No cal explicar a dia d’avui a ningú, què va passar a Cambrils la matinada del 18 d’agost. Voldria començar aquest article, per tal d’intentar no frivolitzar en excés i amb tots els respectes del món. Amb un abraçada i un pensament de cor per a les sis persones envestides aquell fatídic dia. Però sobretot el meu condol per la María Ángeles, la víctima mortal per arma blanca que es produir en la fugida del cinquè terrorista i per suposat a la seva família que han perdut un ésser estimat, de manera violenta, que de segur ha provocat unes seqüeles en l’ànima dels qui l’estimaven.

Tot Cambrilenc ha patit una remoguda que l’ha deixat més o menys tocat.

Quants varen passar deu minuts abans pel lloc del fets? Quants estaven al costat i varen sortir al balcó o es varen refugiar als portals i establiments oberts, mentre se’ls va glaçava tota la construcció de l’status quo, en veure perplexos el que passava?

Quants varen sentir des de casa els “petards” que varen atribuir a les festes d’estiu, i com a l’estona es quedaven garratibats en prendre consciència del que havia succeït, després de veure les notícies o l’allau de trucades i whatsapps de coneguts que no paraven d’omplir la pantalla del mòbil, preguntant per si estaven tots bé els de casa?
Quants no varen poder aclucar els ulls aquella nit després d’assabentar-se de tot?
Un desbordant flux de pensaments i sentiments d’allò més essencials es van donar en aquelles hores, moments de reflexió sobre el valor de la vida i la fragilitat d’aquesta. Pensaments que varen compartir milers de cambrilenques i cambrilencs, fossin o no en aquell moment a la ciutat, tots aquells que tenen segona residència aquí així com tots els turistes que han estat o estaven en aquell moment a Cambrils de primera mà.
A tots aquells anònims se’ls ha de tractar de valents. La majoria va combatre aquells actes atroços amb la millor arma que tenien a l’abast, la valentia.
Tal com ho va fer el meu amic Isma, un valent més, que a l’endemà li va dir a la seva dona que havien de sortir al carrer a passejar per la façana marítima i que farien un vermut a una terrassa. Quan la seva dona el va mirar estranyada, ell va respondre que era la millor manera de plantar cara aquesta gent, perquè el que volen és que tinguem por i ens paralitzem, que no fem res i que ens amaguem.
Aquí els de les terres del Baix Camp, som molt nostres i de segur que aquest tarannà es transmet, perquè els de casa varen ser valents, tant els que varen aixecar les persianes com els que varen sortir a omplir els carrers. Però els que venien de vacances també.
Tal com va constatar el conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, en la seva visita, les anul·lacions de reserves no varen ser significatives. Això es important per una ciutat que gran part de la seva població viu del turisme, si això no hagués sigut així realment els terroristes haguessin aconseguit el que possiblement cercaven. A més cal afegir la resposta i la resolució efectiva i ràpida dels cossos de seguretat i emergències, que suposo que ha donat seguretat a la resta del món sobre la nostra ciutat.
Com deien al principi no oblidem les víctimes, però tampoc els valents anònims que fan que aquest món continuï girant.