Lanul·lació dels judicis franquistes
Amb la recent Llei 11/2017 de reparació jurídica de víctimes del franquisme, són declarats il·legals els tribunals i els consells de guerra instruïts a Catalunya entre el 5 dabril de 1938 i el desembre de 1978 per l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada més tard Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar. Queden anul·lats, doncs, els procediments i els judicis daquests tribunals, que afectaren vora 67 mil persones a tot el nostre país. El règim polític autoritari de Franco utilitzà diversos instruments per aplatar la dissidència i reprimir totes aquelles persones que considerava que podien entorpir el seu projecte nacional. Sota el pretext de perseguir els responsables republicans més destacats durant els mesos de guerra si bé la majoria dels més implicats havien fugit a lestranger per evitar represàlies, a la pràctica foren condemnats milers de persones innocents per motius ideològics i dafiliació. Dacord amb la nova llei catalana, aprovada per unanimitat pel Parlament, els tribunals de guerra franquistes no poden ser considerats de cap manera com òrgans jurisdiccionals, ja que no respectaven les més mínimes garanties d'imparcialitat i no eren independents respecte dels altres poders de l'Estat. En conjunt, la nova llei considera taxativament que aquells tribunals foren una farsa. Amb aquesta resolució es pretén retornar la dignitat a les persones que foren jutjades pels procediments daquell tribunal. Aquest senzill acte de reconeixement simbòlic no es pogué aconseguir amb la llei de memòria històrica espanyola del 2007, cosa que reafirmava aleshores la persistència dallò que molts anomenen franquisme sociològic. Altres estats, amb lexemple paradigmàtic dAlemanya al capdavant, han dut a terme, en canvi, processos de reparació de la memòria històrica.
Al mateix temps, dacord amb la llei catalana, lArxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha confeccionat una llista de les persones sotmeses a consells de guerra, de les quals nhi hagueren vora 3.400 que foren afusellades (659 a Tarragona). La llista de tots els processats està disponible al portal web de larxiu, ordenada per cognoms, tot i que no hi figura lorigen dels afectats. Per conèixer quins foren els detinguts a Cambrils ens podem valdre del recull que féu lhistoriador Josep Recasens Llort el 2005 en el seu llibre La repressió franquista a la comarca del Baix Camp, exclosa la ciutat de Reus (1939-1950), que ha treballat principalment amb materials del Fons Carcelari Provincial de lArxiu Històric de Tarragona. Hi recull els casos de 64 veïns de Cambrils represaliats entre 1939 i 1950, la meitat dels quals eren nascuts al municipi. Potser en foren més, ja que una guia elaborada per lANC fa tan sols dos anys recull 103 sumaríssims, sense esmentar cap nom. Foren empresonats molts pagesos i jornalers i algun pescador, així com, especialment, sis membres del cos de carrabiners. També hi hagueren ferroviaris, xofers, fusters, ferrers, paletes, comerciants i rajolers, així com una sola dona, que regentava un bar. Alguns dels represaliats havien format part dels governs municipals o dalgun sindicat durant el període bèl·lic. En aquest punt, és útil consultar el fons de la Causa General a lArchivo Histórico Nacional, sempre amb les reserves historiogràfiques oportunes. A més, alguns exregidors ja havien estat empresonats anteriorment pels Fets dOctubre del 1934, com Cassià Castells, lalcalde daleshores.
Una part dels detinguts foren absolts o estigueren a la presó unes poques setmanes, havent de suportar després lestigma social dhaver-hi passat. Altres foren empresonats lluny de casa, a Barcelona, València, Oviedo o Salamanca, o destinats a batallons de treballadors. Els menys afortunats reberen pena de mort. Per ara, ens consten cinc veïns cambrilencs que fossin afusellats: Josep Albiñana Matas, Antoni Gené Tuset, Joan Granell Martorell, Luis Martínez Calvo i Joan Príncep Serra, als quals sha dafegir el pedagog Sidonio Pintado, també resident a Cambrils durant la guerra, tal com recollí el company Jordi Moreno en un magnífic reportatge dinvestigació. Encara podríem completar les dades duna recerca local sobre els represaliats franquistes amb els funcionaris que foren depurats, sobretot els mestres nacionals. Segons el portal PARES del Ministerio de Cultura, en foren nou de Cambrils, els quals foren suspesos de feina i sou durant un temps i traslladats a altres localitats. Encara queda feina a fer per divulgar els fets de lúltima guerra. Lhistoriador Enzo Traverso ho sentencia així: En lloc de decretar una veritat històrica oficial, lEstat no hauria de tenir por de la veritat històrica. Ai las!
Al mateix temps, dacord amb la llei catalana, lArxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha confeccionat una llista de les persones sotmeses a consells de guerra, de les quals nhi hagueren vora 3.400 que foren afusellades (659 a Tarragona). La llista de tots els processats està disponible al portal web de larxiu, ordenada per cognoms, tot i que no hi figura lorigen dels afectats. Per conèixer quins foren els detinguts a Cambrils ens podem valdre del recull que féu lhistoriador Josep Recasens Llort el 2005 en el seu llibre La repressió franquista a la comarca del Baix Camp, exclosa la ciutat de Reus (1939-1950), que ha treballat principalment amb materials del Fons Carcelari Provincial de lArxiu Històric de Tarragona. Hi recull els casos de 64 veïns de Cambrils represaliats entre 1939 i 1950, la meitat dels quals eren nascuts al municipi. Potser en foren més, ja que una guia elaborada per lANC fa tan sols dos anys recull 103 sumaríssims, sense esmentar cap nom. Foren empresonats molts pagesos i jornalers i algun pescador, així com, especialment, sis membres del cos de carrabiners. També hi hagueren ferroviaris, xofers, fusters, ferrers, paletes, comerciants i rajolers, així com una sola dona, que regentava un bar. Alguns dels represaliats havien format part dels governs municipals o dalgun sindicat durant el període bèl·lic. En aquest punt, és útil consultar el fons de la Causa General a lArchivo Histórico Nacional, sempre amb les reserves historiogràfiques oportunes. A més, alguns exregidors ja havien estat empresonats anteriorment pels Fets dOctubre del 1934, com Cassià Castells, lalcalde daleshores.
Una part dels detinguts foren absolts o estigueren a la presó unes poques setmanes, havent de suportar després lestigma social dhaver-hi passat. Altres foren empresonats lluny de casa, a Barcelona, València, Oviedo o Salamanca, o destinats a batallons de treballadors. Els menys afortunats reberen pena de mort. Per ara, ens consten cinc veïns cambrilencs que fossin afusellats: Josep Albiñana Matas, Antoni Gené Tuset, Joan Granell Martorell, Luis Martínez Calvo i Joan Príncep Serra, als quals sha dafegir el pedagog Sidonio Pintado, també resident a Cambrils durant la guerra, tal com recollí el company Jordi Moreno en un magnífic reportatge dinvestigació. Encara podríem completar les dades duna recerca local sobre els represaliats franquistes amb els funcionaris que foren depurats, sobretot els mestres nacionals. Segons el portal PARES del Ministerio de Cultura, en foren nou de Cambrils, els quals foren suspesos de feina i sou durant un temps i traslladats a altres localitats. Encara queda feina a fer per divulgar els fets de lúltima guerra. Lhistoriador Enzo Traverso ho sentencia així: En lloc de decretar una veritat històrica oficial, lEstat no hauria de tenir por de la veritat històrica. Ai las!