Els alumnes de Cambrils no són només números
Hem de ser clars: des de fa temps, massa temps, les ràtios dalumnes per aula als nivells de primària i secundària del sistema educatiu català han deixat de ser racionals per passar a representar tan sols un número determinat i concret de 25, 30 o 35 noies i nois per classe, tot depenent de lestat de leconomia del país i les prioritats del govern de torn.
Molts dels que prenen decisions en els diferents nivells administratius amb els quals convivim sestimen més realitzar obres faraòniques que puguin dormir al llarg del temps que no pas invertir, tant a nivell de persones cíviques com a nivell professional, en els nostres recursos humans de futur, que determinaran, sense cap mena de dubte, el tipus de societat que obtindrem com a conseqüència de tot plegat. Tenim molts exemples per escenificar com la poca capacitat per prendre les decisions adequades per part dalguns governants que en tenen la responsabilitat provoca que àmbits tan importants com poden ser leducació o la sanitat no parin de rebre retallades i desinversions en els últims anys.
Per laltra banda, els educadors saben bé des de sempre que quants menys alumnes per aula millor latenció i els efectes personalitzats de laprofitament i dels resultats obtinguts per part dels seus alumnes, així com és obvi que la convivència, en un espai que al cap i a la fi resulta del tot massa reduït, es fa molt més agradable.
Així doncs, malgrat les veus que pregonen el perill del fet de lincrement considerable del fracàs escolar, sembla que aquest no interessi gaire als nostres dirigents a lhora desmerçar recursos per a la seva millora. En aquest sentit, resulta fonamental letapa dels tres als sis anys perquè fonamenta la base de lensenyament posterior. En certa manera estem capacitats per confirmar que quan les nostres nenes i nens entren al sistema primari amb tres anys podem estar preveient com resultarà dins duns anys el futur de la nostra comunitat particular. Fet aquest preàmbul, no podem més que denunciar el grau dincompetència del Departament dEducació de la Generalitat de Catalunya aplicada als interessos del nostre municipi Cambrils. El fet de que tant al Col.legi Joan Ardèvol com al Col.legi Marinada shagi decidit finalment suprimir una línia de P-3 per aquest curs resulta una molt mala notícia que representarà un horitzó de no retorn factible a una alternativa millor.
El resultat el tenim oficialment en lobtenció daules en principi de 25 alumnes, sense haver fet cas a la recomanació sostinguda per lexperiència de què al nostre municipi en el període que va de maig a setembre sempre es succeeixen altes i possibles matrícules inesperades però reiterades en el temps. I en això també ha tingut culpa el govern municipal de Cambrils per no saber convèncer a la Generalitat de quina és la realitat cambrilenca, que a la fi podria anar cobrint les dues antigues línies sense daquesta manera engreixar les ràtios daltres aules.
Durant tot aquest temps previ a la resolució final del tema que ens ocupa, tant els centres educatius implicats, com les seves associacions de mares i pares, així com el Consell Escolar Municipal, no van deixar de lluitar per aconseguir la fita de mantenir aquestes línies de P-3, amb la negativa des dun primer moment per part tant de la Directora dels Serveis Territorials de Tarragona com del Director General dEducació, això sí molt ben instal.lat a Barcelona però sense coneixement absolut del nostre territori en concret. Mentrestant, els qui governen lAjuntament de Cambrils, sempre han anat a remolc dels seus superiors, han estat lents i han demostrat no tenir cap estratègia més enllà de dir de què tot ja estava perdut des dun bon inici.
El professor i mig que es necessitaria per mantenir la proposta que defensem implicaria ben poc en un pressupost global de la Generalitat, que, segurament dedicarà aquesta part estalviada a altres qüestions menys productives per aconseguir una societat de futur més capacitada i formada. Tot plegat resulta una llàstima per al nostre municipi, i el que ens fa més por és que es repeteixin encara durant més temps els mateixos arguments de les retallades necessàries per als anys que puguin venir a continuació, i així anar de mal a pitjor, tot degut a la poca convicció duns quants. Trista realitat que tampoc té en compte els problemes pedagògics que haurem dafegir als encarregats de vetllar per les nostres filles i fills.
