Una mica més sobre lescut de Cambrils
http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuMunicipal/
Larquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), una de les figures més destacades del modernisme català, va dedicar els darrers anys de la seva vida a completar diversos manuscrits sobre història i heràldica catalana. Aquest interès que ja venia de lluny es va concentrar en lobra Armorial històric de Catalunya, estudi que compila més de quatre mil escuts heràldics de lantiga noblesa catalana, des dels seus orígens fins al segle XVI. Retirat a Canet de Mar a causa duna greu malaltia, va acabar aquest treball el novembre de 1921 i malgrat haver rebut el premi Martorell lany següent, lobra resta inèdita des daleshores però consultable des de la web de lArxiu Municipal de Barcelona. Consta de sis volums i el darrer porta el títol Escuts dinstitucions civils, ciutats i viles que els tingueren especials.
Si consultem el llibre de manera electrònica trobarem reproduïts, a la làmina catorze, dos escuts de Cambrils indicant també la font on van ser localitzats. El número 3 reprodueix el segell de placa usat per la cort del batlle de la vila lany 1403, formaria part de la documentació dipositada a larxiu reial, actualment anomenant Arxiu de la Corona dAragó. El segell número 4 és posterior, datat el 1568, formaria part de documentació conservada al mateix Arxiu Municipal de Barcelona. Reprodueixo en aquesta mateixa pàgina els dos escuts tal com Domènech i Montaner els va dibuixar, però hem de tenir en compte que els originals ben segur que no tenen color, al tractar-se de segells monocromàtics estampats sobre paper.
Diversos autors han parlat sobre els orígens i les diverses transformacions que ha patit lescut de Cambrils. A vegades fins i tot aquest tema ha estat motiu de controvèrsia al afegir-li ornaments superflus com lleons o motius florals. El cronista local Josep Salceda i Castells va dedicar a aquesta qüestió dues Estampes cambrilenques lany 1972 intentant aportar-hi rigor històric i va arribar a dues conclusions, que el nombre de barres de lescut de Cambrils són quatre i que els lleons que actualment el subjecten a banda i banda són un ornament superflu del qual aleshores ja suggeria desprendre-sen. Són conclusions que comparteixo plenament, només hem de veure quin traç té lescut més antic de Cambrils reproduït per Domènech i Montaner al seu armorial: són quatre barres i un gos a sobre; ni corones, ni lleons, ni faixes blaves com a fons del nostre ca (gos); un escut fàcil i senzill font dinspiració del que hauríem de tenir actualment.
Al marge daquestes opinions, magradaria destacar alguns aspectes inèdits que aporta el segon escut de 1568. Si bé caldria intentar trobar loriginal a larxiu corresponent i veure si realment concorda amb el dibuix que fa Domènech i Montaner, fins ara no havia vist una reproducció clara daquest. En trobem una de molt semblant de lany 1590 reproduïda al llibre Silografia catalana de F. de Segarra però reproduïda de manera molt deficient. Lescut es divideix en dues parts i el gos descansa sobre les barres acompanyat duna creu, que em recorda molt a lescut de la Corona Catalana-Aragonesa que presideix el portal del Carrer Major de Cambrils, datat lany 1587. Ambdós escuts són cronològicament propers, aquest últim curiosament també incorpora una creu sobre la corona.
Ben segur que aquest no serà lúltim cop que es parli sobre lescut de Cambrils, però he intentat aportar una mica més dinformació al tema i, si més no, constatar que malgrat ser un tema molt estudiat, els lleons continuen acompanyant el nostre gos amb la manca duna explicació clara de per què hi apareixen. A la web de lAjuntament de Cambrils podeu buscar el logotip actual, que confirma de manera oficial la seva presència i sembla que de moment han fet parada i fonda, a no ser que algun dia el partit animalista ens doni una sorpresa.
