¡MANDA HUEVOS!
Cap dels estrafolaris personatges creats pel geni de Berlanga poden fer ombra a l'inefable Federico Trillo. Les seves sortides verbals han marcat tota una època , han significat una autèntica mina per comentaristes i guionistes.
Exercint de President del Congrés dels Diputats, se li va escapar allò tan celebrat del "manda huevos"; el micròfon estava encès i tota la ciutadania va ser testimoni del florit llenguatge del nostre estadista.
Quan va ocupar la cartera del Ministeri de Defensa, va aconseguir llaurar-se una merescuda fama d'home abrandat. Ell va ordenar aquella operació militar, tan brillant per les forces armades espanyoles, com fou la conquesta de lilla Perejil al Marroc un heroic 17 de juliol de l'any 2002. El desplegament bèllic, per ocupar un illot deshabitat de 300 metres de llarg per 200 d'amplada, va ser digne d'una gran fita; hi participaren el Grup d'Operacions Especials, la Legió, l'Armada, l'Exèrcit de l'Aire, la Guàrdia Civil. Més enllà dels 12 presoners magrebins, alliberats poc després, i de la mort d'un centenar de cabres, l'operació militar va estar a punt de degenerar en un greu conflicte amb els veïns africans. Això sí, la vigília de la gran campanya d'afirmació de la sobirania nacional sobre un tros de terra de: 0,15 km²!, el ministre Trillo afirmava amb solemnitat: "Ya no se puede hacer nada más. Que Dios les ayude, que tengan mucha suerte y que vuelvan con el triumfo". Per calibrar la importància de la gesta militar, potser caldria recordar les paraules d'un diari gens sospitós com el monàrquic i espanyolíssim ABC: "y todo esto por una isla que no vale ni el combustible de los helicópteros".
Malgrat l'escàs valor estratègic i econòmic de l'indret conquerit, a les hemeroteques resten aquelles grans frases del ministre que passaran a la història: "Al alba y con tiempo duro de levante, 35 nudos de viento, salieron 5 helicópteros, tres helicopteros Cougar que transportaban dos equipos de operaciones especiales, con un total de 28 soldados que llegaron a la isla Perejil, y otros dos helicópteros Bolkov que se quedaron sobrevolando la zona en misiones de apoyo."
També, revisant els enregistraments de les ràdios, podem trobar aquella divertida patinada geogràfica quan acomiadava uns soldats salvadorenys integrats en una Brigada Plus Ultra. El ministre els va espetar amb un càlid i emotiu: "Viva Honduras".
Les capacitats acreditades de Federico Trillo-Figueroa y Vázquez van quedar contrastades amb lepisodi del petrolier Prestige lany 2002. El ministre de Defensa va proposar bombardejar-lo amb avions F-18 per produir lincendi del combustible o lenfonsament. El trencament del casc de la nau va impedir aquesta operació tan contundent.
Tots tenim present la catàstrofe ambiental que va originar laccident. La marea negra provocada pel vessament de fuel, amb el famós chapapote que va empastifar el litoral gallec, són imatges impactants que encara les tenim ben vives. Curiosament, en Trillo ho veia duna manera diferent: Las playas estaban limpias y esplendorosas, la visión era magnífica.
Aquest esperit de servei tan impecable, li va merèixer ser nomenat ambaixador dEspanya a Londres. El fet que no tingués ni idea danglès no va ser cap obstacle; al cap i a la fi, el senyor president Rajoy tampoc en sap, i no passa res.
Fins ara, tot podria considerar-se quelcom còmic; malauradament, el dictamen del Consejo de Estado, un organisme oficial, ens presenta la cara sinistra i fosca del personatge. El 26 de maig de 2003, 62 militars espanyols van morir en un accident aeri a Turquia quan tornaven duna missió de lAfganistan. Lafer Yakolev 42 va ser tot un escàndol: un avió sinistrat que era una mena de tartana, la identificació matussera dels cossos amb greus errors forenses. Les famílies de les víctimes van ser menyspreades pel ministre de Defensa, que no va reconèixer cap responsabilitat en aquella desgràcia. Ell va dir que era un error humà. I tan ample es va quedar!
Han passat 13 anys i el Consell dEstat responsabilitza directament el Ministeri de Defensa de la gestió del vol que va acabar en tragèdia. Casualment, Federico Trillo decideix dimitir dambaixador a la Gran Bretanya. La nova ministra, Maria Dolores de Cospedal, assumeix linforme demolidor i acusatori.
El president Mariano Rajoy, també famós a les xarxes per les seves relliscades verbals: un vaso es un vaso, somos sentimientos y tenemos personas humanas, no ha defraudat pas. El dia 3 de gener, gaudint dunes merescudes vacances de Nadal perquè un any de president en funcions cansa moltíssim, sha vist injustament importunat amb linforme del Consejo de Estado sobre laccident del Yak 42: ¿El Consejo de Estado ha sacado un dictamen sobre eso? No lo he visto. Pero yo creo que eso ya está sustanciado judicialmente lo que había que sustanciar. Ocurrió hace muchísimos años.