Comissió Executiva del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC)
Molts dels que prenen decisions en els diferents nivells administratius amb els quals convivim sestimen més realitzar obres faraòniques que puguin dormir al llarg del temps que no pas invertir, tant a nivell de persones cíviques com a nivell professional, en els nostres recursos humans de futur, que determinaran, sense cap mena de dubte, el tipus de societat que obtindrem com a conseqüència de tot plegat. Tenim molts exemples per escenificar com la poca capacitat per prendre les decisions adequades per part dalguns governants que en tenen la responsabilitat provoca que àmbits tan importants com poden ser leducació o la sanitat no parin de rebre retallades i desinversions en els últims anys.
Per laltra banda, els educadors saben bé des de sempre que quants menys alumnes per aula millor latenció i els efectes personalitzats de laprofitament i dels resultats obtinguts per part dels seus alumnes, així com és obvi que la convivència, en un espai que al cap i a la fi resulta del tot massa reduït, es fa molt més agradable.
Així doncs, malgrat les veus que pregonen el perill del fet de lincrement considerable del fracàs escolar, sembla que aquest no interessi gaire als nostres dirigents a lhora desmerçar recursos per a la seva millora. En aquest sentit, resulta fonamental letapa dels tres als sis anys perquè fonamenta la base de lensenyament posterior. En certa manera estem capacitats per confirmar que quan les nostres nenes i nens entren al sistema primari amb tres anys podem estar preveient com resultarà dins duns anys el futur de la nostra comunitat particular. Fet aquest preàmbul, no podem més que denunciar el grau dincompetència del Departament dEducació de la Generalitat de Catalunya aplicada als interessos del nostre municipi Cambrils. El fet de que tant al Col.legi Joan Ardèvol com al Col.legi Marinada shagi decidit finalment suprimir una línia de P-3 per aquest curs resulta una molt mala notícia que representarà un horitzó de no retorn factible a una alternativa millor.
El resultat el tenim oficialment en lobtenció daules en principi de 25 alumnes, sense haver fet cas a la recomanació sostinguda per lexperiència de què al nostre municipi en el període que va de maig a setembre sempre es succeeixen altes i possibles matrícules inesperades però reiterades en el temps. I en això també ha tingut culpa el govern municipal de Cambrils per no saber convèncer a la Generalitat de quina és la realitat cambrilenca, que a la fi podria anar cobrint les dues antigues línies sense daquesta manera engreixar les ràtios daltres aules.
Durant tot aquest temps previ a la resolució final del tema que ens ocupa, tant els centres educatius implicats, com les seves associacions de mares i pares, així com el Consell Escolar Municipal, no van deixar de lluitar per aconseguir la fita de mantenir aquestes línies de P-3, amb la negativa des dun primer moment per part tant de la Directora dels Serveis Territorials de Tarragona com del Director General dEducació, això sí molt ben instal.lat a Barcelona però sense coneixement absolut del nostre territori en concret. Mentrestant, els qui governen lAjuntament de Cambrils, sempre han anat a remolc dels seus superiors, han estat lents i han demostrat no tenir cap estratègia més enllà de dir de què tot ja estava perdut des dun bon inici.
El professor i mig que es necessitaria per mantenir la proposta que defensem implicaria ben poc en un pressupost global de la Generalitat, que, segurament dedicarà aquesta part estalviada a altres qüestions menys productives per aconseguir una societat de futur més capacitada i formada. Tot plegat resulta una llàstima per al nostre municipi, i el que ens fa més por és que es repeteixin encara durant més temps els mateixos arguments de les retallades necessàries per als anys que puguin venir a continuació, i així anar de mal a pitjor, tot degut a la poca convicció duns quants. Trista realitat que tampoc té en compte els problemes pedagògics que haurem dafegir als encarregats de vetllar per les nostres filles i fills.
Comissió Executiva del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC)