Deu anys sense el Pòsit
El 2 de juny de 2005 començava lenderroc dun dels edificis més emblemàtics de Cambrils, símbol de la Platja i de lofici de pescador. La inauguració del Pòsit va tenir lloc per Sant Pere de 1925 i durant tots aquests anys, a més de lactivitat relacionada amb la mar, va ser referent de lactivitat social i cultural del municipi. Però tot aquest enorme valor patrimonial no va ser suficient perquè les administracions sarremanguessin i ajudessin en el que calia a la Confraria en la conservació daquest edifici. Així que el 2001, enmig de lonada constructora que vivíem, es va fer públic la intenció de la Confraria denderrocar ledifici. Recordo com aleshores en un dels debats municipals organitzats per la Revista Cambrils, cap dels alcaldables va dir mitja paraula a favor de conservar ledifici. I a ningú li va estranyar. Juntament amb Manel Tarés, el gener de 2003, vam engegar la campanya ciutadana Manifest pel patrimoni amb el qual volíem obrir un debat sobre la desaparició dedificis i elements patrimonials locals. El Pòsit era a la llista llarga. El setembre de 2004 es va aprovar lestat de ruïna de ledifici. I ningú es va estranyar. La construcció dels fonaments i dun pàrquing han estat plagats de tota mena de polèmiques. El cas més greu, el de lafectació de les obres a edificis veïns, cas no resolt encara. Responsabilitats, cap. I a ningú li estranya. Les obres van esdevenir un fracàs econòmic, fet que, sumat al deute acumulat a lentitat en els darrers anys, va fer que la Confraria hagués de vendre el solar. Lequip de govern daquesta legislatura ha donat tota mena de facilitats perquè lhotel projectat al solar tingués una normativa a mida dels interessos dels actuals propietaris. Tidex Associats, empresa vinculada a lempresari kazakh Anatoly Popelyushko, director general de la confiteria Rakhat. En aquest tauler del Monopoly mundial, el capital de lEst està traslladant capitals de Xipre cap al totxo de la Península. Curiosament Tidex Associats també ha gaudit de modificacions del POUM en el darrer ple abans de les eleccions per tal daprovar lhotel dEl Dorado Playa. Els regidors són addictes als confits Rakhat?
Resulta contradictori que després dèpoques de suposada bonança (privada i de ladministració), ens hàgim vist obligats a perdre un edifici tan emblemàtic com aquest. Crisi del sector de la pesca, mala praxi de la Confraria que actualment està als tribunals, desinterès per un edifici històric, especulació urbanística... Un episodi més daquesta transformació de Cambrils, però que ens dóna una severa lliçó per al futur. Vaig tenir ocasió danar a parlar de les antigues bòbiles als alumnes de lescola la Bòbila, i un xiquet donze anys em va preguntar per què no es van conservar els forns de la Bòbila del Rigual, ja que era un patrimoni de tots. Continua vigent una llista dedificis en perill proper: lEstació, lantiga escola Joan Ardèvol, la Cadira... I el cas dun espai que aviat podria canviar totalment: el moll. És una molèstia conservar el patrimoni i la identitat dun poble? O també sha de valorar com actiu econòmic? És una responsabilitat collectiva? Grans preguntes, repetides nombrosos camins. De ben segur que el magnat del confit, el senyor Popelyushko, no té coneixement dels poemes de la Maria de la Botigueta, que tot i ser vilera, al seu recull Dins duna carpeta blava, va escriure aquestes ratlles:
Passejant per la teva plaça, on estaves ubicat, la tristesa em va envair recordant els temps passats. Temps feliços, anys feliços, molt carregats dillusions, diumenges destiu bonics de rialles i petons. On són les meves amigues? On són els meus balladors? Avui, la plaça del Pòsit mha portat tots els records. Avui al mig del passeig sentia una veu que em deia: Vols ballar el del refresc? De les tardes de diumenge, adéu Pòsit, adéu balls; records als meus balladors i a les meves amigues dabans.
Destacat: És una molèstia conservar el patrimoni i la identitat dun poble? O també sha de valorar com actiu econòmic? És una responsabilitat collectiva?
Resulta contradictori que després dèpoques de suposada bonança (privada i de ladministració), ens hàgim vist obligats a perdre un edifici tan emblemàtic com aquest. Crisi del sector de la pesca, mala praxi de la Confraria que actualment està als tribunals, desinterès per un edifici històric, especulació urbanística... Un episodi més daquesta transformació de Cambrils, però que ens dóna una severa lliçó per al futur. Vaig tenir ocasió danar a parlar de les antigues bòbiles als alumnes de lescola la Bòbila, i un xiquet donze anys em va preguntar per què no es van conservar els forns de la Bòbila del Rigual, ja que era un patrimoni de tots. Continua vigent una llista dedificis en perill proper: lEstació, lantiga escola Joan Ardèvol, la Cadira... I el cas dun espai que aviat podria canviar totalment: el moll. És una molèstia conservar el patrimoni i la identitat dun poble? O també sha de valorar com actiu econòmic? És una responsabilitat collectiva? Grans preguntes, repetides nombrosos camins. De ben segur que el magnat del confit, el senyor Popelyushko, no té coneixement dels poemes de la Maria de la Botigueta, que tot i ser vilera, al seu recull Dins duna carpeta blava, va escriure aquestes ratlles:
Passejant per la teva plaça, on estaves ubicat, la tristesa em va envair recordant els temps passats. Temps feliços, anys feliços, molt carregats dillusions, diumenges destiu bonics de rialles i petons. On són les meves amigues? On són els meus balladors? Avui, la plaça del Pòsit mha portat tots els records. Avui al mig del passeig sentia una veu que em deia: Vols ballar el del refresc? De les tardes de diumenge, adéu Pòsit, adéu balls; records als meus balladors i a les meves amigues dabans.
Destacat: És una molèstia conservar el patrimoni i la identitat dun poble? O també sha de valorar com actiu econòmic? És una responsabilitat collectiva?