Per què tenim el cor a l'esquerra?
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
Quan ens mirem al mirall veiem que el nostre cos és exteriorment bastant simètric, tenim dos braços, un parell de cames, dos ulls, dues orelles... I, just al centre d'aquesta simetria, hi ha el nas, la boca... Però en canvi, aquesta proporció varia completament en l'interior, tenim el fetge i l'apèndix a la dreta i el cor inclinat cap a l'esquerra. Aquest fet no és fruit de la casualitat, sinó que és la forma més eficient que ha trobat l'evolució per tal que tot càpiga en el nostre cos utilitzant el mínim espai possible i optimitzant, al mateix temps, la seva funció.
En els primers estadis embrionaris, tots els nostres òrgans estan situats al centre del cos i és al llarg del desenvolupament quan aquests ocupen la seva posició final. Però com succeeix això? Com sap cada òrgan o s'ha de situar? Com sap si ha d'anar cap a la dreta o cap a l'esquerra?
Fins ara el procés d'aquest trasllat era bastant desconegut, però recentment un equip d'investigadors de l'Institut de Neurociències d'Alacant (IN), un centre mixt de la Universitat Miguel Hernández i del CSIC, ha aportant informació sobre l'origen d'aquesta asimetria. En l'estudi publicat en la revista Nature els autors expliquen el procés pel qual el cor és desplaçat cap a l'esquerra al llarg del desenvolupament. Segons Ángela Nieto, coautora d'aquest article, el desplaçament del cor es produeix, perquè durant el desenvolupament embrionari arriben més cèl·lules de la banda dreta que de l'esquerra, exercint més pressió i provocant el desplaçament del cor. Aquest moviment cel·lular es duu a terme gràcies a l'expressió d'uns gens (Snail i Prrx) que activen el desplaçament i que es troben més expressats en les cèl·lules de la banda dreta.
Inicialment aquests estudis es van realitzar en embrions de pollastres i després es van confirmar en peix zebra i en ratolí, per tant es tracta d'un mecanisme conservat i molt probablement extrapolable a l'ésser humà. El peix zebra és un model molt útil perquè és transparent i permet estudiar de manera visual el moviment dels òrgans al llarg del desenvolupament. Mitjançant aquest organisme model es va poder confirmar que quan sinhibeix la funció dels gens implicats en el desplaçament cel·lular el cor es queda en el centre, ja que es reprimeix conseqüentment el moviment cel·lular necessari per desplaçar el cor.
La posició del cor inclinat cap a l'esquerra és fonamental perquè hi hagi una connexió adequada entre les venes i les arteries. A vegades el cor no es posiciona correctament i provoca malformacions cardíaques que en alguns casos són incompatibles amb la vida. Per tant, aquests gens implicats en el moviment cel·lular són essencials durant el desenvolupament embrionari, però és necessari que es desactivin una vegada aquest ja s'ha completat. Aquests gens es poden tornar a activar ocasionalment durant la vida adulta, fet que pot provocar diferents processos patològics. La reactivació daquets gens pot provocar que els òrgans recuperin les seves característiques embrionàries i deixin de fer la seva funció. A més, si una d'aquestes cèl·lules activades és cancerígena, pot mobilitzar-se i viatjar pel tot el cos provocant metàstasis.
Així doncs, el treball de Nieto i el seu equip, no només en ajuda a entendre la posició del nostre cor en l'organisme, sinó que també aporta una informació vital per tal d'arribar a entendre algun dia malalties tan comunes com el càncer.
En els primers estadis embrionaris, tots els nostres òrgans estan situats al centre del cos i és al llarg del desenvolupament quan aquests ocupen la seva posició final. Però com succeeix això? Com sap cada òrgan o s'ha de situar? Com sap si ha d'anar cap a la dreta o cap a l'esquerra?
Fins ara el procés d'aquest trasllat era bastant desconegut, però recentment un equip d'investigadors de l'Institut de Neurociències d'Alacant (IN), un centre mixt de la Universitat Miguel Hernández i del CSIC, ha aportant informació sobre l'origen d'aquesta asimetria. En l'estudi publicat en la revista Nature els autors expliquen el procés pel qual el cor és desplaçat cap a l'esquerra al llarg del desenvolupament. Segons Ángela Nieto, coautora d'aquest article, el desplaçament del cor es produeix, perquè durant el desenvolupament embrionari arriben més cèl·lules de la banda dreta que de l'esquerra, exercint més pressió i provocant el desplaçament del cor. Aquest moviment cel·lular es duu a terme gràcies a l'expressió d'uns gens (Snail i Prrx) que activen el desplaçament i que es troben més expressats en les cèl·lules de la banda dreta.
Inicialment aquests estudis es van realitzar en embrions de pollastres i després es van confirmar en peix zebra i en ratolí, per tant es tracta d'un mecanisme conservat i molt probablement extrapolable a l'ésser humà. El peix zebra és un model molt útil perquè és transparent i permet estudiar de manera visual el moviment dels òrgans al llarg del desenvolupament. Mitjançant aquest organisme model es va poder confirmar que quan sinhibeix la funció dels gens implicats en el desplaçament cel·lular el cor es queda en el centre, ja que es reprimeix conseqüentment el moviment cel·lular necessari per desplaçar el cor.
La posició del cor inclinat cap a l'esquerra és fonamental perquè hi hagi una connexió adequada entre les venes i les arteries. A vegades el cor no es posiciona correctament i provoca malformacions cardíaques que en alguns casos són incompatibles amb la vida. Per tant, aquests gens implicats en el moviment cel·lular són essencials durant el desenvolupament embrionari, però és necessari que es desactivin una vegada aquest ja s'ha completat. Aquests gens es poden tornar a activar ocasionalment durant la vida adulta, fet que pot provocar diferents processos patològics. La reactivació daquets gens pot provocar que els òrgans recuperin les seves característiques embrionàries i deixin de fer la seva funció. A més, si una d'aquestes cèl·lules activades és cancerígena, pot mobilitzar-se i viatjar pel tot el cos provocant metàstasis.
Així doncs, el treball de Nieto i el seu equip, no només en ajuda a entendre la posició del nostre cor en l'organisme, sinó que també aporta una informació vital per tal d'arribar a entendre algun dia malalties tan comunes com el càncer.