Opinió

Processos relatius a Cambrils

Jordi Moreno

Jordi Moreno

http://wp.arqtgn.cat/

L’any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va editar un inventari sobre processos conservats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). Els autors del treball són el ja traspassat mossèn Salvador Ramon Vinyes i mossèn Manuel Maria Fuentes Gasó, ambdós arxivers de l’AHAT. El llibre actualment està exhaurit però el podem trobar publicat en format electrònic a diverses plataformes d’internet. Es tracta de 541 processos de la Cúria del Vicariat Eclesiàstic de Tarragona compresos dins el període dels segles XV al XVIII. Podrien ser-ne molts més, però durant la Guerra del Francès el palau episcopal i les oficines de la cúria van patir una voladura que va afectar greument la documentació. Ben al contrari del que podríem suposar, la majoria dels processos són relatius al cobrament de deutes fora de l’àmbit eclesiàstic.
M’agradaria fer un repàs als processos relacionats amb persones naturals o habitants a Cambrils. El més antic data de 1629 i consta de 84 folis, el “mestre de cases” de Tarragona Gabriel Ferrer reclama un deute al “negociant” de Cambrils Andreu Amorós. Pocs anys després, el 1627, el negociant de Riudoms Joan Ferran reclama també un deute al pagès de Cambrils Jaume Miquel. La següent unitat documental relacionada amb el nostre pobles és sobre un deute testamentari fet per Antònia Pàmies –monja del convent de Santa Clara de Tarragona– contra el prior del convent de Santa Caterina – natural de Cambrils– i el rector de Botarell, tot això l’any 1651. Vint anys després, el mariner cambrilenc Francesc Hernàndez obre un procés contra el negociant cambrilenc Josep Guiu relatiu al pagament d’una barca que havien comprat en entre els dos. Consta també que Francesc Hernàndez era membre del Sant Ofici, càrrec relacionat amb el tribunal de la Santa Inquisició. Els familiars de la Santa Inquisició eren intermediaris entre el tribunal i els reus, a ells els corresponia la tasca d’investigar i provocar les delacions. Eren personatges molt odiats per la població, estaven exempts de determinades contribucions fiscals i tenien el privilegi de poder anar armats.
L’any 1680 trobem un altre plet entre els administradors de la Pia Almoina de Santa Tecla i el metge Joan Grisola i Joan Homdedeu de Cambrils. Bru Martí, beneficiat i recaptador d’aquesta institució, reclama el pagament de diversos censals a aquests cambrilencs. El censal era una fórmula de crèdit que obligava al pagament d’una pensió perpètua al prestatari. La Pia Almoina alimentava les necessitats dels més pobres i alhora concentrava recursos econòmics en forma de beneficis i celebració de misses. Curiosament Joan Grisola podria ser amb molta probabilitat l’avi del també cambrilenc Joan Borràs Grisola, sacerdot reconegut per haver estat capellà d’honor del rei de Sicília i responsable d’haver portat a Cambrils les relíquies de sant Plàcid.
Un procés que resulta curiós és la reclamació del pagament de la neu per part de Joan Baptista Batlle –prevere d’Alcover– contra els cambrilencs Josep Peyrí –comerciant– i el metge Magí Francesch.
Els processos també afectaven la cúria. L’any 1748 el rector de Vinyols –Josep Pro Molas– reclama al rector de Cambrils –Anton Peyrí– el delme que cobrava d’una partida de terra que pertanyia al terme de Vinyols i que no li pertocava.
Si comptabilitzem la documentació relacionada amb Cambrils, l’inventari registra un total de 17 processos que acumulen gairebé un miler de folis. Es tracta d’un fons força extens que valdria la pena estudiar amb profunditat per aportar més coneixement a la historiografia econòmica local.

Destacat: “Els familiars de la Santa Inquisició eren personatges molt odiats per la població, estaven exempts de determinades contribucions fiscals i tenien el privilegi de poder anar armats”