Cuina natural, cuina sana? Mites i llegendes
Darrerament es fa palès, a nivell gastronòmic, una efervescent preocupació per la salut, cosa que sagraeix molt, sobretot pel sector gerent de la Seguretat Social. Saposta per la cuina natural, que és sinònim de cuina sana, amb tot de moviments com el slow food, que ha creat diverses sinergies, la cuina de proximitat, el km 0 i tota la mandanga.
Aturem-nos en el concepte en si; què vol dir cuina natural? Dentrada diríem que es refereix a la cuina que està feta amb productes naturals, bastant plausible. Però quedem-nos en ladjectiu natural. Segons les definicions que ens aporten els buscadors a internet, natural és tot allò que no té res artificial, sense barreges ni elaboracions provinent de la natura.
Molt bé, per als de la darrera fila, aquí va la pregunta. Una tomaca és natural? Mmm la resposta és sí? Segur que hi ha gat amagat!
És molt fàcil comprovar-ho, agafeu riera amunt, aneu a una zona verda, un bosc i em porteu una tomaca. No, ara no us queixeu, no en trobareu cap, ja sé que faig una mica de trampa, lúnic lloc on trobaríeu unes tomaques a la natura seria al Perú, terra originària daquest fruit, però us asseguro que no us les podríeu menjar, són incomestible.
No us estireu els cabells, ja sé que estic un xic setciències però natural és allò que és troba a la natura en estat lliure, no modificat per la mà de lhome, i us puc assegurar que el vuitanta per cent del que podem trobar a la natura és incomestible i en molts casos tòxic, dalguna manera shavien de protegir les plantes de nosaltres.
LHomo sapiens ha anat modificant, primer amb empelts i després genèticament, el que avui considerem natural. I la gran pregunta que us turmenta i us està traient la son és: què podem trobar natural? Doncs si sóc sincer, tot i el mar pot estar malmès, podríem arriscar-nos a afirmar que els peixos i tot allò que és capturat és el més natural que ens podem ficar al plat.
No! aquesta no és cap campanya de la Confraria i no té res a veure amb el fet que sóc fill i nét de pescador; només constato una realitat.
El que caldria és definir quins aliments són més sans per al nostre cos i si anéssim un pas més enllà quins productes ajuden a la nostra salut i quins no ens ho posen fàcil.
Una patata sembla que és de la part saludable, però potser està tan tocada per la nostra mà que ens ho podríem arribar a qüestionar. Feu la prova, laltre dia vaig agafar una patata, la vaig tallar i em vaig oblidar della. Després dhores me la vaig mirar i no shavia oxidat, estava igual... vaig quedar garratibat! No ho podia creure, la ciència-ficció ha arribat a la meva cuina. Aquesta patata no sé en quina llista posar-la.
Potser limportant no és què és natural, que veiem que és difícil, sinó de saber don ve, com ha estat tractat, quina ha estat la presència de la famosa mà del home.
Què en traurem de tota aquesta parrafada? Que hem de conèixer allò que mengem, que saber ens farà lliures, perquè així no ens podran donar gat per llebre o tomaca per pebrot.
Aturem-nos en el concepte en si; què vol dir cuina natural? Dentrada diríem que es refereix a la cuina que està feta amb productes naturals, bastant plausible. Però quedem-nos en ladjectiu natural. Segons les definicions que ens aporten els buscadors a internet, natural és tot allò que no té res artificial, sense barreges ni elaboracions provinent de la natura.
Molt bé, per als de la darrera fila, aquí va la pregunta. Una tomaca és natural? Mmm la resposta és sí? Segur que hi ha gat amagat!
És molt fàcil comprovar-ho, agafeu riera amunt, aneu a una zona verda, un bosc i em porteu una tomaca. No, ara no us queixeu, no en trobareu cap, ja sé que faig una mica de trampa, lúnic lloc on trobaríeu unes tomaques a la natura seria al Perú, terra originària daquest fruit, però us asseguro que no us les podríeu menjar, són incomestible.
No us estireu els cabells, ja sé que estic un xic setciències però natural és allò que és troba a la natura en estat lliure, no modificat per la mà de lhome, i us puc assegurar que el vuitanta per cent del que podem trobar a la natura és incomestible i en molts casos tòxic, dalguna manera shavien de protegir les plantes de nosaltres.
LHomo sapiens ha anat modificant, primer amb empelts i després genèticament, el que avui considerem natural. I la gran pregunta que us turmenta i us està traient la son és: què podem trobar natural? Doncs si sóc sincer, tot i el mar pot estar malmès, podríem arriscar-nos a afirmar que els peixos i tot allò que és capturat és el més natural que ens podem ficar al plat.
No! aquesta no és cap campanya de la Confraria i no té res a veure amb el fet que sóc fill i nét de pescador; només constato una realitat.
El que caldria és definir quins aliments són més sans per al nostre cos i si anéssim un pas més enllà quins productes ajuden a la nostra salut i quins no ens ho posen fàcil.
Una patata sembla que és de la part saludable, però potser està tan tocada per la nostra mà que ens ho podríem arribar a qüestionar. Feu la prova, laltre dia vaig agafar una patata, la vaig tallar i em vaig oblidar della. Després dhores me la vaig mirar i no shavia oxidat, estava igual... vaig quedar garratibat! No ho podia creure, la ciència-ficció ha arribat a la meva cuina. Aquesta patata no sé en quina llista posar-la.
Potser limportant no és què és natural, que veiem que és difícil, sinó de saber don ve, com ha estat tractat, quina ha estat la presència de la famosa mà del home.
Què en traurem de tota aquesta parrafada? Que hem de conèixer allò que mengem, que saber ens farà lliures, perquè així no ens podran donar gat per llebre o tomaca per pebrot.