Guies i estrelles enverinades
La consagrada Guia Michelin que marcava lèxit o la decadència de les altes esferes de la restauració gastronòmica, ha sigut rellevada per la llista Worlds 50 Best Restaurants, publicada per la revista Restaurant des de fa uns anys a Londres.
Sempre sha tingut un amor-odi cap aquest tipus de valoració premis o reconeixements que no ha estat exempta de detractors que lhan assenyalat com a esbiaixada, amb un prisma i barems de puntuació discutibles i, fins i tot, sha arribat a qualificar de sectària.
Un moviment que es retroalimenta i en què molts restaurants deuen en part o en gran part el seu èxit a aquesta mena de rànquings, empresaris de sectors, grups de comunicació fins i tot regidories de turisme han ajudat a engrandir aquesta bombolla de la gastronomia.
Com a resposta ha sortit un moviment de professionals que sabanderen en un discurs íntegre, cuiners de lanomenada de Joël Robuchon, Georges Blanc o Francis Mallman, juntament amb lespanyol Martín Berasategui són alguns dels signants del manifest Occupy 50 Best, amb clara referència al moviment 15-M de Nova York, denunciant la mala praxis daquests tipus de llistes o qualificacions. Entre daltres consignes safirma que una mena de nacionalisme triomfa sobre la qualitat dallò que se serveix als restaurants, on el sexisme està per damunt de la diversitat i es reivindica que el focus datenció està sobre els cuiners famosos, mediàtics, en comptes de premisses com la cura amb els sabors, el respecte per la salut o la satisfacció del comensal.
Crec que no respon només a aquells que se senten exclosos en aquest tipus de llistes els qui abanderen aquesta reclama, espero que aquells que estan a primera línia facin una mica dautocrítica i mirin al seu voltant. I puguin fer-se preguntes, plantejar-se per què aquells que han de valorar només tiren floretes als dun bàndol i els altres restauradors es tornen invisibles per a ells.
Un gran debat és obert, penso que el temps posa tothom al seu lloc i que al final prevaldrà el sabor dallò que menges, la feina ben feta per damunt de la frivolitat de fer-se la selfie al lloc més cool per poder penjar-ho a la xarxa i fer dentetes a tots els companys.
Sempre sha tingut un amor-odi cap aquest tipus de valoració premis o reconeixements que no ha estat exempta de detractors que lhan assenyalat com a esbiaixada, amb un prisma i barems de puntuació discutibles i, fins i tot, sha arribat a qualificar de sectària.
Un moviment que es retroalimenta i en què molts restaurants deuen en part o en gran part el seu èxit a aquesta mena de rànquings, empresaris de sectors, grups de comunicació fins i tot regidories de turisme han ajudat a engrandir aquesta bombolla de la gastronomia.
Com a resposta ha sortit un moviment de professionals que sabanderen en un discurs íntegre, cuiners de lanomenada de Joël Robuchon, Georges Blanc o Francis Mallman, juntament amb lespanyol Martín Berasategui són alguns dels signants del manifest Occupy 50 Best, amb clara referència al moviment 15-M de Nova York, denunciant la mala praxis daquests tipus de llistes o qualificacions. Entre daltres consignes safirma que una mena de nacionalisme triomfa sobre la qualitat dallò que se serveix als restaurants, on el sexisme està per damunt de la diversitat i es reivindica que el focus datenció està sobre els cuiners famosos, mediàtics, en comptes de premisses com la cura amb els sabors, el respecte per la salut o la satisfacció del comensal.
Crec que no respon només a aquells que se senten exclosos en aquest tipus de llistes els qui abanderen aquesta reclama, espero que aquells que estan a primera línia facin una mica dautocrítica i mirin al seu voltant. I puguin fer-se preguntes, plantejar-se per què aquells que han de valorar només tiren floretes als dun bàndol i els altres restauradors es tornen invisibles per a ells.
Un gran debat és obert, penso que el temps posa tothom al seu lloc i que al final prevaldrà el sabor dallò que menges, la feina ben feta per damunt de la frivolitat de fer-se la selfie al lloc més cool per poder penjar-ho a la xarxa i fer dentetes a tots els companys.