Climes del món: classificació climàtica de Köppen
Aquest mes parlem del penúltim i últim grup de la classificació de Köppen. I què millor que parlar dels climes polars enmig dun càlid estiu mediterrani. Tot i que els tenim lluny de casa nostra, refrescarem la ment llegint les característiques climàtiques daquestes zones.
El penúltim grup és lE, que pertany al clima polar. Això significa que les temperatures mitjanes durant tot lany no arriben ni als 10ºC. És un clima sec i sempre fred. Dins daquest grup trobem dues agrupacions climàtiques:
Et: anomenat tundra, on la temperatura mitjana del mes més càlid ronda entre els 0 i els 10ºC; això fa que la vegetació potencial sigui dherbes i certes molses que sorgeixen quan la temperatura supera els 0ºC. El clima de tundra el localitzem a lextrem nord de Nord-Amèrica i Euràsia.
Ef: clima de gel, on la temperatura mitjana del mes més càlid no supera els 0ºC, per tant, la vegetació és nulla, ja que només existeix gel permanent. Aquest és el clima de lAntàrtida, de linterior de Grenlàndia o fins i tot en zones força alçades de lHimàlaia.
Amb això tancaríem la gran classificació climàtica de Köppen que portem detallant en els darreres mesos. No obstant, posteriorment es va crear un nou grup, lH, per referir-se a aquells climes corresponents a terres altes, és a dir, a zones elevades que no pertanyen a cap de les tipologies anteriors però que tenen unes característiques pròpies a causa de lalçada en què es troben. Són, bàsicament, zones altes de les grans serralades mundials: els Andes, les Muntanyes Rocalloses, lHimàlaia o el Tibet.
I amb això també tanco la meva secció a la Revista, Al mal temps, bona cara. Han estat més de quaranta articles en què he intentat fer arribar la climatologia i meteorologia a casa vostra. I espero haver-ho complert, ja que el motiu que em va empènyer a escriure al voltant daquesta temàtica era simplement que tothom pogués conèixer una mica més sobre aquest món. Aprofito per agrair a tots els lectors que han anat seguint durant aquests anys, i sobretot, a aquells que mheu donat ànims per continuar explicant-vos petites peces dun gran puzle meteorològic. Pot ser un adéu o un fins aviat, qui sap si em puc tornar a encoratjar a explicar-vos altres històries geogràfiques! Com vaig dir en el primer article, els geògrafs sabem una mica de tot i poc de res, així que encara tinc algunes tecles per tocar.
Moltes gràcies!
Resum climatològic juny
Un juny càlid i molt sec
El mes de juny ha estat un mes força càlid en què la temperatura mitjana ha estat de 21,8ºC. Tot i ser un mes càlid, el juny del 2015 la temperatura mitjana va ser de 22,6ºC (0,8ºC per sobre). La temperatura màxima es va registrar el dia 13 amb 34,3ºC. Una massa daire càlid va fer pujar les temperatures fins arribar a les màximes de tot el mes en molts punts de les terres de ponent i del sud. Per altra banda, la temperatura mínima es va registrar el dia 18 amb 12,7ºC.
El juny també ha estat un mes molt sec, tant sols shan comptabilitzat 3,9 mm. Tot i que la minsa precipitació caiguda ha estat en dies irregulars, cal destacar la del cap de setmana del 4 i 5 (la Fira de Cambrils) quan la pluja va tornar a fer la guitza.
Pel que fa al vent, ha estat un mes molt fluix amb cap episodi destacable. La component principal ha canviat per vents predominants del sud.
Dades extretes del Servei Meteorològic de Catalunya. Estació Automàtica (XEMA) U6 de Vinyols i els Arcs (Casa Sant Josep, La Salle).
El penúltim grup és lE, que pertany al clima polar. Això significa que les temperatures mitjanes durant tot lany no arriben ni als 10ºC. És un clima sec i sempre fred. Dins daquest grup trobem dues agrupacions climàtiques:
Et: anomenat tundra, on la temperatura mitjana del mes més càlid ronda entre els 0 i els 10ºC; això fa que la vegetació potencial sigui dherbes i certes molses que sorgeixen quan la temperatura supera els 0ºC. El clima de tundra el localitzem a lextrem nord de Nord-Amèrica i Euràsia.
Ef: clima de gel, on la temperatura mitjana del mes més càlid no supera els 0ºC, per tant, la vegetació és nulla, ja que només existeix gel permanent. Aquest és el clima de lAntàrtida, de linterior de Grenlàndia o fins i tot en zones força alçades de lHimàlaia.
Amb això tancaríem la gran classificació climàtica de Köppen que portem detallant en els darreres mesos. No obstant, posteriorment es va crear un nou grup, lH, per referir-se a aquells climes corresponents a terres altes, és a dir, a zones elevades que no pertanyen a cap de les tipologies anteriors però que tenen unes característiques pròpies a causa de lalçada en què es troben. Són, bàsicament, zones altes de les grans serralades mundials: els Andes, les Muntanyes Rocalloses, lHimàlaia o el Tibet.
I amb això també tanco la meva secció a la Revista, Al mal temps, bona cara. Han estat més de quaranta articles en què he intentat fer arribar la climatologia i meteorologia a casa vostra. I espero haver-ho complert, ja que el motiu que em va empènyer a escriure al voltant daquesta temàtica era simplement que tothom pogués conèixer una mica més sobre aquest món. Aprofito per agrair a tots els lectors que han anat seguint durant aquests anys, i sobretot, a aquells que mheu donat ànims per continuar explicant-vos petites peces dun gran puzle meteorològic. Pot ser un adéu o un fins aviat, qui sap si em puc tornar a encoratjar a explicar-vos altres històries geogràfiques! Com vaig dir en el primer article, els geògrafs sabem una mica de tot i poc de res, així que encara tinc algunes tecles per tocar.
Moltes gràcies!
Resum climatològic juny
Un juny càlid i molt sec
El mes de juny ha estat un mes força càlid en què la temperatura mitjana ha estat de 21,8ºC. Tot i ser un mes càlid, el juny del 2015 la temperatura mitjana va ser de 22,6ºC (0,8ºC per sobre). La temperatura màxima es va registrar el dia 13 amb 34,3ºC. Una massa daire càlid va fer pujar les temperatures fins arribar a les màximes de tot el mes en molts punts de les terres de ponent i del sud. Per altra banda, la temperatura mínima es va registrar el dia 18 amb 12,7ºC.
El juny també ha estat un mes molt sec, tant sols shan comptabilitzat 3,9 mm. Tot i que la minsa precipitació caiguda ha estat en dies irregulars, cal destacar la del cap de setmana del 4 i 5 (la Fira de Cambrils) quan la pluja va tornar a fer la guitza.
Pel que fa al vent, ha estat un mes molt fluix amb cap episodi destacable. La component principal ha canviat per vents predominants del sud.
Dades extretes del Servei Meteorològic de Catalunya. Estació Automàtica (XEMA) U6 de Vinyols i els Arcs (Casa Sant Josep, La Salle).