Deltebre I
http://www.mac.cat/
He de confessar el meu gran interès per larqueologia subaquàtica, per aquest motiu no volia deixar passar loportunitat de visitar lexposició itinerant Deltebre I, la història dun naufragi al Museu Arqueologia de Catalunya de Barcelona. Va ser una sort poder fer la visita guiada amb una de les seves arqueòlogues i conèixer de primera mà les dificultats que suposa una excavació sota el mar. Amb una voluntat eminentment didàctica i amb lajuda de les peces exposades, larqueòloga va anar desgranat la història daquest naufragi, un vaixell de càrrega militar enfonsat al delta de lEbre en el marc del conflicte bèllic de la Guerra del Francès, lestiu de 1813. El Deltebre I formava part duna flota de larmada anglesa que tenia com a objectiu la presa i defensa de la ciutat de Tarragona. Latac va ser un fracàs i durant la retirada una sèrie de vaixells van quedar embarrancats per un temporal a les goles de lEbre. Alguns van ser recuperats i daltres van ser abandonats per la seva tripulació, entre ells el que sestà excavant actualment. Val a dir que aquests vaixells van partir des del port dAlacant i fent cabotatge en algun moment van haver de passar per davant de la costa cambrilenca.
Les diverses campanyes dexcavació realitzades entre els anys 2008 i 2012 han permès recuperar un gran nombre dobjectes del vaixell, entre ells una de les seves campanes, que podia haver donat pistes del nom real daquesta embarcació però que malauradament no recull cap inscripció i manté el vaixell dins lanonimat. Cada peça té una petita història que ajuda a la reconstrucció de la història del vaixell i de les persones que hi van navegar. Per exemple, la troballa dun taló de sabata fet de plom que era utilitzat per la tripulació del vaixell quan calia moure munició sobre la coberta. Daquí ve justament la frase caminar amb peus de plom; es volia evitar que amb la fricció del calçat daleshores, fet amb petits claus de ferro, és pogués generar una guspira i provocar una explosió no desitjada al vaixell. Un objecte contundent de lexposició és un magnífic canó de bronze que mai va arribar a ser disparat. Una de les parts més sensibles dels canons era el forat on sencenia la metxa. Per evitar obstruccions i mantenir el canó en un bon estat, es protegia aquesta zona sensible amb tapa fogons de cuir, peces que shan trobat a pocs metres del canó. Una altra troballa excepcional ha estat la duna caixa de fusta que contenia taps de suro utilitzats com a temporitzadors a lhora de fer esclatar les bales de morter. Malgrat haver passat dos-cents anys submergits sota el mar, encara es pot apreciar en aquests taps les marques circulars amb què controlaven la ignició daquestes bales farcides de metralla. També shan recuperat diversos barrils de pólvora i la inscripció de larmer que els va envasar, justament tres anys abans del conflicte.
Fora de làmbit militar, trobem també objectes curiosos, com la part final dun recipient de vidre duna popular marca de mostassa anglesa utilitzada per dissimular el gust de la carn quan es comença a descompondre a bord al no poder conservar-la fresca. També diverses aixetes de bótes de vi; larmada anglesa servia aquesta beguda a la tripulació per reduir els efectes de lescorbut. Aquesta malaltia relacionada amb la manca de vitamina C produïa gangrenes a les extremitats i lalcohol era una manera de reduir-ne la seva propagació en el cos dels mariners que la patien. També resulta curiosa la troballa de 65 monedes russes en aquest vaixell anglès, sutilitzarien per pagar als soldats daquesta nacionalitat que eren contractats per larmada anglesa quan escassejava la disponibilitat de soldats del país. Per acabar, destacar també la troballa duna ampolla de vi amb el seu interior intacte. Lanàlisi de la substancia recuperada del seu interior ha permès determinar que es tractava de fondillón, un vi alacantí de gran qualitat que va desaparèixer amb la filloxera i que actualment sha recuperat. No dubtem que properes excavacions aportin moltes més sorpreses tenint en compte que aquest és un primer vaixell dels cinc que van naufragar al Delta de lEbre.
