Benvingudes al món, futures dones
Benvinguda al món, Marina! Sóc la teva tieta postissa. Daquelles tietes que tenen un vincle especial amb la mare i que, automàticament, es converteixen en tietes sense haver de passar per una transfusió sanguínia per compartir la mateixa sang de les venes.
La teva vinguda al món ha provocat moltes cares a rebentar de felicitat. Encara queda algun meset perquè fem les introduccions en persona, però, mentre, ja mhe fet moltes preguntes sobre tu i he llençat molts desitjos a laire: que la salut tacompanyi sempre, que siguis feliç, que siguis una dona forta capaç de dependre de tu mateixa (amb els pares que tens sé que així serà), i que ens estimis molt, que quan ja siguem velletes i estiguem a la residència exercitant la nostra memòria mentre recitem diàlegs de Dirty dancing ens vinguis a visitar per riure una estona amb les nostres coses dàvies/iaies/padrines
I em pregunto Quins moments històrics et tocarà viure? Quina ciutat o país serà la teva llar? Existiran nous països quan siguis gran? Seràs seriosa, simpàtica, despistada, xafardera, perfeccionista, somiatruites? Siguis com siguis, et voldrem igual. Siguis com siguis, perquè seràs tu, la Marina, i tens el privilegi de ser estimada quan encara no sabíem ni la forma que tindries. Gaudeix daquest privilegi, perquè a partir dara, benvinguda al món, la premissa no és sempre obrir les portes a qui no coneixes, potser amb el temps, potser mentre vagis creixent, això canvia i ni tant sols hi haurà portes.
La teva tieta postissa Anna ara mateix viu a Sarajevo, segurament el mateix 20 dabril de 2016 va néixer una nena a Bòsnia i potser fins i tot va ser a Sarajevo. Potser es diu Emina, Nikolina o Lana i creixerà en una situació diferent a la teva o, qui sap, potser té sort i gaudeix de les mateixes facilitats que tu. Sort dius?, doncs sí, a Cambrils podem aspirar a una situació millor de la que tenim, i lhem de reclamar i lluitar per ella. Però a Sarajevo encara han de lluitar una mica més, per tant, si les seves possibilitats sassemblen a les teves, tindrà sort.
Però amb la sort no es queda tot, Marina, bonica. Aquest 1 de maig vam celebrar amb la teva mare el seu primer Dia de la Mare, al mateix temps que recordàvem que la lluita per millorar les condicions laborals no ha acabat i que, fins i tot, ha fet passos enrere com el Don Cangrejo de Bob Esponja (potser ja et quedaran antics aquests dibuixos ). A Bòsnia són més de celebrar el Dia Internacional del Treball anant a fer una barbacoa amb els amics. Així que, quan en el futur et creuis amb lEmina, la Nikolina o la Lana, ajuda-les, fes pinya amb elles, perquè elles et necessitaran a tu i creu-me que tu a elles també. La unió del poble és la força, però no et pots ni imaginar el que pot fer la unió sana entre les dones.
Marina, et trobaràs amb persones de tot tipus. Jo em quedo amb les mares que mentre marxen daquest món inesperadament i massa aviat són capaces de demanar als seus fills que no plorin per elles i que siguin feliços tot fent lullet; i amb els fills que encaixen aquesta sort respectant lúltima voluntat de la mare, mirant la vida amb optimisme, disposats a ajudar amb el cor que la picada dullet de la mama va deixar ben net. Això ho he après a Sarajevo, per tant, creu-me quan et dic que tu a elles també les necessitaràs. Benvinguda al món, Marina! Benvingudes al món, futures dones!
La teva vinguda al món ha provocat moltes cares a rebentar de felicitat. Encara queda algun meset perquè fem les introduccions en persona, però, mentre, ja mhe fet moltes preguntes sobre tu i he llençat molts desitjos a laire: que la salut tacompanyi sempre, que siguis feliç, que siguis una dona forta capaç de dependre de tu mateixa (amb els pares que tens sé que així serà), i que ens estimis molt, que quan ja siguem velletes i estiguem a la residència exercitant la nostra memòria mentre recitem diàlegs de Dirty dancing ens vinguis a visitar per riure una estona amb les nostres coses dàvies/iaies/padrines
I em pregunto Quins moments històrics et tocarà viure? Quina ciutat o país serà la teva llar? Existiran nous països quan siguis gran? Seràs seriosa, simpàtica, despistada, xafardera, perfeccionista, somiatruites? Siguis com siguis, et voldrem igual. Siguis com siguis, perquè seràs tu, la Marina, i tens el privilegi de ser estimada quan encara no sabíem ni la forma que tindries. Gaudeix daquest privilegi, perquè a partir dara, benvinguda al món, la premissa no és sempre obrir les portes a qui no coneixes, potser amb el temps, potser mentre vagis creixent, això canvia i ni tant sols hi haurà portes.
La teva tieta postissa Anna ara mateix viu a Sarajevo, segurament el mateix 20 dabril de 2016 va néixer una nena a Bòsnia i potser fins i tot va ser a Sarajevo. Potser es diu Emina, Nikolina o Lana i creixerà en una situació diferent a la teva o, qui sap, potser té sort i gaudeix de les mateixes facilitats que tu. Sort dius?, doncs sí, a Cambrils podem aspirar a una situació millor de la que tenim, i lhem de reclamar i lluitar per ella. Però a Sarajevo encara han de lluitar una mica més, per tant, si les seves possibilitats sassemblen a les teves, tindrà sort.
Però amb la sort no es queda tot, Marina, bonica. Aquest 1 de maig vam celebrar amb la teva mare el seu primer Dia de la Mare, al mateix temps que recordàvem que la lluita per millorar les condicions laborals no ha acabat i que, fins i tot, ha fet passos enrere com el Don Cangrejo de Bob Esponja (potser ja et quedaran antics aquests dibuixos ). A Bòsnia són més de celebrar el Dia Internacional del Treball anant a fer una barbacoa amb els amics. Així que, quan en el futur et creuis amb lEmina, la Nikolina o la Lana, ajuda-les, fes pinya amb elles, perquè elles et necessitaran a tu i creu-me que tu a elles també. La unió del poble és la força, però no et pots ni imaginar el que pot fer la unió sana entre les dones.
Marina, et trobaràs amb persones de tot tipus. Jo em quedo amb les mares que mentre marxen daquest món inesperadament i massa aviat són capaces de demanar als seus fills que no plorin per elles i que siguin feliços tot fent lullet; i amb els fills que encaixen aquesta sort respectant lúltima voluntat de la mare, mirant la vida amb optimisme, disposats a ajudar amb el cor que la picada dullet de la mama va deixar ben net. Això ho he après a Sarajevo, per tant, creu-me quan et dic que tu a elles també les necessitaràs. Benvinguda al món, Marina! Benvingudes al món, futures dones!