Titellaire, un ofici arriscat en el país de la corrupció
Aquesta democràcia espanyola que amb paciència bíblica patim esdevé, cada cop més, una digna astracanada, com la de lirrepetible Rodolfo Chiquiricuatre a Eurovisió.
Els escàndols de corrupció sacsegen, des de fa anys i panys, els grans partits, sobretot PP i PSOE; àdhuc la família reial en el Cas Noos resulta empastifada i sallunya dallò que hauria desdevenir paradigma de lexemplaritat pública. Nogensmenys, tot plegat forma part del nostre paisatge polític quotidià. A més, sembla que la ciutadania resti ja immunitzada; puix és fa difícil pair com la voluntat lliure del poble sobirà hagi penalitzat, en successius comicis, tan poc aquest rosari dafers tèrbols on el diner públic sha evaporat dins el forat negre de la impunitat i la barra a cabassos.
La llista és oceànica; tot i això, a les darreres eleccions generals el partit més votat encara! ha estat el de Don Mariano Rajoy, el dels missatges dànims al tresorer Bárcenas: Sé fuerte, Luís. A Andalusia, malgrat el cas dels ERE i dos presidents autonòmics implicats, Chaves i Griñán, el PSOE continua governant; ara amb la complicitat de Ciutadans, aquell partit taronja que feia de la regeneració la seva carta de presentació.
A Catalunya, després del patètic No tenim ni cinc de la impagable Marta Ferrussola, tothom sembla haver oblidat el gran Fèlix Millet; amb una oportuna amnèsia collectiva, puix també la repartidora del Cas Palau va anar a dreta i esquerra.
Ara bé, tot plegat no fa ni fred ni calor davant la crua realitat duns titellaires posats a la garjola, en un plis plas. Sí! A lEspanya de lany 2016 pots anar de cap a la trena per fer titelles!
Com denuncia Amnistia Internacional a la seva web, Alfonso Lázaro de la Fuente i Raúl García Pérez, de la companyia Títeres Desde Abajo, han fet cap a la presó incondicional per exercir el seu dret a la llibertat dexpressió. I no estem parlant dels temps del Cuéntame televisiu.
El passat 5 de febrer representaven, en un teatre madrileny, una obra teatral satírica: La bruja y Don Cristóbal; pel que sembla, el contingut dalguna de les escenes, així com laparició dun cartell esmentant ETA, va alertar el públic assistent, va endegar protestes i la conseqüent denúncia a la policia. Alhora, els escarafalls de la caverna mediàtica també hi van ajudar, perquè tot val per desacreditar lalcaldessa Manuela Carmena de Podemos, que té la gosadia de governar la capital!
Segurament el contingut de lobra era poc adient per a un espectacle infantil, però castigar el mal gust o la poca traça escènica amb pena de presó resulta una desproporció de lalçada dun campanar. També caldria esmentar la dubtosa qualitat democràtica dun tribunal gairebé dexcepció com ho és lAudiència Nacional, una herència directa de linfame Tribunal de Orden Público del Franquisme
Ara, els perillosos (sic) titellaires estan en llibertat, però amb càrrecs. Estan obligats a presentar-se diàriament al jutjat o comissaria, tenen el passaport retirat i no poden marxar a lestranger. Els càrrecs són denaltiment del terrorisme; la cosa no és dacudit dolent perquè podrien ser condemnats a penes de 4 anys de presó.
Amnistia Internacional blasma com lúltima reforma del Codi Penal a lany 2015 pot justificar, per lambigüitat del redactat dalguns articles, la flagrant vulneració dels drets a la llibertat dexpressió, dassociació i de reunió.
De manera ben paradoxal, mentre uns titellaires són engarjolats pels tribunals a una velocitat galàctica per temes dopinió, la senyora Rita Barberà, a lepicentre del darrer afer de corrupció del PP de València amb lOperació Taula, resta ben aforada a la Comissió Permanent del Senat.
