No he votat
Doncs sí, tal i com ho esteu llegint, no vaig anar a votar a les eleccions del 26 de juny. I la veritat és que no nestic orgullosa, però el motiu és que estic decebuda amb els polítics. No us passa que quan escolteu tantes promeses i veieu que mai es compleixen us envaeix un sentiment de frustració? Doncs això és el que mestà passant amb tots els polítics.
Des de fa uns anys a Catalunya només sentim a parlar de la independència. Que si ens hem de separar de Madrid perquè són molt dolents, que si quan serem un estat tot anirà millor i etc. Els polítics han aconseguit que els mitjans només parlin daquest futur estat europeu i les retallades en educació i sanitat quedin en un segon pla, i daixò ja en fa uns quants anys. A més, no oblidem els milions i milions que ens hem gastat en eleccions i consultes que de moment sembla que no han servit de res i encara em fa més ràbia, perquè quan vols una cosa i veus que no arriba et deprimeixes.
Ara amb les eleccions espanyoles, a qui havia de votar? Als que van provocar la crisi? Als que sen riuen de nosaltres fotent diners? Als que volen vetar la llibertat de premsa? Als que juguen a dos bandes? Als que aspiren a ser com el partit més votat? Veient aquest panorama, millor quedar-se a casa.
Perquè mentre uns intenten ser el president a qualsevol preu, els ciutadans que intentem tirar endavant i treballar duna manera digna hem de pagar un dineral en impostos i ens hem de conformar amb els serveis nefastos que tenim. Quant hem de pagar per tenir un transport públic de qualitat? No troben excessius els 20 euros del bitllet danada i tornada a Barcelona i que haguem danar en un tren de rodalies (no un regional) que només té 60 places per vagó? I què passa quan hi ha les vagues de transport? Tant costa solucionar-les perquè no haguem de patir els de sempre?
La veritat és que des que sóc autònoma i he de pagar tots els impostos encara estic més decebuda amb els polítics. Volen que els joves siguem emprenedors però a quin preu? Hem de pagar un dineral per poder treballar en el que ens agrada? En el tema dels autònoms tenim un problema, i bastant greu.
Tornaré a votar el dia que vegi que de veritat hi ha ganes de canvi i de treballar pel país, quan no hi hagi lluita degos i els polítics tinguin el mateix propòsit: un estat digne del qual els ciutadans ens en sentim orgullosos. Complicat, no?
Des de fa uns anys a Catalunya només sentim a parlar de la independència. Que si ens hem de separar de Madrid perquè són molt dolents, que si quan serem un estat tot anirà millor i etc. Els polítics han aconseguit que els mitjans només parlin daquest futur estat europeu i les retallades en educació i sanitat quedin en un segon pla, i daixò ja en fa uns quants anys. A més, no oblidem els milions i milions que ens hem gastat en eleccions i consultes que de moment sembla que no han servit de res i encara em fa més ràbia, perquè quan vols una cosa i veus que no arriba et deprimeixes.
Ara amb les eleccions espanyoles, a qui havia de votar? Als que van provocar la crisi? Als que sen riuen de nosaltres fotent diners? Als que volen vetar la llibertat de premsa? Als que juguen a dos bandes? Als que aspiren a ser com el partit més votat? Veient aquest panorama, millor quedar-se a casa.
Perquè mentre uns intenten ser el president a qualsevol preu, els ciutadans que intentem tirar endavant i treballar duna manera digna hem de pagar un dineral en impostos i ens hem de conformar amb els serveis nefastos que tenim. Quant hem de pagar per tenir un transport públic de qualitat? No troben excessius els 20 euros del bitllet danada i tornada a Barcelona i que haguem danar en un tren de rodalies (no un regional) que només té 60 places per vagó? I què passa quan hi ha les vagues de transport? Tant costa solucionar-les perquè no haguem de patir els de sempre?
La veritat és que des que sóc autònoma i he de pagar tots els impostos encara estic més decebuda amb els polítics. Volen que els joves siguem emprenedors però a quin preu? Hem de pagar un dineral per poder treballar en el que ens agrada? En el tema dels autònoms tenim un problema, i bastant greu.
Tornaré a votar el dia que vegi que de veritat hi ha ganes de canvi i de treballar pel país, quan no hi hagi lluita degos i els polítics tinguin el mateix propòsit: un estat digne del qual els ciutadans ens en sentim orgullosos. Complicat, no?