Precariat turístic
Som a la primera quinzena dagost quan Cambrils arriba a un dels màxims docupació, les terrasses són plenes i els restaurants arriben al seu màxim. Des de linici de lactivitat del turisme a Cambrils fins a lactualitat, shan experimentat canvis en el sector. Però hi ha aspectes que encara es perpetuen actualment. Quan sacaba la temporada, sempre sentim valoracions dels representants del sector sobre canvis respecte a anys anteriors, tendències de futur i possibles queixes a ladministració. Però fixeu-vos que els qui fan les valoracions sempre són representants dels sectors de la patronal, hotelers, restauradors o del sector dels càmpings. Aleshores és quan possiblement apareixen les declaracions dels sindicats UGT i CCOO. Els mateixos que aplaudien la posada en funcionament del model BCN World (ja abans de la modificació recent) que suposaria laterratge a la zona de les draconianes condicions laborals dels grans resorts del joc que hi ha a altres esferes. Com és que els manters de Barcelona tenen representants sindicals i en canvi el collectiu de treballadors del turisme no?
En un municipi sense indústria, el turisme ha suposat lautèntica transformació de Cambrils, ens hem acostumat a un model de mercat laboral estacional com el de tants municipis de costa. Aquest factor aconsegueix una oferta laboral molt important però de menor qualitat que en altres sectors. Joves estudiants o daltres edats que saben que lèpoca estival els donarà aquells ingressos temporals per a la resta de lany. La societat cambrilenca assumeix el rol de subministrador de mà dobra al sector, però sense creure amb la necessitat de formar-se en aquest àmbit. Resulta revelador que durant més de 30 anys dexistència de lEscola dHoteleria, el percentatge dalumnat cambrilenc ha estat mínim. La primera escola dhoteleria pública de Catalunya ha tingut poca incidència en la població laboral cambrilenca, que ho ha vist prescindible. Un cas local que es pot extrapolar a un model de país, que encara aposta poc per la formació. La temporalitat laboral ofereix una precarització laboral del sector, però actualment no és molt més diferent del que anomenem precariat que si al principi afectava els joves, sha anat ampliant a totes les franges dedat i a tots els sectors. Com en tantes societats que viuen del turisme, sha configurat una massa de treballadors amb poca o escassa formació en el sector, que sempre acceptaran unes condicions laborals austeres amb més facilitat. Mentre a França sha mobilitzat el país en contra duna llei laboral millor que lespanyola, aquí la gent es mou per salvar algun analfabet dun programa de televisió on es premia el més cap de soca. El nostre municipi es troba en una fase demogràfica diferent de la de la bombolla, veurem quina afectació té en el mercat laboral. Idescat ens aporta unes dades en què el padró cambrilenc viu una balança migratòria negativa. Des del 2007 larribada dimmigrants va començar a caure i a partir del 2013 el saldo migratori és negatiu. Cal recordar que el 2000 vam arribar als 20.000 habitants, i el 2008 ja superàvem els 30.000, mentre que actualment vivim un lleuger descens, impensable fa pocs anys. A més de la punxada de la bombolla i els efectes de la crisi, sempre hi ha hagut una tradicional fugida de joves cambrilencs amb estudis superiors cap a làrea metropolitana o a altres països. Aquí quan parlem de dades datur sempre soblida la colònia emigrada amb espectacular creixement en els darrers anys. Molts dells amb estudis universitaris, investigadors i altres, que són rebuts per unes societats que sí aposten per la formació i la innovació. Allí saben que el país geriàtric dEuropa atendrà els seus jubilats de sol a sol, amb disciplinats però poc formats cambrers.
Destacat: La societat cambrilenca assumeix el rol de subministrador de mà dobra al sector, però sense creure amb la necessitat de formar-se en aquest àmbit
En un municipi sense indústria, el turisme ha suposat lautèntica transformació de Cambrils, ens hem acostumat a un model de mercat laboral estacional com el de tants municipis de costa. Aquest factor aconsegueix una oferta laboral molt important però de menor qualitat que en altres sectors. Joves estudiants o daltres edats que saben que lèpoca estival els donarà aquells ingressos temporals per a la resta de lany. La societat cambrilenca assumeix el rol de subministrador de mà dobra al sector, però sense creure amb la necessitat de formar-se en aquest àmbit. Resulta revelador que durant més de 30 anys dexistència de lEscola dHoteleria, el percentatge dalumnat cambrilenc ha estat mínim. La primera escola dhoteleria pública de Catalunya ha tingut poca incidència en la població laboral cambrilenca, que ho ha vist prescindible. Un cas local que es pot extrapolar a un model de país, que encara aposta poc per la formació. La temporalitat laboral ofereix una precarització laboral del sector, però actualment no és molt més diferent del que anomenem precariat que si al principi afectava els joves, sha anat ampliant a totes les franges dedat i a tots els sectors. Com en tantes societats que viuen del turisme, sha configurat una massa de treballadors amb poca o escassa formació en el sector, que sempre acceptaran unes condicions laborals austeres amb més facilitat. Mentre a França sha mobilitzat el país en contra duna llei laboral millor que lespanyola, aquí la gent es mou per salvar algun analfabet dun programa de televisió on es premia el més cap de soca. El nostre municipi es troba en una fase demogràfica diferent de la de la bombolla, veurem quina afectació té en el mercat laboral. Idescat ens aporta unes dades en què el padró cambrilenc viu una balança migratòria negativa. Des del 2007 larribada dimmigrants va començar a caure i a partir del 2013 el saldo migratori és negatiu. Cal recordar que el 2000 vam arribar als 20.000 habitants, i el 2008 ja superàvem els 30.000, mentre que actualment vivim un lleuger descens, impensable fa pocs anys. A més de la punxada de la bombolla i els efectes de la crisi, sempre hi ha hagut una tradicional fugida de joves cambrilencs amb estudis superiors cap a làrea metropolitana o a altres països. Aquí quan parlem de dades datur sempre soblida la colònia emigrada amb espectacular creixement en els darrers anys. Molts dells amb estudis universitaris, investigadors i altres, que són rebuts per unes societats que sí aposten per la formació i la innovació. Allí saben que el país geriàtric dEuropa atendrà els seus jubilats de sol a sol, amb disciplinats però poc formats cambrers.
Destacat: La societat cambrilenca assumeix el rol de subministrador de mà dobra al sector, però sense creure amb la necessitat de formar-se en aquest àmbit