I és que en el país de la corrupció, ser titellaire implica més risc que robar a cor què vols.
Els escàndols de corrupció sacsegen, des de fa anys i panys, els grans partits, sobretot PP i PSOE; àdhuc la família reial en el Cas Noos resulta empastifada i sallunya dallò que hauria desdevenir paradigma de lexemplaritat pública. Nogensmenys, tot plegat forma part del nostre paisatge polític quotidià. A més, sembla que la ciutadania resti ja immunitzada; puix és fa difícil pair com la voluntat lliure del poble sobirà hagi penalitzat, en successius comicis, tan poc aquest rosari dafers tèrbols on el diner públic sha evaporat dins el forat negre de la impunitat i la barra a cabassos.
La llista és oceànica; tot i això, a les darreres eleccions generals el partit més votat encara! ha estat el de Don Mariano Rajoy, el dels missatges dànims al tresorer Bárcenas: Sé fuerte, Luís. A Andalusia, malgrat el cas dels ERE i dos presidents autonòmics implicats, Chaves i Griñán, el PSOE continua governant; ara amb la complicitat de Ciutadans, aquell partit taronja que feia de la regeneració la seva carta de presentació.
A Catalunya, després del patètic No tenim ni cinc de la impagable Marta Ferrussola, tothom sembla haver oblidat el gran Fèlix Millet; amb una oportuna amnèsia collectiva, puix també la repartidora del Cas Palau va anar a dreta i esquerra.
Ara bé, tot plegat no fa ni fred ni calor davant la crua realitat duns titellaires posats a la garjola, en un plis plas. Sí! A lEspanya de lany 2016 pots anar de cap a la trena per fer titelles!
Com denuncia Amnistia Internacional a la seva web, Alfonso Lázaro de la Fuente i Raúl García Pérez, de la companyia Títeres Desde Abajo, han fet cap a la presó incondicional per exercir el seu dret a la llibertat dexpressió. I no estem parlant dels temps del Cuéntame televisiu.
El passat 5 de febrer representaven, en un teatre madrileny, una obra teatral satírica: La bruja y Don Cristóbal; pel que sembla, el contingut dalguna de les escenes, així com laparició dun cartell esmentant ETA, va alertar el públic assistent, va endegar protestes i la conseqüent denúncia a la policia. Alhora, els escarafalls de la caverna mediàtica també hi van ajudar, perquè tot val per desacreditar lalcaldessa Manuela Carmena de Podemos, que té la gosadia de governar la capital!
Segurament el contingut de lobra era poc adient per a un espectacle infantil, però castigar el mal gust o la poca traça escènica amb pena de presó resulta una desproporció de lalçada dun campanar. També caldria esmentar la dubtosa qualitat democràtica dun tribunal gairebé dexcepció com ho és lAudiència Nacional, una herència directa de linfame Tribunal de Orden Público del Franquisme
Ara, els perillosos (sic) titellaires estan en llibertat, però amb càrrecs. Estan obligats a presentar-se diàriament al jutjat o comissaria, tenen el passaport retirat i no poden marxar a lestranger. Els càrrecs són denaltiment del terrorisme; la cosa no és dacudit dolent perquè podrien ser condemnats a penes de 4 anys de presó.
Amnistia Internacional blasma com lúltima reforma del Codi Penal a lany 2015 pot justificar, per lambigüitat del redactat dalguns articles, la flagrant vulneració dels drets a la llibertat dexpressió, dassociació i de reunió.
De manera ben paradoxal, mentre uns titellaires són engarjolats pels tribunals a una velocitat galàctica per temes dopinió, la senyora Rita Barberà, a lepicentre del darrer afer de corrupció del PP de València amb lOperació Taula, resta ben aforada a la Comissió Permanent del Senat.
I és que en el país de la corrupció, ser titellaire implica més risc que robar a cor què vols.