La construcció del port refugi de 1927
http://www.porttarragona.cat/
Lany 1926 el Ministeri de Foment va publicar un real decret ordenant que les obres de construcció de ports refugi de pescadors havien de ser gestionades des de la junta dobres daltres ports més propers. En el cas de Cambrils, va ser el Port de Tarragona qui va agafar la responsabilitat de portar endavant aquesta construcció, que inicialment estava dotada amb un crèdit estatal de 100.000 pessetes. A finals daquell any el barri marítim de Cambrils va patir un greu temporal, aquest fet va accelerar la posada en marxa de les obres del port amb la intenció de posar fi a les afectacions freqüents dels habitatges i del litoral daleshores. Per aquest motiu actualment trobem dipositat a lArxiu del Port de Tarragona documentació històrica relativa a Cambrils en qualitat de port agregat. El fons conserva un total de 51 unitats documentals i abraça el període de 1927 al 1969. A la web podem consultar linventari i veurem que es tracta dinformació relativa a la gestió administrativa del port i de les despeses de construcció del primer port refugi i les seves posteriors millores i ampliacions.
LArxiu del Port de Tarragona ha endegat un ambiciós projecte de digitalització del seu fons i actualment es poden consultar més de 3.000 unitats documentals. Les relacionades amb Cambrils són a dia davui molt minses i les podem trobar a lapartat de Memòries anuals, però no per això deixen de ser interessants i val la pena fer-hi un repassada per conèixer molts detalls de la construcció del nostre port.
Les obres del primer port refugi de Cambrils van començaren amb caràcter urgent el 20 de juny de 1927 i van acabar el 18 de febrer de 1928 amb un pressupost de 30.000 pessetes. Es va construir un dic de 58 metres de llargària i sis espigons units per un mur parallel a la costa per tal de salvaguardar les cases i la platja de lonatge més perjudicial provinent del sud-oest. Segons indica la memòria daquell any, era un projecte contrarellotge i es va decidir no utilitzar material de la cantera més propera a causa de la distància i al mal estat de la carretera existent. També es va desestimar la utilització de blocs de formigó, pel cost i pel temps necessari per fabricar-los. Es va optar finalment pel sistema Bianchini, uns encofrats metàllics fets amb grava i còdols rodats de la mateixa platja de Cambrils, tècnica utilitzada al mar per primer cop a lEstat espanyol. El redactat de lèpoca es desfà en escarafalls sobre lèxit daquest nou sistema i la seva robustesa, tot indicant que en els darrers tres temporals registrats a la zona ja no va ser necessari salvaguardar les embarcacions dins els carrers del barri marítim ni tampoc es van inundar les cases dels pescadors, evitant el desgast de les platges i guanyant 30 metres a la platja més propera i en menor mesura als espigons. Un altre aspecte positiu que destaca el text és la contenció del cost del projecte, que no va superar el pressupost que inicialment tenia assignat. Amb larribada de lhivern les tasques de construcció del dic van resultar més feixugues, es van haver de suspendre diversos cops a causa dels temporals i malgrat la utilització de vestits impermeables, els obrers daleshores van haver de suportar sovint les baixes temperatures de laigua i els seus embats. Com a detall anecdòtic, amb motiu de les obres, la Junta va comprar un automòbil per facilitar que el personal tècnic es pogués desplaçar des de Tarragona a Cambrils més ràpidament.
Signa la memòria daquest primer port refugi de Cambrils lenginyer Francisco G.de Membrillera. Lalcalde de Cambrils daleshores, Antoni Moretó Salvadó, va ser designat vocal a la Junta dObres del Port de Tarragona. Sembla, doncs, que assistia a les sessions daquest organisme quan es tractaven temes relacionats amb la nostra població. La memòria de 1929 recull el seu cessament amb la següent nota: Es de justicia hacer constar, que el Sr. Moreto, durante su actuación, demostró un completo conocimiento de las necesidades de aquella playa, cuyos intereses apoyó con vivo interés. Dicho señor hizo constar en distintas ocasiones su reconocimiento por las obras llevadas a cabo estimando la importancia y buen resultado de las mismas. El suscrito se complace en consignar, en esta Memoria, esas notas y estimar al Sr. Moreto su cooperación prestada a la Presidencia en cuantos asuntos tuvo que intervenir.
