Magdalena de Llordat i Rosselló
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/austriaUPF
Durant el procés dinventari del fons de testaments conservats a la parròquia de Santa Maria de Montblanc, es va localitzar una nota testamentària de Guillem Arnau de Llordat i dAlanya dictada el 5 doctubre de 1639 i transcrita pel notari Joan Alba a Montblanc el 28 de juliol de 1644. El testador pertanyia al que sanomena la baixa noblesa de la Conca de Barberà i estava casat amb la cambrilenca Magdalena Roselló, fet que apuntaria la possible existència duna petita noblesa a Cambrils. El noble Guillem Arnau institueix com a hereu universal el seu fill gran, Nicolau, i en absència del primer, al seu fill menor, Dimes. El text dóna a entendre que són encara menors dedat i com era costum dóna preferència als fills mascles que poguessin esdevenir en un futur. Si finalment morien sense descendència, lherència passava al seu nebot Don Joan de Llordat, fill del seu germà Jaume de Llordat. Curiosament afegeix una condició a lhora dheretar: que ningu de mos hereus ni successors pugue tenir casa ni heretats en la vila y terme de Cambrils. El motiu no queda clar, però denota una animadversió en contra de la família cambrilenca de la seva esposa. A més afegeix que en tal cas tots els seus béns siguin destinats a fundar un monestir de Pares Agustins o Caputxins, i si això no fos possible, passés a ser hereva la reverent comunitat de preveres de Montblanc. També arremet contra el seu cunyat Pere Albert del Pomar (La Segarra) amb una maledicció, fet molt inusual en un text testamentari: dono la meledictio amos fills si tenen tracte bo ni mal amb dit Albert si ho puch fer sens pecar mortalment ni a sos descendents.
La inexistència de fons sagramentals daquella època a Montblanc i Cambrils dificulta el coneixement de quin va ser el desenllaç de tot plegat, però gràcies a un procés jurídic posterior arribem a la conclusió que Guillem Arnau de Llordat no anava del tot desencaminat anant en contra de la seva família política cambrilenca. A la Universitat Pompeu Fabra es conserva un text jurídic imprès a Barcelona lany 1663 sota el títol El noble senyor Joan de Llordat contra els hereus i successors de la noble difunta senyora Magdalena de Llordat i Roselló, vidua. Veiem, doncs, que la noble cambrilenca queda viuda i sense fills, i qui acaba heretant és el nebot del seu marit, tal com estava previst al seu testament. El litigi entre les parts vol demostrar que Magdalena Rosselló va renunciar a la seva casa i heretats de Montblanc per tornar a viure a la seva casa de Cambrils sense coaccions. Per donar testimoni a favor i en contra saporten nombrosos testimonis de persones que la van conèixer en vida i la van sentir expressar-se sobre aquest tema.
Llegint el document podem fer-nos una idea del context i la situació per la qual Magdalena de Roselló decideix tornar a Cambrils. Un testimoni afirma: ha ohit a dir a dona Magdalena de Llordat de sa propia boca, que no volia estar, tenir, ni possehir la hazienda de son marit, que tenie en Montblanch, sino que volie viurer en la hazienda que tenia y possehia en Cambrils, que era sua propia, y que volie morir en sa casa. La mort del marit esdevé en plena Guerra dels Segadors. Sense fills, Magdalena ha de fer front a nombrosos deutes en forma de censals i a lembarg de terres de la seva heretat: li senti a dir y quexarse moltes vegades, quels Acreadors la amolestaven tant, que era força lo haversen de anar a viurer a Cambrils. La casa dels Llordat, suposem que lactual Palau Reial, situat al carrer de Guillem Llordat de Montblanc, restava molt danyada per lepisodi conegut com La general crema, quan, el 29 de setembre de 1649, les tropes castellanes van assaltar i saquejar la vila de Montblanc i entre altres coses es van cremar diverses cases nobles. Daquest fet en dóna testimoni el rector de Cambrils Josep Viladot: que estigué en la casa de dita dona Magdalena de Llordat en dita vila de Montblanch, en la qual habitave Alfonso Sivit, després de succehida dita crema, y veurer, o haver vist dita casa cremada com las demes, y estar la major part de ella casi inhabitable [...], y haver dormit en lo quarto habitable, que havie quedat en dita casa. També es dóna testimoni de la presència de soldats francesos: que no sap ni ha sentit a dir, que ella se mudàs per inquietuts tingues dels soldats estaven en la present vila de Montblanch, ni de altres persones, sino que voluntarimaent sen aná. Intuïm, doncs, que podria tractar-se duna data propera a la Batalla de Montblanc, quan les tropes franceses havien convertit aquest poble en plaça forta resistent a lexèrcit castellà.
