Sobre els xais
A la província de Girona en diuen xai; a les de Barcelona, Tarragona i Lleida en diuen be; els literats en diuen anyell, probablement perquè és una paraula que el barroc va instaurar i que prové de lanyell pasqual de la Bíblia. Hi ha persones que utilitzen la paraula corder per anomenar aquest animal. És un castellanisme molt corrent que probablement és incorrecte.
Amb aquests animals passa com amb les cabres i cabrits. Ningú diu que ha menjat ovella, diu que ha menjat xai, o sigui, el fill de lovella. Ningú diu que ha menjat cabra; diu que ha menjat cabrit. La gent vol els xais i els cabrits de llet, de carn tendra i jove. De xais, nhi ha de moltes classes. El xai pot ser molt bo i horripilant. Els ramats habituals en el nostre país són dovelles blanques que fan xais de llana blanca. Aquesta producció és, però, insuficient per al consum del país i cal importar xais. Potser simporten de lAragó o potser de més cap a ponent, uns xais de llana negra que són anomenats castellanets. Hi ha una gran diferència entre les dues classes. En aquestes matèries i en cap no sha de tenir cap prejudici, però és de tota evidència que els xais blancs són molt més gustosos i assequibles que els negres. A cop dull sempre es paguen més. Quan són morts, tot es ven, entre altres raons perquè hi ha molt poca gent que sàpiga què compra. Un dels més grans defectes que té el xai mal alimentat és que xaieja excessivament. Xaiejar és un gust de llana i de vellesa. Sovint he hagut de fer esforços per menjar i encarar-mhi amb algunes dificultats. He de dir que amb el xaiejar dels xais no he pogut mai enfrontar-mhi.
Amb aquests animals passa com amb les cabres i cabrits. Ningú diu que ha menjat ovella, diu que ha menjat xai, o sigui, el fill de lovella. Ningú diu que ha menjat cabra; diu que ha menjat cabrit. La gent vol els xais i els cabrits de llet, de carn tendra i jove. De xais, nhi ha de moltes classes. El xai pot ser molt bo i horripilant. Els ramats habituals en el nostre país són dovelles blanques que fan xais de llana blanca. Aquesta producció és, però, insuficient per al consum del país i cal importar xais. Potser simporten de lAragó o potser de més cap a ponent, uns xais de llana negra que són anomenats castellanets. Hi ha una gran diferència entre les dues classes. En aquestes matèries i en cap no sha de tenir cap prejudici, però és de tota evidència que els xais blancs són molt més gustosos i assequibles que els negres. A cop dull sempre es paguen més. Quan són morts, tot es ven, entre altres raons perquè hi ha molt poca gent que sàpiga què compra. Un dels més grans defectes que té el xai mal alimentat és que xaieja excessivament. Xaiejar és un gust de llana i de vellesa. Sovint he hagut de fer esforços per menjar i encarar-mhi amb algunes dificultats. He de dir que amb el xaiejar dels xais no he pogut mai enfrontar-mhi.