Nutrigenètica: gens i dieta personalitzada
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Us heu preguntat mai per què hi ha gent que pot beure llet i gent que no en pot beure? Com és possible que un mateix aliment tingui diferents efectes segons la persona que el consumeix? La resposta és ben clara i senzilla: totes les persones som úniques. La informació genètica de cada individu, codificada al seu ADN, fa que no hi hagi dues persones iguals. Avui en dia se sap amb certesa que aquestes diferències al nostre genoma són la causa perquè responguem de forma diferent davant dels mateixos nutrients.
Des que lany 2001 es va aconseguir seqüenciar completament el genoma de lésser humà, la ciència ha desenvolupat diferents disciplines com ara la nutrigenètica, que bàsicament estudia lefecte de les variacions genètiques en la interacció entre dieta i malaltia. El seu objectiu principal és la prevenció o la palliació de les malalties mitjançant lalimentació.
Ja es coneixen uns quants casos daplicacions de dietes personalitzades, depenent del genoma del pacient, per al tractament de malalties. Per exemple, els àcids greixos poliinsaturats (AGP) són uns greixos essencials que es troben principalment al peix blau i en alguns fruits secs. Sha demostrat que lefecte dels AGP sobre el pes corporal és diferent per a cada persona depenent del seu ADN. En alguns individus els AGP poden ajudar a controlar el pes mentre que en altres persones lincrementen. Igualment, es va comprovar que una beguda de soja que es volia comercialitzar com a substitut de la llet per ajudar en la reducció dels nivells de colesterol només funcionava en alguns individus, mentre que en altres, que eren portadors duna mutació al receptor de la vitamina D, tenia efectes contraproduents. És a dir, allò que a una persona li va bé per perdre pes o per reduir el colesterol, en una altra persona, no és només que no funcioni, és que fins i tot pot arribar a ser-li perjudicial. Per altra banda, el fet que una persona sàpiga que és portadora de la mutació pot servir perquè es conscienciï més de la importància de vigilar la seva alimentació. Està demostrat que les persones que tenen una mutació determinada al seu genoma (més concretament al gen TCF712) presenten un risc elevat de patir ictus, i que aquest risc es pot equiparar amb el de la resta de població si es segueix una alimentació sana i equilibrada.
El futur de la nutrició personalitzada en funció del perfil genètic de cada individu és molt prometedor. En poc temps tindrem al nostre abast eines que ens permetran fer anàlisis genètiques precises i, depenent dels resultats obtinguts, recomanar dietes personalitzades per tal de prevenir o tractar malalties. Sha de tindre en compte, però, que fins que les evidències de la relació entre nutrició i genètica no estiguin més clares, cal ser molt prudent amb el tractament de malalties mitjançant la dieta. Una nutrició adequada pot ajudar en la prevenció o complementar el tractament duna determinada malaltia, però sempre sha dacompanyar dun tractament mèdic adequat i supervisat per un metge especialitzat.
No hem doblidar mai que una alimentació correcta és la medicina més senzilla de què disposem per tal de cuidar el nostre cos i assegurar-nos el nostre benestar futur. Som el que mengem i una bona alimentació és la base de la nostra salut.