No resulta difícil dentendre que davant aquesta situació de penúria i desarrelament familiar, Magdalena Rosselló decideix tornar a Cambrils sense mirar enrere. Segons paraules de la seva cunyada, Sor Lluïsa de Llordat, religiosa del Monestir de la Serra de Montblanc, se quexave que dita dona Magdalena [...] sen fos anada sens deixar govern, ni administrador en la hazienda del quondam don Guillem Arnau de Llordat [...] per quan los Acreadors se queixaven per no saber quils havie de satisfer y pagar, per lo que escrigué als Curadors o Tudors del noble don Joan de Llordat son nebot, que enviassen alguna persona per administrar dita hazienda, que anave a total ruina. Altres testimonis donen fe que Magdalena no va tornar mai més a Montblanc i que restava satisfeta amb el fet que fos el seu nebot el legítim hereu, si més no, així ho havia deixat escrit el seu marit en el seu testament. Intuïm també que en moments propers a la seva mort, els seus hereus decideixen obrir una causa contra Joan de Llordat intentant demostrar que Magdalena havia marxat de Montblanc coaccionada. La sentència finalment va ser desfavorable a les pretensions dels Rosselló.
Poca cosa més sabem de Magdalena de Roselló, filla de Nicolau i Magdalena, només tenim coneixement dun Jaume Roselló al fogatge de Cambrils de 1553. La manca de llibres parroquials no ens permeten fer un seguiment genealògic daquesta família. En primer compliment pasqual de 1674 no figura tampoc cap Roselló, caldrà doncs continuar investigant.
Destacat: Que ningu de mos hereus ni successors pugue tenir casa ni heretats en la vila y terme de Cambrils
Durant el procés dinventari del fons de testaments conservats a la parròquia de Santa Maria de Montblanc, es va localitzar una nota testamentària de Guillem Arnau de Llordat i dAlanya dictada el 5 doctubre de 1639 i transcrita pel notari Joan Alba a Montblanc el 28 de juliol de 1644. El testador pertanyia al que sanomena la baixa noblesa de la Conca de Barberà i estava casat amb la cambrilenca Magdalena Roselló, fet que apuntaria la possible existència duna petita noblesa a Cambrils. El noble Guillem Arnau institueix com a hereu universal el seu fill gran, Nicolau, i en absència del primer, al seu fill menor, Dimes. El text dóna a entendre que són encara menors dedat i com era costum dóna preferència als fills mascles que poguessin esdevenir en un futur. Si finalment morien sense descendència, lherència passava al seu nebot Don Joan de Llordat, fill del seu germà Jaume de Llordat. Curiosament afegeix una condició a lhora dheretar: que ningu de mos hereus ni successors pugue tenir casa ni heretats en la vila y terme de Cambrils. El motiu no queda clar, però denota una animadversió en contra de la família cambrilenca de la seva esposa. A més afegeix que en tal cas tots els seus béns siguin destinats a fundar un monestir de Pares Agustins o Caputxins, i si això no fos possible, passés a ser hereva la reverent comunitat de preveres de Montblanc. També arremet contra el seu cunyat Pere Albert del Pomar (La Segarra) amb una maledicció, fet molt inusual en un text testamentari: dono la meledictio amos fills si tenen tracte bo ni mal amb dit Albert si ho puch fer sens pecar mortalment ni a sos descendents.