Peu foto: Bala de morter, calibrador (vitola) i canó de bronze del regnat de Jordi III dAnglaterra
Destacat: Un objecte contundent de lexposició és un magnífic canó de bronze que mai va arribar a ser disparat
He de confessar el meu gran interès per larqueologia subaquàtica, per aquest motiu no volia deixar passar loportunitat de visitar lexposició itinerant Deltebre I, la història dun naufragi al Museu Arqueologia de Catalunya de Barcelona. Va ser una sort poder fer la visita guiada amb una de les seves arqueòlogues i conèixer de primera mà les dificultats que suposa una excavació sota el mar. Amb una voluntat eminentment didàctica i amb lajuda de les peces exposades, larqueòloga va anar desgranat la història daquest naufragi, un vaixell de càrrega militar enfonsat al delta de lEbre en el marc del conflicte bèllic de la Guerra del Francès, lestiu de 1813. El Deltebre I formava part duna flota de larmada anglesa que tenia com a objectiu la presa i defensa de la ciutat de Tarragona. Latac va ser un fracàs i durant la retirada una sèrie de vaixells van quedar embarrancats per un temporal a les goles de lEbre. Alguns van ser recuperats i daltres van ser abandonats per la seva tripulació, entre ells el que sestà excavant actualment. Val a dir que aquests vaixells van partir des del port dAlacant i fent cabotatge en algun moment van haver de passar per davant de la costa cambrilenca.
Les diverses campanyes dexcavació realitzades entre els anys 2008 i 2012 han permès recuperar un gran nombre dobjectes del vaixell, entre ells una de les seves campanes, que podia haver donat pistes del nom real daquesta embarcació però que malauradament no recull cap inscripció i manté el vaixell dins lanonimat. Cada peça té una petita història que ajuda a la reconstrucció de la història del vaixell i de les persones que hi van navegar. Per exemple, la troballa dun taló de sabata fet de plom que era utilitzat per la tripulació del vaixell quan calia moure munició sobre la coberta. Daquí ve justament la frase caminar amb peus de plom; es volia evitar que amb la fricció del calçat daleshores, fet amb petits claus de ferro, és pogués generar una guspira i provocar una explosió no desitjada al vaixell. Un objecte contundent de lexposició és un magnífic canó de bronze que mai va arribar a ser disparat. Una de les parts més sensibles dels canons era el forat on sencenia la metxa. Per evitar obstruccions i mantenir el canó en un bon estat, es protegia aquesta zona sensible amb tapa fogons de cuir, peces que shan trobat a pocs metres del canó. Una altra troballa excepcional ha estat la duna caixa de fusta que contenia taps de suro utilitzats com a temporitzadors a lhora de fer esclatar les bales de morter. Malgrat haver passat dos-cents anys submergits sota el mar, encara es pot apreciar en aquests taps les marques circulars amb què controlaven la ignició daquestes bales farcides de metralla. També shan recuperat diversos barrils de pólvora i la inscripció de larmer que els va envasar, justament tres anys abans del conflicte.
Fora de làmbit militar, trobem també objectes curiosos, com la part final dun recipient de vidre duna popular marca de mostassa anglesa utilitzada per dissimular el gust de la carn quan es comença a descompondre a bord al no poder conservar-la fresca. També diverses aixetes de bótes de vi; larmada anglesa servia aquesta beguda a la tripulació per reduir els efectes de lescorbut. Aquesta malaltia relacionada amb la manca de vitamina C produïa gangrenes a les extremitats i lalcohol era una manera de reduir-ne la seva propagació en el cos dels mariners que la patien. També resulta curiosa la troballa de 65 monedes russes en aquest vaixell anglès, sutilitzarien per pagar als soldats daquesta nacionalitat que eren contractats per larmada anglesa quan escassejava la disponibilitat de soldats del país. Per acabar, destacar també la troballa duna ampolla de vi amb el seu interior intacte. Lanàlisi de la substancia recuperada del seu interior ha permès determinar que es tractava de fondillón, un vi alacantí de gran qualitat que va desaparèixer amb la filloxera i que actualment sha recuperat. No dubtem que properes excavacions aportin moltes més sorpreses tenint en compte que aquest és un primer vaixell dels cinc que van naufragar al Delta de lEbre.
Peu foto: Bala de morter, calibrador (vitola) i canó de bronze del regnat de Jordi III dAnglaterra
Destacat: Un objecte contundent de lexposició és un magnífic canó de bronze que mai va arribar a ser disparat