Arrossos
En aquest país hi ha molta gent que és aficionada a menjar arròs, fins i tot hi ha autèntics fanàtics. Hi ha moltes maneres de fer un arròs
És evident que aquestes formes shan anat reduint i canviant aquests últims anys a causa del turisme en una sola fórmula. Els turistes estrangers creuen que en aquests rodals només hi ha una recepta per a menjar arròs que és la paella valenciana; recepta que sha imposat, tot i que el que se serveix amb aquest nom i en alguns restaurants no té res a veure amb lautèntic plat, sinó que generalment no és ni paella ni és valenciana.
Posats a parlar de larròs, faré una petita referència segons el meu humil criteri a un dels més excellents plats darròs que es pot presentar i que està pràcticament abolit en els moments actuals. Em refereixo a larròs de cabra, crustaci que en castellà anomenem centollo. És un animal daspecte ferotge i amb cara de pocs amics. La llagosta i el llamàntol al tenir una forma més allargada i més encotillada, no ho semblen tant però tots dos són duna qualitat gustativa excellent. Hi ha persones que no saben menjar crustacis, en aquest cas la cabra. És gairebé segur, però, que per a un menjador de crustacis, la cabra és ideal. No té pas gaire carn i cal anar a buscar-la, després de trencar la clova, en els racons més profunds i complicats. Per arribar-hi cal deixar de banda la noció del temps i dedicar-se a la recerca de la substància. Cal ser pacient, tenaç i metòdic. La paciència tot ho abasta.
Aquest arròs, amb quatre pèsols dels temps, reforçat amb aquest impressionant monstre que no té gaire accés fàcil, larròs que en surt amb aquesta combinació és més aviat lleuger però mai tan fluix com el que se sol fer amb altres cloves de mar. Larròs que hom arriba a fer amb la cabra té un perfum incomparable. Els arrossos més bons no són mai els que es mengen pels talls, sinó aquells en què els grans són el més important.
Posats a parlar de larròs, faré una petita referència segons el meu humil criteri a un dels més excellents plats darròs que es pot presentar i que està pràcticament abolit en els moments actuals. Em refereixo a larròs de cabra, crustaci que en castellà anomenem centollo. És un animal daspecte ferotge i amb cara de pocs amics. La llagosta i el llamàntol al tenir una forma més allargada i més encotillada, no ho semblen tant però tots dos són duna qualitat gustativa excellent. Hi ha persones que no saben menjar crustacis, en aquest cas la cabra. És gairebé segur, però, que per a un menjador de crustacis, la cabra és ideal. No té pas gaire carn i cal anar a buscar-la, després de trencar la clova, en els racons més profunds i complicats. Per arribar-hi cal deixar de banda la noció del temps i dedicar-se a la recerca de la substància. Cal ser pacient, tenaç i metòdic. La paciència tot ho abasta.
Aquest arròs, amb quatre pèsols dels temps, reforçat amb aquest impressionant monstre que no té gaire accés fàcil, larròs que en surt amb aquesta combinació és més aviat lleuger però mai tan fluix com el que se sol fer amb altres cloves de mar. Larròs que hom arriba a fer amb la cabra té un perfum incomparable. Els arrossos més bons no són mai els que es mengen pels talls, sinó aquells en què els grans són el més important.