Decrets i manaments
També es prohibeixen que tinguin lloc a les capelles vigílies nocturnes i parlaments o que siguin utilitzades per menjar i beure o per penjar-hi la bugada
http://www.ahat.cat
Jordi Moreno
Durant els darrers mesos he anat desgranant en clau cambrilenca la visita pastoral que larquebisbe de Tarragona Joan de Montcada va encomanar entre els anys 1614 i 1615 a les parròquies de larxidiòcesi de Tarragona. Tot això gràcies al llibre de la seva Santa Visita que es conserva a lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, digitalitzat i consultable via web dins lapartat de llibres de decrets i manaments de visites de larquebisbe. Acabo aquesta sèrie darticles amb un resum dels decrets que el visitador general de larquebisbe, Josep Baptista Miret, mana a la parròquia de Santa Maria de Cambrils sobre lesglésia i lermita de Mare de Déu del Camí.
Els decrets van numerats del número 9 fins al 32 i a mode de llista segueixen tots una estructura semblant on primer sexposa la naturalesa del mateix i acaba amb un termini dexecució i una contraprestació econòmica amb pena dexcomunicació si no es compleix. Per exemple, el primer decret mana al rector de Cambrils Bartomeu Pons i als beneficiats de dita parròquia que anotin en un llibre totes les misses que tenen encomanades i les informin al seu procurador en un termini de vint-i-quatre hores amb pena de tres lliures. Entenem, doncs, que fins aleshores no hi havia un registre sistemàtic de les misses encomanades i larquebisbe mana tenir aquest tema controlat, al tractar-se de la principal font dingressos de la parròquia.
Una altre decret mana als Jurats de Cambrils, o sigui als representats del consell municipal daleshores, que facin fer una conca amb coberta daram estanyada per a que el rector hi pugui guardar laigua beneïda dins la pica del Sant Baptisme. Els mateixos Jurats també han dencarregar-se de la compra dun cobertor de cuiro, una figura i una tela amb la representació de Sant Joan Baptista per a dita pila baptismal. No acaba aquí la feina per als nostres representants municipals, perquè també sels demana que facin tapiar els finestrals del campanar de lesglésia per evitar que els campaners es mullin quan plou. També mana arrencar els ametllers i magraners que creixen al fossar de lermita de la Mare Déu del Camí i que construeixin unes portes que permetin tancar-lo amb pany i clau. Que arreglin la teulada de la sagristia de lesglésia i la de la casa dels ermitans a lErmita. Que ornin laltar de les Ànimes perquè es troba en estat indecent amb la renda duna causa pia deixada per un tal Pagaroles. També sels demana la construcció dun faristol per al cor de lesglésia i un armari on es puguin guardar els cantorals ja siguin dins el mateix faristol o en un moble a part. Sencomanen també tres llibres nous per al cor, entre ells un breviari, i un missal reformat per a laltar major. Els Jurats també són els responsables de proporcionar dos confessionaris nous amb porta i reixa per evitar que el rector confessi als penitents entre altar i altar.
També toca rebre als beneficiats de laltar de Santa Anna i sels demana que el decorin com cal amb els seus propis recursos. Es mana als procuradors de la Confraria del Santíssim que comprin un cobertor de cuiro per a laltar. Es demana als procuradors de laltar de Nostra Senyora del Roser que comprin un missal reformat. També es mana als procuradors i majorals de les confraries que tinguin calzes facin daurar les copes si no ho estan i que les patenes siguin conformes al que mana la nova reforma. Finalment es decreten diverses normes de conducta com ara evitar que surtin en processons i altres actes religiosos fora de lesglésia la vestimenta religiosa pròpiament utilitzada durant la celebració de la santa missa. També es prohibeixen que tinguin lloc a les capelles vigílies nocturnes i parlaments o que siguin utilitzades per menjar i beure o per penjar-hi la bugada. Es demana que els procuradors i majorals de les confraries que tinguin deutes amb la institució les paguin en un termini de quinze dies i en cas contrari el rector no els deixi participar dels oficis fins que es posin al dia. També sels prohibeix que gastin els béns de la confraria per altres coses que no siguin pròpies a la celebració dels seus oficis.
