El caviar
Lescriptor Julio Camba, en el seu llibre de cuina Lúculo o el arte del buen comer, diu: Una buena tartina de caviar al comienzo de la comida y todo irá como una seda. El apetito despertará de un golpe aún en aquellos comensales que lo tengan más adormilado. Des del punt de vista de leficàcia, com a aperitiu, el caviar és defectes prodigiosos. És molt millor que el que els facultatius receptaven per tenir gana quan érem petits. Aleshores, receptaven oli de fetge de bacallà. Aquest oli produïa sota la llum familiar desagradables escenes de plors i algunes bufetades. A pesar de tot això, deien que reconstituïa lorganisme humà. Hauria volgut més una mica de caviar? Bé, deixem els somnis a part. El caviar era bo, però era caríssim. Loli de fetge de bacallà era dolent, però barat.
Unes de les coses més curioses és que, malgrat ser tan car, és excellent. Dit duna altra manera: si el caviar fos més barat seria igualment excellent. Una pregunta comparativa: si de lhumil sardina no se nagafés tanta, anés escassa i cara com el caviar, es valoraria igual, si aquest fos tan abundant i barat com la sardina? Magradaria saber-ho.
El caviar és una daquelles coses que agraden a tot arreu, en tots els països, a tota classe de gent. És un fet molt singular. Mhe preguntat moltes vegades la causa daquest fet i no nhe tret laigua clara. Quin gust tenen els ous desturió? Segurament de peix, però no massa, i encara dun peix poc habitual. Probablement només té gust de caviar, un gust substanciós, lleuger i original. Potser es podria dir que la naturalesa en produir-lo va encertar de ple duna manera perfecta i total.
Quan vaig anar a Berlín per primera vegada ja no hi havia el teló dacer una de les coses que hi havia en els magatzems de queviures de la part oriental eren els blocs de caviar premsat dun pam dalt. No hi havia pas gaire coses per comprar però hi havia caviar i no massa car. Amb els companys de feina en vam comprar i a lhotel el menjàvem amb cullera. Això sol ja vol dir al preu que anava. Per produir-se en la seva major part darrere del teló dacer durant una llarga etapa, en els anys de més fredor entre capitalisme i comunisme, per dir-ho dalguna manera sempre hi havia algun alemany que guardava caviar al frigorífic i podia cultivar les amistats.
Unes de les coses més curioses és que, malgrat ser tan car, és excellent. Dit duna altra manera: si el caviar fos més barat seria igualment excellent. Una pregunta comparativa: si de lhumil sardina no se nagafés tanta, anés escassa i cara com el caviar, es valoraria igual, si aquest fos tan abundant i barat com la sardina? Magradaria saber-ho.
El caviar és una daquelles coses que agraden a tot arreu, en tots els països, a tota classe de gent. És un fet molt singular. Mhe preguntat moltes vegades la causa daquest fet i no nhe tret laigua clara. Quin gust tenen els ous desturió? Segurament de peix, però no massa, i encara dun peix poc habitual. Probablement només té gust de caviar, un gust substanciós, lleuger i original. Potser es podria dir que la naturalesa en produir-lo va encertar de ple duna manera perfecta i total.
Quan vaig anar a Berlín per primera vegada ja no hi havia el teló dacer una de les coses que hi havia en els magatzems de queviures de la part oriental eren els blocs de caviar premsat dun pam dalt. No hi havia pas gaire coses per comprar però hi havia caviar i no massa car. Amb els companys de feina en vam comprar i a lhotel el menjàvem amb cullera. Això sol ja vol dir al preu que anava. Per produir-se en la seva major part darrere del teló dacer durant una llarga etapa, en els anys de més fredor entre capitalisme i comunisme, per dir-ho dalguna manera sempre hi havia algun alemany que guardava caviar al frigorífic i podia cultivar les amistats.