Opinió

Decrets i manaments

També es prohibeixen que tinguin lloc a les capelles vigílies nocturnes i parlaments o que siguin utilitzades per menjar i beure o per penjar-hi la bugada”

http://www.ahat.cat

Jordi Moreno

Durant els darrers mesos he anat desgranant en clau cambrilenca la visita pastoral que l’arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada va encomanar entre els anys 1614 i 1615 a les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona. Tot això gràcies al llibre de la seva “Santa Visita” que es conserva a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, digitalitzat i consultable via web dins l’apartat de llibres de decrets i manaments de visites de l’arquebisbe. Acabo aquesta sèrie d’articles amb un resum dels decrets que el visitador general de l’arquebisbe, Josep Baptista Miret, mana a la parròquia de Santa Maria de Cambrils sobre l’església i l’ermita de Mare de Déu del Camí.

Els decrets van numerats del número 9 fins al 32 i a mode de llista segueixen tots una estructura semblant on primer s’exposa la naturalesa del mateix i acaba amb un termini d’execució i una contraprestació econòmica amb pena d’excomunicació si no es compleix. Per exemple, el primer decret mana al rector de Cambrils Bartomeu Pons i als beneficiats de dita parròquia que anotin en un llibre totes les misses que tenen encomanades i les informin al seu procurador en un termini de vint-i-quatre hores amb pena de tres lliures. Entenem, doncs, que fins aleshores no hi havia un registre sistemàtic de les misses encomanades i l’arquebisbe mana tenir aquest tema controlat, al tractar-se de la principal font d’ingressos de la  parròquia.

Una altre decret mana als Jurats de Cambrils, o sigui als representats del consell municipal d’aleshores, que facin fer una conca amb coberta d’aram estanyada per a que el rector hi pugui guardar l’aigua beneïda dins la pica del Sant Baptisme. Els mateixos Jurats també han d’encarregar-se de la compra d’un cobertor de cuiro, una figura i una tela amb la representació de Sant Joan Baptista per a dita pila baptismal. No acaba aquí la feina per als nostres representants municipals, perquè també se’ls demana que facin tapiar els finestrals del campanar de l’església per evitar que els campaners es mullin quan plou. També mana arrencar els ametllers i magraners que creixen al fossar de l’ermita de la Mare Déu del Camí i que construeixin unes portes que permetin tancar-lo amb pany i clau. Que arreglin la teulada de la sagristia de l’església i la de la casa dels ermitans a l’Ermita. Que ornin l’altar de les Ànimes perquè es troba en estat “indecent” amb la renda d’una causa pia deixada per un tal Pagaroles. També se’ls demana la construcció d’un faristol per al cor de l’església i un armari on es puguin guardar els cantorals ja siguin dins el mateix faristol o en un moble a part. S’encomanen també tres llibres nous per al cor, entre ells un breviari, i un missal reformat per a l’altar major. Els Jurats també són els responsables de proporcionar dos confessionaris nous amb porta i reixa per evitar que el rector confessi als penitents entre altar i altar.

També toca rebre als beneficiats de l’altar de Santa Anna i se’ls demana que el decorin com cal amb els seus propis recursos. Es mana als procuradors de la Confraria del Santíssim que comprin un cobertor de cuiro per a l’altar. Es demana als procuradors de l’altar de Nostra Senyora del Roser que comprin un missal reformat. També es mana als procuradors i majorals de les confraries que tinguin calzes facin daurar les copes si no ho estan i que les patenes siguin conformes al que mana la “nova reforma”. Finalment es decreten diverses normes de conducta com ara evitar que surtin en processons i altres actes religiosos fora de l’església la vestimenta religiosa pròpiament utilitzada durant la celebració de la santa missa. També es prohibeixen que tinguin lloc a les capelles vigílies nocturnes i parlaments o que siguin utilitzades per menjar i beure o per penjar-hi la bugada. Es demana que els procuradors i majorals de les confraries que tinguin deutes amb la institució les paguin en un termini de quinze dies i en cas contrari el rector no els deixi participar dels oficis fins que es posin al dia. També se’ls prohibeix que gastin els béns de la confraria per altres coses que no siguin pròpies a la celebració dels seus oficis.

Veiem doncs que els decrets i manaments sorgits a partir de la visita pastoral tenen un abast ampli dins la població que afecta tant a càrrecs eclesiàstics com civils. Val a dir que el compliment dels mateixos generalment és molt curt, amb poques setmanes o mesos de termini. Sembla doncs poc probable que es poguessin complir fàcilment, si més no, vés a saber quan tornaria a venir l’arquebisbe de Tarragona.