquè la gran majoria dels detinguts eren terroristes de segona fila o alguns elements sense cap vinculació amb els grups de Bin Laden. En ple paroxisme de guerra contra el terror, engarjolar gent no suposava gaire problema dordre ètic. La prova més fefaent de tot plegat: alguns daquests transferits portaven 14 any empresonats a Guantánamo sense càrrec en contra!
Resulta sorprenent observar el silenci dun estol de tertulians i creadors dopinió sobre aquest escàndol de magnituds colossals. Sospito que si Guantánamo hagués pertanyut a la Veneçuela Chavista, nestaríem parlant dia sí dia també. I mira que Guantánamo els podria donar possibilitats de mostrar el seu amor a la llibertat i als drets humans; prestigioses organitzacions no governamentals porten anys i panys denunciant, des de tortures a la manifesta burla al dret internacional, la pervivència daquesta presó.
Però a Espanya preocupen molt mediàticament les malifetes del senyor Maduro i, en canvi, ningú sesgargamella denunciant lexistència de Guantánamo. Si les agressions als drets humans les fan els de lOncle Sam passem pantalla i preferim tornar als dolents de sempre: Iran, Veneçuela, Corea del Nord.
Setmanes enrere, el president Obama ha fet una visita llampec a Espanya. Programes especials i tota una patuleia de comentaris i opinions; però ningú li va recordar què havia passat amb el bon propòsit de clausurar aquesta presó. Tampoc van repassar les paraules de Lee Wolosky, enviat especial del Departament dEstat Nord-americà lany 2009 i que recull la premsa digital: El mantenimiento de este centro de detención debilita nuestra seguridad nacional porque agota nuestros recursos, afecta nuestras relaciones con nuestros socios y nuestros aliados clave y refuerza a los extremistas violentos.
Potser no cal incomodar el nostre líder del Primer Món amb detalls de poca importància com això de tenir tancada gent durant anys sense acusacions. Els mandataris dels Estats Units sempre van esbombant arreu la defensa de les llibertats, dels drets humans, de la pau. Nogensmenys, això de predicar amb lexemple costa molt i molt més. Per això, continuo pensant que el senyor Obama hauria de tornar el Premi Nobel de la Pau i que sestalviés de donar lliçons mentre resti oberta la infamant garjola de Guantánamo.
Quan el president Barak Obama va arribar al poder, va qualificar aquesta presó de vergonya i va prometre el seu tancament. Han passat 7 anys i shaurà desperar a la setmana dels tres dijous per veure la fi daquest autèntic forat negre del nostre anomenat Món Lliure. Actualment encara resten 61 presoners dels 242 que hi havia lany 2009, quan el flamant president va arribar a la Casa Blanca i va proposar posar el cadenat a aquella controvertida presó que shavia creat arran de l11-S de 2001.
Cal recordar com latemptat de les Torres Bessones va alimentar una sèrie de mesures molt qüestionables, des de la perspectiva del respecte als drets més fonamentals; a corre-cuita el Congrés dels Estats Units aprovava la Patriotic Act, una llista de mesures que retallaven llibertats bàsiques a canvi de guanyar una pretesa seguretat general. Encara actualment tots els que decidim agafar un vol, estem sotmesos a una colla de restriccions força molestes: qui no ha hagut de buidar una ampolleta de perfum o beguda poc abans dembarcar-se?
Tanmateix, privar de llibertat unes 800 persones sospitoses de pertànyer a grups terroristes són figues dun altre paner. Aquest és el nombre màxim dinterns que va arribar a tenir Guantánamo. Dik Cheney, vicepresident de George W. Bush, va arribar a dir que hi anaven els pitjors dels pitjors terroristes. Endebades, la realitat ha estat una altra, perquè la gran majoria dels detinguts eren terroristes de segona fila o alguns elements sense cap vinculació amb els grups de Bin Laden. En ple paroxisme de guerra contra el terror, engarjolar gent no suposava gaire problema dordre ètic. La prova més fefaent de tot plegat: alguns daquests transferits portaven 14 any empresonats a Guantánamo sense càrrec en contra!
Resulta sorprenent observar el silenci dun estol de tertulians i creadors dopinió sobre aquest escàndol de magnituds colossals. Sospito que si Guantánamo hagués pertanyut a la Veneçuela Chavista, nestaríem parlant dia sí dia també. I mira que Guantánamo els podria donar possibilitats de mostrar el seu amor a la llibertat i als drets humans; prestigioses organitzacions no governamentals porten anys i panys denunciant, des de tortures a la manifesta burla al dret internacional, la pervivència daquesta presó.
Però a Espanya preocupen molt mediàticament les malifetes del senyor Maduro i, en canvi, ningú sesgargamella denunciant lexistència de Guantánamo. Si les agressions als drets humans les fan els de lOncle Sam passem pantalla i preferim tornar als dolents de sempre: Iran, Veneçuela, Corea del Nord.
Setmanes enrere, el president Obama ha fet una visita llampec a Espanya. Programes especials i tota una patuleia de comentaris i opinions; però ningú li va recordar què havia passat amb el bon propòsit de clausurar aquesta presó. Tampoc van repassar les paraules de Lee Wolosky, enviat especial del Departament dEstat Nord-americà lany 2009 i que recull la premsa digital: El mantenimiento de este centro de detención debilita nuestra seguridad nacional porque agota nuestros recursos, afecta nuestras relaciones con nuestros socios y nuestros aliados clave y refuerza a los extremistas violentos.
Potser no cal incomodar el nostre líder del Primer Món amb detalls de poca importància com això de tenir tancada gent durant anys sense acusacions. Els mandataris dels Estats Units sempre van esbombant arreu la defensa de les llibertats, dels drets humans, de la pau. Nogensmenys, això de predicar amb lexemple costa molt i molt més. Per això, continuo pensant que el senyor Obama hauria de tornar el Premi Nobel de la Pau i que sestalviés de donar lliçons mentre resti oberta la infamant garjola de Guantánamo.