Més sobre bolets
Ja som a la tardor, lestació de les bones olors, com lanomena el Dr. Castrovielo. Els catalans la venerem perquè és pròdig en bolets i caça. El bosc ens ofereix una collita que no ha costat ni un esforç, ni una suada per part de lhome. Menjar bolets representa un esglaó de la cultura gastronòmica dun país. No trobarem mai en els costums dun país de nivell baix que mengin bolets.
Es poden menjar bolets, però, alerta! No tots són bons. Els casos demmetzinament i de mort per haver menjat bolets ens ha dut a la conclusió: el bolet que no coneguis, deixal.
Entre la gent de pagès no hi ha gaires casos dintoxicació degut al coneixement de les espècies, més aviat es donen entre la gent de la ciutat, per la manca dexperiència i de sentit comú. Si anem pel bosc i trobem un bolet ens fa gràcia, collim-lo, i quan trobem un entès, si és de la comarca, millor, preguntem-li si és bo aquell bolet o no ho és, i ja ho sabrem per una altra vegada. Sovint es deixen bolets per desconeixement, que són de bona qualitat.
Tots els bolets tenen una època determinada per a sortir, i tot lany en surten. Hi ha bolets més bons que altres, com totes les coses daquest món. Però, és curiós assenyalar que, així com hi ha o hi havia més de 2.000 espècies catalogades, tan sols 200 valen la pena menjar. La majoria són massa petites, coratjoses, amargues, tòxiques, etc. La gent només en coneix un 6% del catàleg establert pels naturalistes, i daquesta quantitat sen consumeix un 50%. I encara, generalment parlant, hi hauria molt a dir.
En gastronomia i restauració, els bolets comestibles es cataloguen de: bons, molt bons i excel·lents. Els excel·lents són: la tòfona, el rovell dou o ou de reig, el siureny o cep i la múrgola o rabassola. Els molt bons: rovelló i pinatell, el rossinyol, la mucosa o llanega, els carlets blancs, vermells o grocs. I els bons: el fredolic, cama-sec, pota de rata i de perdiu, pebrassa i llora blanca (petita), flotes, barretet, gírgola de pi o dalzina, etc. Tota aquesta relació de bolets, com és natural, pot variar segons els gustos, costums, comarques i regions que sen fa consum.
Després, hi ha el bolet perillós, mortal. De la mateixa manera que lou de reig és un bolet excel·lent, lou de reig bord, que és molt semblant, només té uns piquets blancs al barretet que el fa diferent (amanita phalloides) és un bolet terrible. Les intoxicacions daquest bolet són esborronadores. En realitat, el 90% dintoxicacions provenen daquest bolet. La gravetat de la intoxicació prové del fet que rarament els primers símptomes apareixen abans de les deu o dotze hores dhaver-los menjat, quan shan digerit i lamanitina ja és a la sang. Aleshores, no hi ha remei. És mortal de necessitat.
El Dr. Font de Quer, botànic i micòleg de renom internacional, ha deixat escrit: cap català buscador i menjador de bolets no acceptarà cap regla per a distingir els bolets bons dels dolents que no coneix. Només li val lexperiència dorigen remotíssim que no pot improvisar-se.
Es poden menjar bolets, però, alerta! No tots són bons. Els casos demmetzinament i de mort per haver menjat bolets ens ha dut a la conclusió: el bolet que no coneguis, deixal.
Entre la gent de pagès no hi ha gaires casos dintoxicació degut al coneixement de les espècies, més aviat es donen entre la gent de la ciutat, per la manca dexperiència i de sentit comú. Si anem pel bosc i trobem un bolet ens fa gràcia, collim-lo, i quan trobem un entès, si és de la comarca, millor, preguntem-li si és bo aquell bolet o no ho és, i ja ho sabrem per una altra vegada. Sovint es deixen bolets per desconeixement, que són de bona qualitat.
Tots els bolets tenen una època determinada per a sortir, i tot lany en surten. Hi ha bolets més bons que altres, com totes les coses daquest món. Però, és curiós assenyalar que, així com hi ha o hi havia més de 2.000 espècies catalogades, tan sols 200 valen la pena menjar. La majoria són massa petites, coratjoses, amargues, tòxiques, etc. La gent només en coneix un 6% del catàleg establert pels naturalistes, i daquesta quantitat sen consumeix un 50%. I encara, generalment parlant, hi hauria molt a dir.
En gastronomia i restauració, els bolets comestibles es cataloguen de: bons, molt bons i excel·lents. Els excel·lents són: la tòfona, el rovell dou o ou de reig, el siureny o cep i la múrgola o rabassola. Els molt bons: rovelló i pinatell, el rossinyol, la mucosa o llanega, els carlets blancs, vermells o grocs. I els bons: el fredolic, cama-sec, pota de rata i de perdiu, pebrassa i llora blanca (petita), flotes, barretet, gírgola de pi o dalzina, etc. Tota aquesta relació de bolets, com és natural, pot variar segons els gustos, costums, comarques i regions que sen fa consum.
Després, hi ha el bolet perillós, mortal. De la mateixa manera que lou de reig és un bolet excel·lent, lou de reig bord, que és molt semblant, només té uns piquets blancs al barretet que el fa diferent (amanita phalloides) és un bolet terrible. Les intoxicacions daquest bolet són esborronadores. En realitat, el 90% dintoxicacions provenen daquest bolet. La gravetat de la intoxicació prové del fet que rarament els primers símptomes apareixen abans de les deu o dotze hores dhaver-los menjat, quan shan digerit i lamanitina ja és a la sang. Aleshores, no hi ha remei. És mortal de necessitat.
El Dr. Font de Quer, botànic i micòleg de renom internacional, ha deixat escrit: cap català buscador i menjador de bolets no acceptarà cap regla per a distingir els bolets bons dels dolents que no coneix. Només li val lexperiència dorigen remotíssim que no pot improvisar-se.