Hi havia una vegada... El primer pressing de la temporada
Els que porten temps a lofici ja ho tenen per la mà, però per als més nous la incertesa de com senceta la temporada sempre crea malestar entre els que es dediquen al turisme.
Una passejada per Cambrils aquests dies i, sense ser massa llarg, un sadona que larribada del bon temps és com el conte de les princeses que han estat adormides i que estaven tancades en un castell. Però com que la vida és un xic més complexa, ens decantem més per una versió de conte com el del Shrek, aquell ogre verd que va a salvar la princesa, però en el qual Fiona així es deia la princesa shavia salvat ella mateixa cansada desperar al príncep blau.
Doncs aquí a casa nostra el mateix, tots desitjant que arribi la temporada i com que no arriba lanem a buscar nosaltres, i depèn de com arribi ja comencem amb mal peu i nestem fins als nassos. És una relació amor-odi de culebron.
I en aquest meravellós conte qui és el drac o el dolentot? Doncs per començar molts dels nostres personatges principals (els restauradors) ens diuen que posem com a llop ferotge ladministració, sí... ells són dolentots... perquè sempre estan amb els pals a les rodes per als pobres empresaris, o patufets, que és com se senten molts. Un llop ferotge que sempre està amb amenaces, amb inspeccions, amb sancions. Un bufaré, bufaré i el negoci et tiraré. Entenc que és complicat, ja que les normatives, que van sortint contínuament... ara és un moment de lescena dels germans Marx): des del punt de vista de lordenament jurídic actual i tal i com expressa la primera part del contracte, els drets de la primera part... Al que anàvem: molts negocis hi són de tota la vida i està clar que no segueixen les normatives perquè quan es van construir no existien les noves normatives. Amb el temps sha intentat condicionar aquests locals, però de vegades el espai fa impossible fer tot el que es demana. La solució salomònica no existeix i aquest és un peix que es mossega la cua. Si el llop vol bufar amb força farà caure el negoci al terra!
Una altra història és la de la formiga i la cigala (ja sé, gadagang, que som de mar). Cada final dany en veiem diverses versions, negocis que els porten formiguetes que cada any estan treballant dur, amb constància, fent les coses bé. Però també trobem el gadagang que està rere un negoci i comença a fer calaix i a no pagar als arrendadors, als treballadors, als proveïdors, a connectar-se directament al comptador de la llum, i moltes xarlotades que per a les formiguetes són inimaginables. Gadagangs que no són més que flors destiu, negocis efímers i formigues que busquen traspassos a començament de temporada.
Però totes les històries tenen un denominador comú, tots som narradors dhistòries, venedors dillusió, de màgia, de panxes plenes, de gelats fresquets, de souvenirs eterns, records idíllics per a uns espectadors de xancleta i tovallola.
Llarga vida als contes i les històries que comencen amb el bon temps!
Una passejada per Cambrils aquests dies i, sense ser massa llarg, un sadona que larribada del bon temps és com el conte de les princeses que han estat adormides i que estaven tancades en un castell. Però com que la vida és un xic més complexa, ens decantem més per una versió de conte com el del Shrek, aquell ogre verd que va a salvar la princesa, però en el qual Fiona així es deia la princesa shavia salvat ella mateixa cansada desperar al príncep blau.
Doncs aquí a casa nostra el mateix, tots desitjant que arribi la temporada i com que no arriba lanem a buscar nosaltres, i depèn de com arribi ja comencem amb mal peu i nestem fins als nassos. És una relació amor-odi de culebron.
I en aquest meravellós conte qui és el drac o el dolentot? Doncs per començar molts dels nostres personatges principals (els restauradors) ens diuen que posem com a llop ferotge ladministració, sí... ells són dolentots... perquè sempre estan amb els pals a les rodes per als pobres empresaris, o patufets, que és com se senten molts. Un llop ferotge que sempre està amb amenaces, amb inspeccions, amb sancions. Un bufaré, bufaré i el negoci et tiraré. Entenc que és complicat, ja que les normatives, que van sortint contínuament... ara és un moment de lescena dels germans Marx): des del punt de vista de lordenament jurídic actual i tal i com expressa la primera part del contracte, els drets de la primera part... Al que anàvem: molts negocis hi són de tota la vida i està clar que no segueixen les normatives perquè quan es van construir no existien les noves normatives. Amb el temps sha intentat condicionar aquests locals, però de vegades el espai fa impossible fer tot el que es demana. La solució salomònica no existeix i aquest és un peix que es mossega la cua. Si el llop vol bufar amb força farà caure el negoci al terra!
Una altra història és la de la formiga i la cigala (ja sé, gadagang, que som de mar). Cada final dany en veiem diverses versions, negocis que els porten formiguetes que cada any estan treballant dur, amb constància, fent les coses bé. Però també trobem el gadagang que està rere un negoci i comença a fer calaix i a no pagar als arrendadors, als treballadors, als proveïdors, a connectar-se directament al comptador de la llum, i moltes xarlotades que per a les formiguetes són inimaginables. Gadagangs que no són més que flors destiu, negocis efímers i formigues que busquen traspassos a començament de temporada.
Però totes les històries tenen un denominador comú, tots som narradors dhistòries, venedors dillusió, de màgia, de panxes plenes, de gelats fresquets, de souvenirs eterns, records idíllics per a uns espectadors de xancleta i tovallola.
Llarga vida als contes i les històries que comencen amb el bon temps!