Dolenteria
I desesperació. Això és el que desprenen les actuacions de la gent del Gobierno de Espanya. Com es pot ser tant dolent, en el sentit més literal de la paraula (mala persona, persona inclinada a fer mal) per intentar aplicar el concepte de "sedición" al moviment que hi ha a Catalunya titllant-lo de "tumultuoso".
Saben, perquè de mesells no en són, que mai no hi hagut a cap país del món unes mobilitzacions tant enormes i al mateix temps tant cíviques com les que portem anys fent aquí. Tan desesperats estan per aplicar aquests qualificatius perquè el senyor Maza (quin nom més adequat!) tot i estar reprovat pel Congreso de los Diputados pugui llençar imputacions contra tot i tothom que es bellugui a favor del Referèndum del dia 1 d'Octubre?; què vol fer aquest home? -o la pregunta hauria de ser: "què li ordenen fer a aquest home"?, imputar, jutjar, inhabilitar, empresonar mig país?. Això només és desesperació. Com és desesperació i dolenteria al màxim nivell la carta que ha enviat el senyor Millo als directors d'instituts amenaçant-los de que si obren o permeten que s'obrin els centres, encara que sigui tàcitament, incorreran en responsabilitats penals (això si que són amenaces senyora Marín, i encara no l'he sentit queixar-se'n).
I és desesperació i dolenteria registrar o pretendre-ho sense ordres judicials, només per la intimidació; o detenir gent amb acusacions policials falses, retenir-los tres dies tancats -intimidació-, fer-los declarar emmanillats com si fossis assassins o psicòpates perillosos. Dolenteria és aplicar multes astronòmiques -més intimidació- per, si no creuen els multats, arruïnar-los de per vida. Son dolents i estan desesperats.
Saben, perquè de mesells no en són, que mai no hi hagut a cap país del món unes mobilitzacions tant enormes i al mateix temps tant cíviques com les que portem anys fent aquí. Tan desesperats estan per aplicar aquests qualificatius perquè el senyor Maza (quin nom més adequat!) tot i estar reprovat pel Congreso de los Diputados pugui llençar imputacions contra tot i tothom que es bellugui a favor del Referèndum del dia 1 d'Octubre?; què vol fer aquest home? -o la pregunta hauria de ser: "què li ordenen fer a aquest home"?, imputar, jutjar, inhabilitar, empresonar mig país?. Això només és desesperació. Com és desesperació i dolenteria al màxim nivell la carta que ha enviat el senyor Millo als directors d'instituts amenaçant-los de que si obren o permeten que s'obrin els centres, encara que sigui tàcitament, incorreran en responsabilitats penals (això si que són amenaces senyora Marín, i encara no l'he sentit queixar-se'n).
I és desesperació i dolenteria registrar o pretendre-ho sense ordres judicials, només per la intimidació; o detenir gent amb acusacions policials falses, retenir-los tres dies tancats -intimidació-, fer-los declarar emmanillats com si fossis assassins o psicòpates perillosos. Dolenteria és aplicar multes astronòmiques -més intimidació- per, si no creuen els multats, arruïnar-los de per vida. Son dolents i estan desesperats.