Correm riscos, Hollywood
Ahir, després de veure la gala dels Oscar daquest any, no em vaig poder treure de sobre una estranya sensació de regust a déjà-vu mediàtic, de la mateixa manera que un no es pot treure de la roba el flaire intoxicat de la planta de perfumeria dEl Corte Inglés: encisador, atractiu, glamurós; però també repetitiu, monòton i nauseabund. Els mateixos discursos reivindicatius de cada any, desglossats en categories (gènere, raça i una ínfima engruna política), i alguna sort danècdota a mode de titular de paper cuixé (Graham Moore amb el seu discurs dagraïment en rebre lOscar a millor guió adaptat per The Imitation Game). Francament, la gala va deixar molt que desitjar, especialment considerant que un xou daquestes característiques hauria dassolir el seu màxim exponent en un entorn considerat punter en la indústria de lentreteniment. Sovint, la càmera exposava els mateixos espectadors amb forçades expressions doci i recreació. Neil Patrick Harris, el conductor de la gala, ha presentat anteriorment amb èxit xous de tota mena i magnitud (entre els quals hi figuren els Tony tres vegades o els Emmy), fins i tot té tres Emmy per haver presentat els Tony no és un joc de paraules, i tot i així ahir es va mostrar fred, tens, poc àgil i va representar un guió fàcil i poc atrevit no, passejar-se en calçotets no és suficient, encara que avui hagi aparegut a tots els moments TOP de les pàgines web especialitzades (en cinema, no en calçotets). Hollywood sembla estancat en un status quo legitimat pel prestigi de la marca, que inevitablement el porta a allunyar-se de tota mena de riscos. Ho podem extrapolar, per exemple, a les mateixes pellícules: el pla seqüència de Birdman hauria pogut ser de debò, el guió de Boyhood hauria pogut allunyar-se dels casposos clixés dels coming-of-age films i la cinta de Wes Anderson, més enllà de la fantasia amb gust de xiclet i piruleta, hauria pogut servir de llenç per a una mica de sàtira històrica i política. La televisió, un mitjà en constant canvi i metamorfosi, assegura uns continguts flexibles, innovadors i punters. Les sèries de ficció evolucionen amb formes inimaginables. Cada temporada, una bona pila de noves produccions sorprenen fins i tot les audiències més incrèdules. La indústria cinematogràfica i parlem, realment, de la Indústria, en majúscules, en canvi, no sembla estar passant per la mateixa sort.