Veiem doncs que els decrets i manaments sorgits a partir de la visita pastoral tenen un abast ampli dins la població que afecta tant a càrrecs eclesiàstics com civils. Val a dir que el compliment dels mateixos generalment és molt curt, amb poques setmanes o mesos de termini. Sembla doncs poc probable que es poguessin complir fàcilment, si més no, vés a saber quan tornaria a venir larquebisbe de Tarragona.
http://www.ahat.cat
Jordi Moreno
Durant els darrers mesos he anat desgranant en clau cambrilenca la visita pastoral que larquebisbe de Tarragona Joan de Montcada va encomanar entre els anys 1614 i 1615 a les parròquies de larxidiòcesi de Tarragona. Tot això gràcies al llibre de la seva Santa Visita que es conserva a lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, digitalitzat i consultable via web dins lapartat de llibres de decrets i manaments de visites de larquebisbe. Acabo aquesta sèrie darticles amb un resum dels decrets que el visitador general de larquebisbe, Josep Baptista Miret, mana a la parròquia de Santa Maria de Cambrils sobre lesglésia i lermita de Mare de Déu del Camí.
Els decrets van numerats del número 9 fins al 32 i a mode de llista segueixen tots una estructura semblant on primer sexposa la naturalesa del mateix i acaba amb un termini dexecució i una contraprestació econòmica amb pena dexcomunicació si no es compleix. Per exemple, el primer decret mana al rector de Cambrils Bartomeu Pons i als beneficiats de dita parròquia que anotin en un llibre totes les misses que tenen encomanades i les informin al seu procurador en un termini de vint-i-quatre hores amb pena de tres lliures. Entenem, doncs, que fins aleshores no hi havia un registre sistemàtic de les misses encomanades i larquebisbe mana tenir aquest tema controlat, al tractar-se de la principal font dingressos de la parròquia.
Una altre decret mana als Jurats de Cambrils, o sigui als representats del consell municipal daleshores, que facin fer una conca amb coberta daram estanyada per a que el rector hi pugui guardar laigua beneïda dins la pica del Sant Baptisme. Els mateixos Jurats també han dencarregar-se de la compra dun cobertor de cuiro, una figura i una tela amb la representació de Sant Joan Baptista per a dita pila baptismal. No acaba aquí la feina per als nostres representants municipals, perquè també sels demana que facin tapiar els finestrals del campanar de lesglésia per evitar que els campaners es mullin quan plou. També mana arrencar els ametllers i magraners que creixen al fossar de lermita de la Mare Déu del Camí i que construeixin unes portes que permetin tancar-lo amb pany i clau. Que arreglin la teulada de la sagristia de lesglésia i la de la casa dels ermitans a lErmita. Que ornin laltar de les Ànimes perquè es troba en estat indecent amb la renda duna causa pia deixada per un tal Pagaroles. També sels demana la construcció dun faristol per al cor de lesglésia i un armari on es puguin guardar els cantorals ja siguin dins el mateix faristol o en un moble a part. Sencomanen també tres llibres nous per al cor, entre ells un breviari, i un missal reformat per a laltar major. Els Jurats també són els responsables de proporcionar dos confessionaris nous amb porta i reixa per evitar que el rector confessi als penitents entre altar i altar.
També toca rebre als beneficiats de laltar de Santa Anna i sels demana que el decorin com cal amb els seus propis recursos. Es mana als procuradors de la Confraria del Santíssim que comprin un cobertor de cuiro per a laltar. Es demana als procuradors de laltar de Nostra Senyora del Roser que comprin un missal reformat. També es mana als procuradors i majorals de les confraries que tinguin calzes facin daurar les copes si no ho estan i que les patenes siguin conformes al que mana la nova reforma. Finalment es decreten diverses normes de conducta com ara evitar que surtin en processons i altres actes religiosos fora de lesglésia la vestimenta religiosa pròpiament utilitzada durant la celebració de la santa missa. També es prohibeixen que tinguin lloc a les capelles vigílies nocturnes i parlaments o que siguin utilitzades per menjar i beure o per penjar-hi la bugada. Es demana que els procuradors i majorals de les confraries que tinguin deutes amb la institució les paguin en un termini de quinze dies i en cas contrari el rector no els deixi participar dels oficis fins que es posin al dia. També sels prohibeix que gastin els béns de la confraria per altres coses que no siguin pròpies a la celebració dels seus oficis.
Veiem doncs que els decrets i manaments sorgits a partir de la visita pastoral tenen un abast ampli dins la població que afecta tant a càrrecs eclesiàstics com civils. Val a dir que el compliment dels mateixos generalment és molt curt, amb poques setmanes o mesos de termini. Sembla doncs poc probable que es poguessin complir fàcilment, si més no, vés a saber quan tornaria a venir larquebisbe de Tarragona.