Tot plegat ens permet dir, clar i català: ¡Manda huevos!.
Exercint de President del Congrés dels Diputats, se li va escapar allò tan celebrat del "manda huevos"; el micròfon estava encès i tota la ciutadania va ser testimoni del florit llenguatge del nostre estadista.
Quan va ocupar la cartera del Ministeri de Defensa, va aconseguir llaurar-se una merescuda fama d'home abrandat. Ell va ordenar aquella operació militar, tan brillant per les forces armades espanyoles, com fou la conquesta de lilla Perejil al Marroc un heroic 17 de juliol de l'any 2002. El desplegament bèllic, per ocupar un illot deshabitat de 300 metres de llarg per 200 d'amplada, va ser digne d'una gran fita; hi participaren el Grup d'Operacions Especials, la Legió, l'Armada, l'Exèrcit de l'Aire, la Guàrdia Civil. Més enllà dels 12 presoners magrebins, alliberats poc després, i de la mort d'un centenar de cabres, l'operació militar va estar a punt de degenerar en un greu conflicte amb els veïns africans. Això sí, la vigília de la gran campanya d'afirmació de la sobirania nacional sobre un tros de terra de: 0,15 km²!, el ministre Trillo afirmava amb solemnitat: "Ya no se puede hacer nada más. Que Dios les ayude, que tengan mucha suerte y que vuelvan con el triumfo". Per calibrar la importància de la gesta militar, potser caldria recordar les paraules d'un diari gens sospitós com el monàrquic i espanyolíssim ABC: "y todo esto por una isla que no vale ni el combustible de los helicópteros".
Malgrat l'escàs valor estratègic i econòmic de l'indret conquerit, a les hemeroteques resten aquelles grans frases del ministre que passaran a la història: "Al alba y con tiempo duro de levante, 35 nudos de viento, salieron 5 helicópteros, tres helicopteros Cougar que transportaban dos equipos de operaciones especiales, con un total de 28 soldados que llegaron a la isla Perejil, y otros dos helicópteros Bolkov que se quedaron sobrevolando la zona en misiones de apoyo."
També, revisant els enregistraments de les ràdios, podem trobar aquella divertida patinada geogràfica quan acomiadava uns soldats salvadorenys integrats en una Brigada Plus Ultra. El ministre els va espetar amb un càlid i emotiu: "Viva Honduras".
Les capacitats acreditades de Federico Trillo-Figueroa y Vázquez van quedar contrastades amb lepisodi del petrolier Prestige lany 2002. El ministre de Defensa va proposar bombardejar-lo amb avions F-18 per produir lincendi del combustible o lenfonsament. El trencament del casc de la nau va impedir aquesta operació tan contundent.
Tots tenim present la catàstrofe ambiental que va originar laccident. La marea negra provocada pel vessament de fuel, amb el famós chapapote que va empastifar el litoral gallec, són imatges impactants que encara les tenim ben vives. Curiosament, en Trillo ho veia duna manera diferent: Las playas estaban limpias y esplendorosas, la visión era magnífica.
Aquest esperit de servei tan impecable, li va merèixer ser nomenat ambaixador dEspanya a Londres. El fet que no tingués ni idea danglès no va ser cap obstacle; al cap i a la fi, el senyor president Rajoy tampoc en sap, i no passa res.
Fins ara, tot podria considerar-se quelcom còmic; malauradament, el dictamen del Consejo de Estado, un organisme oficial, ens presenta la cara sinistra i fosca del personatge. El 26 de maig de 2003, 62 militars espanyols van morir en un accident aeri a Turquia quan tornaven duna missió de lAfganistan. Lafer Yakolev 42 va ser tot un escàndol: un avió sinistrat que era una mena de tartana, la identificació matussera dels cossos amb greus errors forenses. Les famílies de les víctimes van ser menyspreades pel ministre de Defensa, que no va reconèixer cap responsabilitat en aquella desgràcia. Ell va dir que era un error humà. I tan ample es va quedar!
Han passat 13 anys i el Consell dEstat responsabilitza directament el Ministeri de Defensa de la gestió del vol que va acabar en tragèdia. Casualment, Federico Trillo decideix dimitir dambaixador a la Gran Bretanya. La nova ministra, Maria Dolores de Cospedal, assumeix linforme demolidor i acusatori.
El president Mariano Rajoy, també famós a les xarxes per les seves relliscades verbals: un vaso es un vaso, somos sentimientos y tenemos personas humanas, no ha defraudat pas. El dia 3 de gener, gaudint dunes merescudes vacances de Nadal perquè un any de president en funcions cansa moltíssim, sha vist injustament importunat amb linforme del Consejo de Estado sobre laccident del Yak 42: ¿El Consejo de Estado ha sacado un dictamen sobre eso? No lo he visto. Pero yo creo que eso ya está sustanciado judicialmente lo que había que sustanciar. Ocurrió hace muchísimos años.
Tot plegat ens permet dir, clar i català: ¡Manda huevos!.