Opinió

Revenja

Cada vegada veig més clar que l'actuació de segons quines forces d'ordre públic (quina ironia amb el nom) el passat dia 1 va ser una revenja, d'ells, dels que els manen, o de tots a la vegada, però revenja. És fàcil d'entendre: s'havien passat setmanes empaitant ombres per tots els racons del país; havien presentat molt ufans fotos de piles de paperetes i sobres confiscats com si fossin armes, municions o explosius; havien dit per activa i per passiva que els col·legis no s'obririen; que no hi hauria urnes ni paperetes; que no hi hauria referèndum.

Llavors, arribat el moment, es van obrir els col·legis amb urnes, paperetes i sobres, i sobretot gent, molta gent que volia votar, que estava disposada a aguantar el que fos -i bé que ho va demostrar- per poder-ho fer. Llavors, la meva conclusió tenint en compte que no va ser una unitat que, pel que fos agafés més embranzida de la deguda si no que van ser totes és que algú, siguin els comandaments directes dels que ho van perpetrar, o sigui de més amunt, o de més amunt encara, o fins i tot de més amunt encara, algú en ple atac de ràbia i despit els va dir "sortiu a fer mal", i així ho van fer. Revenja pura i dura.