Destacat: Josep Salceda i Castells va dedicar a la qüestió de lescut dues Estampes cambrilenques lany 1972 intentant aportar-hi rigor històric
peu foto: Escuts reproduïts al volum VI dArmorial històric de Catalunya, obra inèdita de Lluís Domènech i Montaner
Larquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), una de les figures més destacades del modernisme català, va dedicar els darrers anys de la seva vida a completar diversos manuscrits sobre història i heràldica catalana. Aquest interès que ja venia de lluny es va concentrar en lobra Armorial històric de Catalunya, estudi que compila més de quatre mil escuts heràldics de lantiga noblesa catalana, des dels seus orígens fins al segle XVI. Retirat a Canet de Mar a causa duna greu malaltia, va acabar aquest treball el novembre de 1921 i malgrat haver rebut el premi Martorell lany següent, lobra resta inèdita des daleshores però consultable des de la web de lArxiu Municipal de Barcelona. Consta de sis volums i el darrer porta el títol Escuts dinstitucions civils, ciutats i viles que els tingueren especials.
Si consultem el llibre de manera electrònica trobarem reproduïts, a la làmina catorze, dos escuts de Cambrils indicant també la font on van ser localitzats. El número 3 reprodueix el segell de placa usat per la cort del batlle de la vila lany 1403, formaria part de la documentació dipositada a larxiu reial, actualment anomenant Arxiu de la Corona dAragó. El segell número 4 és posterior, datat el 1568, formaria part de documentació conservada al mateix Arxiu Municipal de Barcelona. Reprodueixo en aquesta mateixa pàgina els dos escuts tal com Domènech i Montaner els va dibuixar, però hem de tenir en compte que els originals ben segur que no tenen color, al tractar-se de segells monocromàtics estampats sobre paper.
Diversos autors han parlat sobre els orígens i les diverses transformacions que ha patit lescut de Cambrils. A vegades fins i tot aquest tema ha estat motiu de controvèrsia al afegir-li ornaments superflus com lleons o motius florals. El cronista local Josep Salceda i Castells va dedicar a aquesta qüestió dues Estampes cambrilenques lany 1972 intentant aportar-hi rigor històric i va arribar a dues conclusions, que el nombre de barres de lescut de Cambrils són quatre i que els lleons que actualment el subjecten a banda i banda són un ornament superflu del qual aleshores ja suggeria desprendre-sen. Són conclusions que comparteixo plenament, només hem de veure quin traç té lescut més antic de Cambrils reproduït per Domènech i Montaner al seu armorial: són quatre barres i un gos a sobre; ni corones, ni lleons, ni faixes blaves com a fons del nostre ca (gos); un escut fàcil i senzill font dinspiració del que hauríem de tenir actualment.
Al marge daquestes opinions, magradaria destacar alguns aspectes inèdits que aporta el segon escut de 1568. Si bé caldria intentar trobar loriginal a larxiu corresponent i veure si realment concorda amb el dibuix que fa Domènech i Montaner, fins ara no havia vist una reproducció clara daquest. En trobem una de molt semblant de lany 1590 reproduïda al llibre Silografia catalana de F. de Segarra però reproduïda de manera molt deficient. Lescut es divideix en dues parts i el gos descansa sobre les barres acompanyat duna creu, que em recorda molt a lescut de la Corona Catalana-Aragonesa que presideix el portal del Carrer Major de Cambrils, datat lany 1587. Ambdós escuts són cronològicament propers, aquest últim curiosament també incorpora una creu sobre la corona.
Ben segur que aquest no serà lúltim cop que es parli sobre lescut de Cambrils, però he intentat aportar una mica més dinformació al tema i, si més no, constatar que malgrat ser un tema molt estudiat, els lleons continuen acompanyant el nostre gos amb la manca duna explicació clara de per què hi apareixen. A la web de lAjuntament de Cambrils podeu buscar el logotip actual, que confirma de manera oficial la seva presència i sembla que de moment han fet parada i fonda, a no ser que algun dia el partit animalista ens doni una sorpresa.
Destacat: Josep Salceda i Castells va dedicar a la qüestió de lescut dues Estampes cambrilenques lany 1972 intentant aportar-hi rigor històric
peu foto: Escuts reproduïts al volum VI dArmorial històric de Catalunya, obra inèdita de Lluís Domènech i Montaner