Navarra, un bon exemple
Aquest mes dagost vaig gaudir dunes intenses cinc jornades pel regne de Navarra, en companyia de dos bons amics vogadors de Vent dEstrop; des del poble de Jaurrieta, camp base del nostre periple, tinguérem ocasió de resseguir pràcticament tot el Pirineu: Irati, Salazar, Roncesvalles, Roncal, Baztán, Salazar...i un tast de la capital, Pamplona, una ciutat endreçada i ben agradable per passejar-hi i assaborir unes excel·lents tapes.
Ja havia fet un tast lany passat per les seves valls muntanyenques i, la veritat, és que aquells paisatges i aquella gent em van enamorar i sorprendre força. Els meus fills també restaren entusiasmats i amb ganes de tornar-hi. Aquest hivern també vaig escapar-mhi tres dies i vaig poder passar de la Vall de Balagua, completament nevada, a lescenari captivador de Las Bárdenas Reales, gairebé un desert com el de les pel·lícules del Far West. I no voldria obviar, lemocionant passejada per la Cripta del Monestir de Leyre, un lloc màgic i recomanable per a tothom que sap gaudir de l arquitectura romànica en majúscules.
Què té aquest territori foral, segons lordenament constitucional vigent, que ens resulti tan atractiu? Més enllà dels tòpics més gastat, Navarra és molt més que els Sanfermines o el patxaran.
Amb els amics vam tenir ocasió de parlar-ne distesament i alhora establíem comparacions amb la nostra realitat més propera. Viatjar sempre és un exercici molt sa que ens permet matisar les coses i descobrir que no sempre som els millors ni vivim en el millor lloc del món.
Segurament, que els navarresos tinguin un règim fiscal propi, com els bascos, explica força bé lelevat nivell de les infraestructures viàries i dequipaments que poden fruir els seus ciutadans. Tanmateix, lelevat nivell de benestar i de qualitat de vida que vam observar va més enllà de poder tenir la clau de la caixa forta.
Per començar, el cost de la vida no té res a veure amb el que patim aquí. Allà vam poder fer estada en uns apartaments a uns preus molt raonables. Els àpats i les consumicions tenien una proporcionalitat directa entre el preu i la qualitat. En cap moment sorties de lestabliment pensant que thavien pres la cartera o thavien aixecat la camisa com un guiri qualsevol de la Rambla.
El tracte humà, no quantificable econòmicament, arreu va ser de categoria, com dirien els meus col·legues professors valencians. Contractant lallotjament ja va ser premonitori dun tarannà molt positiu: havia trucat per reservar una casa rural on havia estat la mar de bé amb els fills; ai las! Estava tot ocupat aquells dies; però cap problema perquè la mestressa em va dir que faria córrer la veu...en mitja hora una amable senyora ens oferia el seu establiment.
El lector ja coneix la meva dèria per apostar pels productes de proximitat. En això, els navarresos ho tenen molt clar, no com aquí. A qualsevol lloc de parada i fonda, el vi de la casa sempre era de DO Navarra i sempre duna qualitat adient al preu. A anys llum de casa nostra!
Tots recordàvem una recent sortida del club de rem a les muscleres de Sant Carles de la Ràpita. Eren més de 60 amb un menú tancat de 20 euros i gairebé ens emmetzinen amb un Carinyena que faria bo qualsevol KH7! Vaig indignar-me i em vaig queixar. Era una vergonya que en el cor del Delta i amb tota la retòrica del Riu es Vida, aquell restaurant fos incapaç doferir-te un Terra Alta. Daurora boreal!
Paral·lelament recordava un sopar en un hostal dEsterri dÀneu on loli per amanir venia de Jaén!!! De traca i mocador!
Un darrer aspecte que magradaria destacar és el tema de lharmonia entre les construccions i el paisatge. Les cases segueixen uns criteris estètics que palesen un respecte i una estimació envers el medi: les teulades, les balconades amb flors arreu, els horts i jardins...Tot plegat fa que qualsevol poblet tingui un encant i sigui un plaer visual. A anys llum duna Vall dAran que tomba desquena!
