Pensaments i dites sobre gastronomia
No alimenta el que es menja, sinó el que es paeix.
Hi ha més vells borratxos que metges vells.
Posar aigua a un bon vi és com fer lamor amb la roba posada.
Assaborir un menjar o un vi ben fet és la manera més directa de delitar-se amb una obra dart.
Anys enrere un àpat es començava amb una oració, avui es comença amb un obrellaunes.
El que bebe agua y tiene vino en la mesa es como el que tiene novia y no la besa.
El que beu semborratxa...
el que semborratxa dorm,
el que dorm no fa pecats,
el que no fa pecats va al cel...
A beure tots!
Aplaudir quan sha sabut menjar i fer mutis quan sha sabut beure.
Un bon àpat no sha de disfrutar tot sol, sinó amb un amor o un negoci en perspectiva.
Els àpats són com els amics, no sempre és millor el que més ens agrada.
No hi ha amor més sincer que el que sentim pel menjar.
Lhome pot viure sense prosperar i sense cultura, però mai podrà viure sense menjar i beure.
Les quatre dèries de lhome són: beure i menjar, treballar i fornicar.
Un pagès, un pescador i un cuiner són tan importants per al benestar duna nació com un investigador o un científic.
Hi ha més vells borratxos que metges vells.
Posar aigua a un bon vi és com fer lamor amb la roba posada.
Assaborir un menjar o un vi ben fet és la manera més directa de delitar-se amb una obra dart.
Anys enrere un àpat es començava amb una oració, avui es comença amb un obrellaunes.
El que bebe agua y tiene vino en la mesa es como el que tiene novia y no la besa.
El que beu semborratxa...
el que semborratxa dorm,
el que dorm no fa pecats,
el que no fa pecats va al cel...
A beure tots!
Aplaudir quan sha sabut menjar i fer mutis quan sha sabut beure.
Un bon àpat no sha de disfrutar tot sol, sinó amb un amor o un negoci en perspectiva.
Els àpats són com els amics, no sempre és millor el que més ens agrada.
No hi ha amor més sincer que el que sentim pel menjar.
Lhome pot viure sense prosperar i sense cultura, però mai podrà viure sense menjar i beure.
Les quatre dèries de lhome són: beure i menjar, treballar i fornicar.
Un pagès, un pescador i un cuiner són tan importants per al benestar duna nació com un investigador o un científic.