La inexistència de fons sagramentals daquella època a Montblanc i Cambrils dificulta el coneixement de quin va ser el desenllaç de tot plegat, però gràcies a un procés jurídic posterior arribem a la conclusió que Guillem Arnau de Llordat no anava del tot desencaminat anant en contra de la seva família política cambrilenca. A la Universitat Pompeu Fabra es conserva un text jurídic imprès a Barcelona lany 1663 sota el títol El noble senyor Joan de Llordat contra els hereus i successors de la noble difunta senyora Magdalena de Llordat i Roselló, vidua. Veiem, doncs, que la noble cambrilenca queda viuda i sense fills, i qui acaba heretant és el nebot del seu marit, tal com estava previst al seu testament. El litigi entre les parts vol demostrar que Magdalena Rosselló va renunciar a la seva casa i heretats de Montblanc per tornar a viure a la seva casa de Cambrils sense coaccions. Per donar testimoni a favor i en contra saporten nombrosos testimonis de persones que la van conèixer en vida i la van sentir expressar-se sobre aquest tema.
Llegint el document podem fer-nos una idea del context i la situació per la qual Magdalena de Roselló decideix tornar a Cambrils. Un testimoni afirma: ha ohit a dir a dona Magdalena de Llordat de sa propia boca, que no volia estar, tenir, ni possehir la hazienda de son marit, que tenie en Montblanch, sino que volie viurer en la hazienda que tenia y possehia en Cambrils, que era sua propia, y que volie morir en sa casa. La mort del marit esdevé en plena Guerra dels Segadors. Sense fills, Magdalena ha de fer front a nombrosos deutes en forma de censals i a lembarg de terres de la seva heretat: li senti a dir y quexarse moltes vegades, quels Acreadors la amolestaven tant, que era força lo haversen de anar a viurer a Cambrils. La casa dels Llordat, suposem que lactual Palau Reial, situat al carrer de Guillem Llordat de Montblanc, restava molt danyada per lepisodi conegut com La general crema, quan, el 29 de setembre de 1649, les tropes castellanes van assaltar i saquejar la vila de Montblanc i entre altres coses es van cremar diverses cases nobles. Daquest fet en dóna testimoni el rector de Cambrils Josep Viladot: que estigué en la casa de dita dona Magdalena de Llordat en dita vila de Montblanch, en la qual habitave Alfonso Sivit, després de succehida dita crema, y veurer, o haver vist dita casa cremada com las demes, y estar la major part de ella casi inhabitable [...], y haver dormit en lo quarto habitable, que havie quedat en dita casa. També es dóna testimoni de la presència de soldats francesos: que no sap ni ha sentit a dir, que ella se mudàs per inquietuts tingues dels soldats estaven en la present vila de Montblanch, ni de altres persones, sino que voluntarimaent sen aná. Intuïm, doncs, que podria tractar-se duna data propera a la Batalla de Montblanc, quan les tropes franceses havien convertit aquest poble en plaça forta resistent a lexèrcit castellà.
No resulta difícil dentendre que davant aquesta situació de penúria i desarrelament familiar, Magdalena Rosselló decideix tornar a Cambrils sense mirar enrere. Segons paraules de la seva cunyada, Sor Lluïsa de Llordat, religiosa del Monestir de la Serra de Montblanc, se quexave que dita dona Magdalena [...] sen fos anada sens deixar govern, ni administrador en la hazienda del quondam don Guillem Arnau de Llordat [...] per quan los Acreadors se queixaven per no saber quils havie de satisfer y pagar, per lo que escrigué als Curadors o Tudors del noble don Joan de Llordat son nebot, que enviassen alguna persona per administrar dita hazienda, que anave a total ruina. Altres testimonis donen fe que Magdalena no va tornar mai més a Montblanc i que restava satisfeta amb el fet que fos el seu nebot el legítim hereu, si més no, així ho havia deixat escrit el seu marit en el seu testament. Intuïm també que en moments propers a la seva mort, els seus hereus decideixen obrir una causa contra Joan de Llordat intentant demostrar que Magdalena havia marxat de Montblanc coaccionada. La sentència finalment va ser desfavorable a les pretensions dels Rosselló.
Poca cosa més sabem de Magdalena de Roselló, filla de Nicolau i Magdalena, només tenim coneixement dun Jaume Roselló al fogatge de Cambrils de 1553. La manca de llibres parroquials no ens permeten fer un seguiment genealògic daquesta família. En primer compliment pasqual de 1674 no figura tampoc cap Roselló, caldrà doncs continuar investigant.
Destacat: Que ningu de mos hereus ni successors pugue tenir casa ni heretats en la vila y terme de Cambrils