Girls. Final de temporada. Per fi
Els més serièfils hem anat a treballar aquesta darrera setmana de març amb marques dhaver dormit poc o, fins i tot, dhaver deixat anar alguna llagrimeta. I és que per molt contents que ens posi larribada de la primavera, no podem deixar de pensar en el final de temporada de totes aquelles sèries que, des de principis dany, ens han emocionat setmana rere setmana.
Una daquestes és Girls, el fenomen de masses que va aterrar a la cadena nord-americana HBO el 2012 amb el despropòsit de convertir-se en el contraplà de Sexe a NY: tot allò que passa quan vius a la ciutat, ets jove, i no tens ni un duro. La sèrie lescriu i protagonitza la directora Lena Dunham i ha estat premiada amb un Emmy i dos Globus dOr, al llarg de quatre temporades. A pesar de latrevida premissa inicial Hannah, la protagonista, sent emancipada a la força, les trames han anat decaient episodi rere episodi. Aquesta quarta temporada, el nivell ha estat, amb diferència, el més baix. Quines han estat les claus daquesta caiguda qualitativa? Per una banda, la promesa dun demà. A termes serials això es tradueix en: HBO confirma, el dia del llançament del primer capítol de la quarta temporada, una cinquena temporada, prometent als espectadors que no importa com nestiguin de trencades les fatalitats de les protagonistes: la sèrie el producte sobreviu, legitimant així una sensació constant de ok, i ara què. Per laltra, la falta de coherència un problema que ja havíem heretat a lanterior temporada a lhora de construir personatges, trames i universos. Per posar un exemple: la protagonista canvia de feina cada dos o tres episodis; sembla canviar també de vocació, i ja és prou difícil simpatitzar amb les seves inquietuds personals com per poder-ho fer amb un entorn canviant a ritme de caprici adolescent. Aquest darrer problema es podria deure a una malformació dels codis narratius del cinema, els quals, la directora (com ha demostrat a una pellícula tan brillant com Tiny Furniture, 2010) domina a la perfecció, però que portats a la televisió, on es demana un ritme més sòlid i constant, no funcionen.
Lúnic que podem fer ara és esperar a veure com es resolen els fils descosits que lequip de guionistes ha deixat als espectadors, la qual cosa ens porta a recordar com de malament va quedar lentramat a principis daquesta quarta temporada. Tanmateix, donem la benvinguda a una nova tanda serièfila, don en destaquem, posant-hi molt dèmfasi, la darrera temporada de Mad Men.
Una daquestes és Girls, el fenomen de masses que va aterrar a la cadena nord-americana HBO el 2012 amb el despropòsit de convertir-se en el contraplà de Sexe a NY: tot allò que passa quan vius a la ciutat, ets jove, i no tens ni un duro. La sèrie lescriu i protagonitza la directora Lena Dunham i ha estat premiada amb un Emmy i dos Globus dOr, al llarg de quatre temporades. A pesar de latrevida premissa inicial Hannah, la protagonista, sent emancipada a la força, les trames han anat decaient episodi rere episodi. Aquesta quarta temporada, el nivell ha estat, amb diferència, el més baix. Quines han estat les claus daquesta caiguda qualitativa? Per una banda, la promesa dun demà. A termes serials això es tradueix en: HBO confirma, el dia del llançament del primer capítol de la quarta temporada, una cinquena temporada, prometent als espectadors que no importa com nestiguin de trencades les fatalitats de les protagonistes: la sèrie el producte sobreviu, legitimant així una sensació constant de ok, i ara què. Per laltra, la falta de coherència un problema que ja havíem heretat a lanterior temporada a lhora de construir personatges, trames i universos. Per posar un exemple: la protagonista canvia de feina cada dos o tres episodis; sembla canviar també de vocació, i ja és prou difícil simpatitzar amb les seves inquietuds personals com per poder-ho fer amb un entorn canviant a ritme de caprici adolescent. Aquest darrer problema es podria deure a una malformació dels codis narratius del cinema, els quals, la directora (com ha demostrat a una pellícula tan brillant com Tiny Furniture, 2010) domina a la perfecció, però que portats a la televisió, on es demana un ritme més sòlid i constant, no funcionen.
Lúnic que podem fer ara és esperar a veure com es resolen els fils descosits que lequip de guionistes ha deixat als espectadors, la qual cosa ens porta a recordar com de malament va quedar lentramat a principis daquesta quarta temporada. Tanmateix, donem la benvinguda a una nova tanda serièfila, don en destaquem, posant-hi molt dèmfasi, la darrera temporada de Mad Men.