Endavant les atxes
El procés dindependència continua donant sorpreses com la sortida del galimaties provocat pel resultat del 27-S. Larribada a lacord final es va allargar excessivament, va resultar agònica, i la ciutadania altre cop va tornar a copsar que el nivell dunanimitat que es veu a les mobilitzacions al carrer estan lluny de les moquetes del Parlament. De tots els escenaris possibles, en vam sortir amb el menys dolent, tant per a la CUP com per a CiU. I és important que prenguem consciència daixò, en un procés polític enormement complex i difícil sovint ens haurem dacontentar si el resultat suposa continuar endavant. Les desqualificacions entre independentistes sí que ens haurien de fer reflexionar a tots, lúnic que van fer és provocar la satisfacció de sinistres personatges com J.M. Aznar a qui segur que se li va glaçar el bigoti amb el resultat final.
Si viurem una desconnexió o una fallida dels ploms perquè Espanya tanca laixeta i la classe política no està a laltura, està per veure. Fa uns anys que la incertesa és una normalitat de lactualitat catalana. I això és bon senyal, perquè vol dir que encara estem a temps de posar a la taula moltes coses que volem canviar i oblidar per sempre més en un nou país que ja estem construint. Entre daltres em refereixo a la prodigiosa repartidora de càrrecs que sha donat com a resultat de lacord entre Junts pel Sí i la CUP. Veure nomenats segons quins polítics que han fet del seu càrrec un modus vivendi durant anys, mentre esforçats voluntaris organitzaven referèndums ciutadans, empaperaven de groc mobiliari urbà o sencarregaven domplir autobusos per anar a manifestacions. I aquí és quan em vull referir al que he copsat des de fa temps entre lactivisme independentista cambrilenc. Concentracions de tot tipus, punters gegants, gigaenquestes... Costa molt trobar-hi regidors/es de CiU. Entenc (o no) que en lanterior legislatura els devia costar demostrar el seu independentisme per una conjuntura de pacte de govern, però ara mateix resulta força paradoxal.
Em recordo molt bé del que em van explicar testimonis de lAssemblea de Catalunya de Cambrils, quan un cop es va instaurar lactual monarquia parlamentària es van repartir càrrecs i es van oblidar dels que havien participat activament i shavien arriscat a les mobilitzacions per aconseguir una democràcia. Relat que coincidia amb les paraules de Lluís M. Xirinacs abans de la presentació del reportatge de la Revista Cambrils sobre lAssemblea de Catalunya el 2001. La Transició o Segona Restauració Borbònica actua duna enorme lliçó històrica pel moment que viu el país. Torno a recordar que el procés no és simplement una qüestió de banderes, sinó de democràcia. No acceptarem que lestelada tapi les vergonyes dun sistema corrupte que volem veure desaparèixer. Aquest és el motiu que ha de fer ampliar el suport a la independència per guanyar definitivament. Lhistoriador Josep Sánchez Cervelló explicava que quan va portar el seu pare per primer cop a una manifestació, lhome shi va sentir tan a gust que va voler repetir. La nova classe política que sestà configurant ha de ser conscient daixò i que lera internet ha revolucionat el control de la informació. Els Puigdemont, Junqueras i Gabriel han de tenir present que ara és el moment de ser fidels al poble. Endavant les atxes!
Destacat: . No acceptarem que lestelada tapi les vergonyes dun sistema corrupte que volem veure desaparèixer
Si viurem una desconnexió o una fallida dels ploms perquè Espanya tanca laixeta i la classe política no està a laltura, està per veure. Fa uns anys que la incertesa és una normalitat de lactualitat catalana. I això és bon senyal, perquè vol dir que encara estem a temps de posar a la taula moltes coses que volem canviar i oblidar per sempre més en un nou país que ja estem construint. Entre daltres em refereixo a la prodigiosa repartidora de càrrecs que sha donat com a resultat de lacord entre Junts pel Sí i la CUP. Veure nomenats segons quins polítics que han fet del seu càrrec un modus vivendi durant anys, mentre esforçats voluntaris organitzaven referèndums ciutadans, empaperaven de groc mobiliari urbà o sencarregaven domplir autobusos per anar a manifestacions. I aquí és quan em vull referir al que he copsat des de fa temps entre lactivisme independentista cambrilenc. Concentracions de tot tipus, punters gegants, gigaenquestes... Costa molt trobar-hi regidors/es de CiU. Entenc (o no) que en lanterior legislatura els devia costar demostrar el seu independentisme per una conjuntura de pacte de govern, però ara mateix resulta força paradoxal.
Em recordo molt bé del que em van explicar testimonis de lAssemblea de Catalunya de Cambrils, quan un cop es va instaurar lactual monarquia parlamentària es van repartir càrrecs i es van oblidar dels que havien participat activament i shavien arriscat a les mobilitzacions per aconseguir una democràcia. Relat que coincidia amb les paraules de Lluís M. Xirinacs abans de la presentació del reportatge de la Revista Cambrils sobre lAssemblea de Catalunya el 2001. La Transició o Segona Restauració Borbònica actua duna enorme lliçó històrica pel moment que viu el país. Torno a recordar que el procés no és simplement una qüestió de banderes, sinó de democràcia. No acceptarem que lestelada tapi les vergonyes dun sistema corrupte que volem veure desaparèixer. Aquest és el motiu que ha de fer ampliar el suport a la independència per guanyar definitivament. Lhistoriador Josep Sánchez Cervelló explicava que quan va portar el seu pare per primer cop a una manifestació, lhome shi va sentir tan a gust que va voler repetir. La nova classe política que sestà configurant ha de ser conscient daixò i que lera internet ha revolucionat el control de la informació. Els Puigdemont, Junqueras i Gabriel han de tenir present que ara és el moment de ser fidels al poble. Endavant les atxes!
Destacat: . No acceptarem que lestelada tapi les vergonyes dun sistema corrupte que volem veure desaparèixer