Quan tornàvem a Cambrils, amb una certa enyorança del nostre blau Mediterrani, enteníem millor la cançó: No te vayas de Navarra, no te vayas de Pamplona...
Ja havia fet un tast lany passat per les seves valls muntanyenques i, la veritat, és que aquells paisatges i aquella gent em van enamorar i sorprendre força. Els meus fills també restaren entusiasmats i amb ganes de tornar-hi. Aquest hivern també vaig escapar-mhi tres dies i vaig poder passar de la Vall de Balagua, completament nevada, a lescenari captivador de Las Bárdenas Reales, gairebé un desert com el de les pel·lícules del Far West. I no voldria obviar, lemocionant passejada per la Cripta del Monestir de Leyre, un lloc màgic i recomanable per a tothom que sap gaudir de l arquitectura romànica en majúscules.
Què té aquest territori foral, segons lordenament constitucional vigent, que ens resulti tan atractiu? Més enllà dels tòpics més gastat, Navarra és molt més que els Sanfermines o el patxaran.
Amb els amics vam tenir ocasió de parlar-ne distesament i alhora establíem comparacions amb la nostra realitat més propera. Viatjar sempre és un exercici molt sa que ens permet matisar les coses i descobrir que no sempre som els millors ni vivim en el millor lloc del món.
Segurament, que els navarresos tinguin un règim fiscal propi, com els bascos, explica força bé lelevat nivell de les infraestructures viàries i dequipaments que poden fruir els seus ciutadans. Tanmateix, lelevat nivell de benestar i de qualitat de vida que vam observar va més enllà de poder tenir la clau de la caixa forta.
Per començar, el cost de la vida no té res a veure amb el que patim aquí. Allà vam poder fer estada en uns apartaments a uns preus molt raonables. Els àpats i les consumicions tenien una proporcionalitat directa entre el preu i la qualitat. En cap moment sorties de lestabliment pensant que thavien pres la cartera o thavien aixecat la camisa com un guiri qualsevol de la Rambla.
El tracte humà, no quantificable econòmicament, arreu va ser de categoria, com dirien els meus col·legues professors valencians. Contractant lallotjament ja va ser premonitori dun tarannà molt positiu: havia trucat per reservar una casa rural on havia estat la mar de bé amb els fills; ai las! Estava tot ocupat aquells dies; però cap problema perquè la mestressa em va dir que faria córrer la veu...en mitja hora una amable senyora ens oferia el seu establiment.
El lector ja coneix la meva dèria per apostar pels productes de proximitat. En això, els navarresos ho tenen molt clar, no com aquí. A qualsevol lloc de parada i fonda, el vi de la casa sempre era de DO Navarra i sempre duna qualitat adient al preu. A anys llum de casa nostra!
Tots recordàvem una recent sortida del club de rem a les muscleres de Sant Carles de la Ràpita. Eren més de 60 amb un menú tancat de 20 euros i gairebé ens emmetzinen amb un Carinyena que faria bo qualsevol KH7! Vaig indignar-me i em vaig queixar. Era una vergonya que en el cor del Delta i amb tota la retòrica del Riu es Vida, aquell restaurant fos incapaç doferir-te un Terra Alta. Daurora boreal!
Paral·lelament recordava un sopar en un hostal dEsterri dÀneu on loli per amanir venia de Jaén!!! De traca i mocador!
Un darrer aspecte que magradaria destacar és el tema de lharmonia entre les construccions i el paisatge. Les cases segueixen uns criteris estètics que palesen un respecte i una estimació envers el medi: les teulades, les balconades amb flors arreu, els horts i jardins...Tot plegat fa que qualsevol poblet tingui un encant i sigui un plaer visual. A anys llum duna Vall dAran que tomba desquena!
Quan tornàvem a Cambrils, amb una certa enyorança del nostre blau Mediterrani, enteníem millor la cançó: No te vayas de Navarra, no te vayas de Pamplona...