Aquests dies el cine Rambla de l’Art va oferir aquesta recomanable pel•lícula ambientada a la Turquia rural actual, on cinc germanes orfes s’han d’enfrontar a les tradicions conservadores reservades a les noies de la seva edat. A Cambrils es va fer una estrena especial amb la participació de la cambrilenca amazic Fàtima Souki. La pel•lícula narra el sentir d’una part de les societats musulmanes actuals, que sense renegar els seus orígens volen viure una modernitat, fet que xoca amb un islam molt tradicional que s’està fomentant amb els petrodòlars. Els països del golf Pèrsic financen la difusió d’un islam molt conservador, que xoca amb una percepció més tolerant i amb un concepte de la dona més igualitari, com és el cas de les societat amazic o la kurda. Tal i com es veu a la pel•lícula, a través de les parabòliques que inunden els terrats de musulmans de tot el món, les televisions del golf difonen tele-novel•les i una interpretació d’un islam molt conservador. Paradoxalment són aliats d’Occident com Qatar, el Emirats Àrabs o el cas escandalós de l’Aràbia Saudita, països amb règims feudals on no es respecten els drets humans i es discrimina la dona de forma vergonyosa. Fa uns mesos a Abu Dhabi van encadenar a la presó una australiana per una foto al Twitter d’un cotxe mal aparcat, mentre Aràbia Saudita era notícia perquè es va fuetejar una dona que havia estat violada. A la xerrada que va fer l’historiador Jaume Borràs el passat 22 de març sobre Síria, aportava la dada que Espanya és el tercer país subministrador d’armes a aquell país. Part de la família reial saudita (amics de Joan Carles I, el “mataelefants”) manté vincles evidents amb ISIS. Després tanquem titellaires acusats de terroristes.
La pel•lícula Mustang ens parla de la generació Facebook, la que va iniciar fa cinc anys la revolució àrab, que posteriorment es va convertir en “l’hivern islamista”, molt més còmode per als interessos neocolonials. El cas atípic és Tunísia, l’únic país on, tot i amb respiració assistida, s’ha mantingut un sistema polític on es preserven uns drets democràtics. El poble tunisià va generar l’efecte dòmino de les revolucions àrabs, i ara hauria de rebre tot el suport d’Occident per tal de consolidar un sistema molt feble. Sens dubte que la pervivència d’un model econòmic colonial sobre aquests països, percebuts com simples fonts d’explotació de recursos, enriquint unes elits autoritàries i generant terribles desigualtats, només donen ales a l’anomenat radicalisme islàmic. No oblidem el doble joc de les potències occidentals: resulta ben estrany que la família Ben Laden van ser dels pocs que van poder volar pels Estats Units just després de l’11-S o que actualment Estat Islàmic no operi contra Israel. L’ascens de l’anomenat radicalisme islàmic s’utilitza com a pretext per retallar drets democràtics i criminalitzar tots els musulmans. Una societat espantada i que culpabilitza tot un col•lectiu és enormement manipulable i feble. L’exclusió social i el racisme dóna arguments a la burda propaganda de l’islam radical que busca suport a modus de secta entre els musulmans europeus. Però el seu missatge es desmunta per la rebuda que la societat civil ofereix als refugiats i per l’existència de la generació Mustang, que per sort trobem a totes les societats musulmanes. També és a casa nostra, per això cal garantir-los el seu espai.

Destacat: La pel•lícula “Mustang” ens parla de la generació Facebook, la que va iniciar fa cinc anys la revolució àrab