Un Cambrils de cine
Aquest mes ha tingut lloc la presentació a Cambrils dun treball dedicat a les sales de cinema de la demarcació de Tarragona, una tasca descomunal realitzada per lhistoriador tarragoní Isaac López, que ha estudiat levolució i lenorme impacte social que han tingut els cinemes al llarg del segle XX. El treball detalla lactivitat de tantes i tantes sales de cinema que hi ha hagut operatives durant molts anys en els municipis tarragonins. En total fa una llista de gairebé 400 sales, en descriu la ubicació, la història i les vicissituds dun volum de protagonistes difícil dacotar i quantificar. Un fragment dhistòria social lluny de lanomenada història oficial i que requereix fer un rastreig minuciós i molt complex entre les fonts orals, arxivístiques i de premsa.
Com no podia ser duna altra manera, Cambrils té el seu espai en el llibre, marcant un perfil propi amb un ric llegat cinematogràfic. I cada dia que passa, aquell llegat incrementa el seu valor patrimonial, aquell que no apareix en els parquets borsaris ni el pot quantificar cap pèrit. López parla de les primeres projeccions a principis de segle XX, en barraques de fira en llocs propers a lestació de tren. Actualment tenim el privilegi de poder continuar gaudint del cinema Rambla, però hi ha tota una llista dedificis que bé es mereixerien la nostra atenció. La sala del Casal Parroquial de la Platja té una continuïtat amb lactivitat teatral, al igual que succeeix amb el cinema dels Hermanos de La Salle. La Sala Nova, coneguda anteriorment com a Cal Favara, ha experimentat certs canvis, però precisament la pervivència del Centre de Dansa ha mantingut la cabina i la grada superior intactes. Lespai és un extraordinari llegat de les societats cambrilenques de fa un segle. La sala de cinema de la Cadira ha experimentat reformes, però manté lessència dun interessant edifici situat en un lloc privilegiat del Barri Antic. Sempre penso que la seva simple presència actua com a alliçonador de les generacions actuals. És un fabulós exemple de la rica activitat associativa del primer terç de segle XX, quan a Cambrils no hi havia el potencial econòmic que en el seu moment va fer iniciar les obres de lauditori, actualment sense acabar. Lexistència de tots aquests edificis, sumats al del Jec, pioner en el cinema cambrilenc, hauria de fer plantejar començar a pensar en una globalitat. En un municipi on hi va haver tot aquesta intensa activitat cultural, a la qual shi hauria de sumar laparició de la CUFA als anys 1970 i després el Cine Club Fructuós Gelabert. Laparició a la dècada de 1990 del Festival de Curts, heretava aquesta activitat ben cambrilenca. Cal tornar a recordar que la pèrdua daquest festival en favor de Reus va ser tot un despropòsit.
Així doncs, el treball dIsaac López, ens interpella sobre el nostre passat i la gestió daquest ric llegat. Rutes turístiques, recreacions, aplicacions de noves tecnologies... Altre cop, fem memòria de les potencialitats que té en un municipi com el nostre promoure el turisme cultural en línia amb les noves tendències del mercat actual. Com a collectivitat tenim la responsabilitat patrimonial destudiar, conservar i divulgar tot aquest llegat. Si algú creu que ara no hi ha diners per a aquests temes, que pensi que quan de veritat no nhi havia els cambrilencs van saber aixecar ledifici de la Cadira i el Pòsit de Pescadors. Per tirar endavant cal que un cop més Cambrils ens creiem el pes específic que hauríem de tenir en el mapa.
Com no podia ser duna altra manera, Cambrils té el seu espai en el llibre, marcant un perfil propi amb un ric llegat cinematogràfic. I cada dia que passa, aquell llegat incrementa el seu valor patrimonial, aquell que no apareix en els parquets borsaris ni el pot quantificar cap pèrit. López parla de les primeres projeccions a principis de segle XX, en barraques de fira en llocs propers a lestació de tren. Actualment tenim el privilegi de poder continuar gaudint del cinema Rambla, però hi ha tota una llista dedificis que bé es mereixerien la nostra atenció. La sala del Casal Parroquial de la Platja té una continuïtat amb lactivitat teatral, al igual que succeeix amb el cinema dels Hermanos de La Salle. La Sala Nova, coneguda anteriorment com a Cal Favara, ha experimentat certs canvis, però precisament la pervivència del Centre de Dansa ha mantingut la cabina i la grada superior intactes. Lespai és un extraordinari llegat de les societats cambrilenques de fa un segle. La sala de cinema de la Cadira ha experimentat reformes, però manté lessència dun interessant edifici situat en un lloc privilegiat del Barri Antic. Sempre penso que la seva simple presència actua com a alliçonador de les generacions actuals. És un fabulós exemple de la rica activitat associativa del primer terç de segle XX, quan a Cambrils no hi havia el potencial econòmic que en el seu moment va fer iniciar les obres de lauditori, actualment sense acabar. Lexistència de tots aquests edificis, sumats al del Jec, pioner en el cinema cambrilenc, hauria de fer plantejar començar a pensar en una globalitat. En un municipi on hi va haver tot aquesta intensa activitat cultural, a la qual shi hauria de sumar laparició de la CUFA als anys 1970 i després el Cine Club Fructuós Gelabert. Laparició a la dècada de 1990 del Festival de Curts, heretava aquesta activitat ben cambrilenca. Cal tornar a recordar que la pèrdua daquest festival en favor de Reus va ser tot un despropòsit.
Així doncs, el treball dIsaac López, ens interpella sobre el nostre passat i la gestió daquest ric llegat. Rutes turístiques, recreacions, aplicacions de noves tecnologies... Altre cop, fem memòria de les potencialitats que té en un municipi com el nostre promoure el turisme cultural en línia amb les noves tendències del mercat actual. Com a collectivitat tenim la responsabilitat patrimonial destudiar, conservar i divulgar tot aquest llegat. Si algú creu que ara no hi ha diners per a aquests temes, que pensi que quan de veritat no nhi havia els cambrilencs van saber aixecar ledifici de la Cadira i el Pòsit de Pescadors. Per tirar endavant cal que un cop més Cambrils ens creiem el pes específic que hauríem de tenir en el mapa.