Destacat: Actualment trobem dipositat a lArxiu del Port de Tarragona documentació històrica relativa a Cambrils en qualitat de port agregat
Lany 1926 el Ministeri de Foment va publicar un real decret ordenant que les obres de construcció de ports refugi de pescadors havien de ser gestionades des de la junta dobres daltres ports més propers. En el cas de Cambrils, va ser el Port de Tarragona qui va agafar la responsabilitat de portar endavant aquesta construcció, que inicialment estava dotada amb un crèdit estatal de 100.000 pessetes. A finals daquell any el barri marítim de Cambrils va patir un greu temporal, aquest fet va accelerar la posada en marxa de les obres del port amb la intenció de posar fi a les afectacions freqüents dels habitatges i del litoral daleshores. Per aquest motiu actualment trobem dipositat a lArxiu del Port de Tarragona documentació històrica relativa a Cambrils en qualitat de port agregat. El fons conserva un total de 51 unitats documentals i abraça el període de 1927 al 1969. A la web podem consultar linventari i veurem que es tracta dinformació relativa a la gestió administrativa del port i de les despeses de construcció del primer port refugi i les seves posteriors millores i ampliacions.
LArxiu del Port de Tarragona ha endegat un ambiciós projecte de digitalització del seu fons i actualment es poden consultar més de 3.000 unitats documentals. Les relacionades amb Cambrils són a dia davui molt minses i les podem trobar a lapartat de Memòries anuals, però no per això deixen de ser interessants i val la pena fer-hi un repassada per conèixer molts detalls de la construcció del nostre port.
Les obres del primer port refugi de Cambrils van començaren amb caràcter urgent el 20 de juny de 1927 i van acabar el 18 de febrer de 1928 amb un pressupost de 30.000 pessetes. Es va construir un dic de 58 metres de llargària i sis espigons units per un mur parallel a la costa per tal de salvaguardar les cases i la platja de lonatge més perjudicial provinent del sud-oest. Segons indica la memòria daquell any, era un projecte contrarellotge i es va decidir no utilitzar material de la cantera més propera a causa de la distància i al mal estat de la carretera existent. També es va desestimar la utilització de blocs de formigó, pel cost i pel temps necessari per fabricar-los. Es va optar finalment pel sistema Bianchini, uns encofrats metàllics fets amb grava i còdols rodats de la mateixa platja de Cambrils, tècnica utilitzada al mar per primer cop a lEstat espanyol. El redactat de lèpoca es desfà en escarafalls sobre lèxit daquest nou sistema i la seva robustesa, tot indicant que en els darrers tres temporals registrats a la zona ja no va ser necessari salvaguardar les embarcacions dins els carrers del barri marítim ni tampoc es van inundar les cases dels pescadors, evitant el desgast de les platges i guanyant 30 metres a la platja més propera i en menor mesura als espigons. Un altre aspecte positiu que destaca el text és la contenció del cost del projecte, que no va superar el pressupost que inicialment tenia assignat. Amb larribada de lhivern les tasques de construcció del dic van resultar més feixugues, es van haver de suspendre diversos cops a causa dels temporals i malgrat la utilització de vestits impermeables, els obrers daleshores van haver de suportar sovint les baixes temperatures de laigua i els seus embats. Com a detall anecdòtic, amb motiu de les obres, la Junta va comprar un automòbil per facilitar que el personal tècnic es pogués desplaçar des de Tarragona a Cambrils més ràpidament.
Signa la memòria daquest primer port refugi de Cambrils lenginyer Francisco G.de Membrillera. Lalcalde de Cambrils daleshores, Antoni Moretó Salvadó, va ser designat vocal a la Junta dObres del Port de Tarragona. Sembla, doncs, que assistia a les sessions daquest organisme quan es tractaven temes relacionats amb la nostra població. La memòria de 1929 recull el seu cessament amb la següent nota: Es de justicia hacer constar, que el Sr. Moreto, durante su actuación, demostró un completo conocimiento de las necesidades de aquella playa, cuyos intereses apoyó con vivo interés. Dicho señor hizo constar en distintas ocasiones su reconocimiento por las obras llevadas a cabo estimando la importancia y buen resultado de las mismas. El suscrito se complace en consignar, en esta Memoria, esas notas y estimar al Sr. Moreto su cooperación prestada a la Presidencia en cuantos asuntos tuvo que intervenir.
Destacat: Actualment trobem dipositat a lArxiu del Port de Tarragona documentació històrica relativa a Cambrils en qualitat de port agregat