Filla del seny
Aquesta constitució espanyola del 78 tan lloada, enlairada i sacralitzada i que portem una temporada ja massa llarga en que ens la refreguen per la cara dia sí dia també tot apel·lant al nostre seny, resulta que, ben mirat, és filla d'aquest seny nostre. Per què ho dic?, Doncs perquè els avui més abrandats defensors d'aquest text legal en el seu dia en van ser detractors i molts d'ells fins i tot van fer campanya a favor del no i no la van votar; ben al contrari de Catalunya, que en una mostra més del seu proverbial seny va votar majoritàriament que sí.
No era la meta que volíem, però allò representava l'única escletxa, estreta i retorçada però l'única, per sortir d'on érem i anar avançant cap a horitzons més oberts. En canvi, a l'Espanya profunda, que ara n'és tan defensora, el resultat del referèndum va ser força diferent perquè en el fons ja els estava bé el que tenien. Doncs ja ho saben, si aquesta constitució que tant s'estimen va veure la llum va ser gràcies al seny català, el mateix que fa temps que en demana l'obertura i modernització. Com que ells no volen, nosaltres haurem de seguir el nostre camí.
No era la meta que volíem, però allò representava l'única escletxa, estreta i retorçada però l'única, per sortir d'on érem i anar avançant cap a horitzons més oberts. En canvi, a l'Espanya profunda, que ara n'és tan defensora, el resultat del referèndum va ser força diferent perquè en el fons ja els estava bé el que tenien. Doncs ja ho saben, si aquesta constitució que tant s'estimen va veure la llum va ser gràcies al seny català, el mateix que fa temps que en demana l'obertura i modernització. Com que ells no volen, nosaltres haurem de seguir el nostre camí.