Izbisno per sobre
La Nerka és una dona de 45 anys que treballa fent bureks. Les seves mans converteixen en or tot el que cuinen. La Nerka ha convertit la seva sala destar en un dormitori perquè una desconeguda shi estigui tant de temps com vulgui. La desconeguda i la Nerka han passat dies i hores juntes, bevent kafa, compartint confidències, preocupacions i riures.
La Nerka és tant planera, oberta i acollidora que ha convidat la desconeguda a visitar el seu poble, Izbisno, i passar el cap de setmana juntes. A veure si resultarà que la desconeguda ja no nés tant, si la Nerka està illusionada amb la idea de compartir aquests dos dies amb ella i passejar pels voltants com es fa els diumenges després dun dinar al mas amb carn a la brasa (per baixar el menjar i, ja de pas, buscar espàrrecs, caragols o el que es posi pel davant).
Sortim de Sarajevo, passem per East Sarajevo i anem alternant pobles de la República Srpska i pobles de la Federació de Bòsnia-Hercegovina. Ara sí, ara no. Tot és Bòsnia i Hercegovina, però, després de la guerra, el territori va quedar dividit de manera illògica per mi, com moltes de les coses que passen aquí. Fa unes setmanes vaig llegir en un diari que un pare havia aconseguit registrar el seu fill amb lúnica denominació de bosnià, ni bosniac, ni serbobosnià, ni croatobosnià, ni altres. Per fer això havia hagut de contractar un advocat. En les seves declaracions, lhome deia que un cop entres a Bòsnia tota lògica acaba. Tota lògica acaba? No ho puc confirmar, només puc dir que es necessita aprofundir i obrir bé les orelles i la ment per intentar entendre on està el fons de les situacions que es viuen en aquest país. Em refereixo a si es vol solucionar alguna cosa, si no és així passeu per sobre de la idea de tota lògica acaba i a una altra cosa papallona.
I després de neu, boira i avançaments de camions, normals per una Bòsnia avesada a aquestes carreteres i temeraris per una cambrilenca que espera al doble carril o la línia discontínua infinita en una plana on pots veure el que hi ha en els propers 100 quilòmetres per avançar el camió de torn. Doncs després de tot això, arribem a Izbisno, una vila amb cases recuperades al llarg dun caminet que et porta a la caseta de la Nerka, reconstruïda, conreada i amb un tancat, tot arranjat amb les seves pròpies mans i les dels veïns i familiars que ajuden a canvi dun dinar damics i quan hem dajudar a acabar el teu terrat Mujo?.
La primera parada és per saludar lamic Mujo. Bevem cervesa i kafa a la planta baixa que li serveix de cuina i dormitori mentre arregla la resta de la casa. Sense cap pressa, viu a Sarajevo, quan pot ve a Izbisno i, ja de pas, cuida les seves abelles.
Segona parada, la casa de la Nerka. Compartim la sala destar/menjador/cuina per dormir, és el lloc més calentet de la casa i estem a dia 1 de març, fa fred. Per cert 1 de març, dia de la Independència de Bòsnia, a la ràdio només se senten les emissores de la República Srpska que diuen que no tenen res a celebrar. La Nerka mho va traduint i no se la veu molt contenta amb el que està sentint. Fa sol, els camps són verds, caminem pels voltants dIzbisno, la Nerka té ganes de parlar, quan era nena, quan ja no podia venir o quan va poder tornar el 2001.
La Nerka és tant planera, oberta i acollidora que ha convidat la desconeguda a visitar el seu poble, Izbisno, i passar el cap de setmana juntes. A veure si resultarà que la desconeguda ja no nés tant, si la Nerka està illusionada amb la idea de compartir aquests dos dies amb ella i passejar pels voltants com es fa els diumenges després dun dinar al mas amb carn a la brasa (per baixar el menjar i, ja de pas, buscar espàrrecs, caragols o el que es posi pel davant).
Sortim de Sarajevo, passem per East Sarajevo i anem alternant pobles de la República Srpska i pobles de la Federació de Bòsnia-Hercegovina. Ara sí, ara no. Tot és Bòsnia i Hercegovina, però, després de la guerra, el territori va quedar dividit de manera illògica per mi, com moltes de les coses que passen aquí. Fa unes setmanes vaig llegir en un diari que un pare havia aconseguit registrar el seu fill amb lúnica denominació de bosnià, ni bosniac, ni serbobosnià, ni croatobosnià, ni altres. Per fer això havia hagut de contractar un advocat. En les seves declaracions, lhome deia que un cop entres a Bòsnia tota lògica acaba. Tota lògica acaba? No ho puc confirmar, només puc dir que es necessita aprofundir i obrir bé les orelles i la ment per intentar entendre on està el fons de les situacions que es viuen en aquest país. Em refereixo a si es vol solucionar alguna cosa, si no és així passeu per sobre de la idea de tota lògica acaba i a una altra cosa papallona.
I després de neu, boira i avançaments de camions, normals per una Bòsnia avesada a aquestes carreteres i temeraris per una cambrilenca que espera al doble carril o la línia discontínua infinita en una plana on pots veure el que hi ha en els propers 100 quilòmetres per avançar el camió de torn. Doncs després de tot això, arribem a Izbisno, una vila amb cases recuperades al llarg dun caminet que et porta a la caseta de la Nerka, reconstruïda, conreada i amb un tancat, tot arranjat amb les seves pròpies mans i les dels veïns i familiars que ajuden a canvi dun dinar damics i quan hem dajudar a acabar el teu terrat Mujo?.
La primera parada és per saludar lamic Mujo. Bevem cervesa i kafa a la planta baixa que li serveix de cuina i dormitori mentre arregla la resta de la casa. Sense cap pressa, viu a Sarajevo, quan pot ve a Izbisno i, ja de pas, cuida les seves abelles.
Segona parada, la casa de la Nerka. Compartim la sala destar/menjador/cuina per dormir, és el lloc més calentet de la casa i estem a dia 1 de març, fa fred. Per cert 1 de març, dia de la Independència de Bòsnia, a la ràdio només se senten les emissores de la República Srpska que diuen que no tenen res a celebrar. La Nerka mho va traduint i no se la veu molt contenta amb el que està sentint. Fa sol, els camps són verds, caminem pels voltants dIzbisno, la Nerka té ganes de parlar, quan era nena, quan ja no podia venir o quan va poder tornar el 2001.