Latac dArran i el dit del savi oriental
El recent atac del col·lectiu Arran, jovent vinculat a la CUP, a un autobús turístic de Barcelona ha aixecat tota mena de comentaris gens afalagadors entre tertulians, opinadors i gent acostumada a dir-hi la seva a les ones i a les xarxes.
Valgui per endavant una consideració personal prèvia: la performance d'aquesta jovenalla no m'ha agradat gens ni mica; en un context internacional d'amenaça terrorista indiscriminada, aparèixer encaputxats i brandant ganivets sembla quelcom de dubtós gust.
A més no és el primer cop que aquesta patuleia pixa fora de test. Fa mesos tingueren la magistral pensada de blasmar la misogínia i lesbofòbia de l'església catòlica; des del cambril de la Mare de Déu de Montserrat, dues noies es morrejaven davant l'emblemàtica Moreneta. Al marge de la provocació barroera, Arran va evidenciar una preocupant ignorància escolar sobre el simbolisme del Monestir de Montserrat en la defensa del nostre país i identitat. Dany col·laterals de L'ESO!
Ara bé, després dels estirabots de la Caverna Mediàtica i dels seus escolanets, gairebé hom acaba mirant amb certa simpatia la bretolada d'Arran contra el bus i la punxada de les bicicletes per lloguer. Un cop més s' ha aprofitat un fet puntual per criminalitzar el procés sobiranista: Avall, que fa baixada!
Fa temps, molt de temps, que associacions veïnals de Barcelona malden per denunciar un model de turisme massificat i gens respectuós amb el ciutadà i la ciutat. Aquest pretès gran negoci de la gallina dels ous d'or, altrament deixa plomada molta gent que de cap manera rep el més petit benefici de l'allau de visitants: Incivisme, miccions a la via pública, brutícia, grolleria, encariment dels lloguers, gentrificació, despersonalització dels barris... només serien uns exemples eloqüents de cap on ens aboca aquesta indústria turística desbocada. Tanmateix, està més que acreditat que la denúncia serena i argumentada no omple titulars de diaris ni obre telenotícies.
Certament, acaba esdevenint una gran veritat aquella reflexió d'un savi oriental que assenyala amb el dit la Lluna i el neci es mira el dit i no pas el nostre satèl·lit.
Amb la crisi econòmica s' ha disparat una indústria turística gens sostenible que cerca el benefici ràpid amb sous precaris i unes externalitats força negatives, però que cap administració sap com regular o frenar. El trist paper de la gent d'Ada Cola resulta gairebé patètic, quan ella havia estat una experta en actes de l'estil; però, clar ara governem i abans jugàvem a fer-nos l'alternatiu col·lega contra els malvats bancs!
Milers i milers de ciutadans són víctimes diàries d'una violència generada per un sistema capitalista depredador des de fa anys i panys... però no passa res: desnonaments, salaris de vergonya, perduda de drets socials...
En canvi, una cafrada es magnífica i desperta totes les alarmes. Ens mirem el dit i no mirem més enllà. El sistema ens anestesia de manera implacable: assumim la proletarització i l'empobriment de bona part de la població sense piular, quan és molt més agressiu que qualsevol astracanada de quatre trinxeraires cupaires.
Segurament preferim ser necis abans que començar a dir les coses pel seu nom.
Valgui per endavant una consideració personal prèvia: la performance d'aquesta jovenalla no m'ha agradat gens ni mica; en un context internacional d'amenaça terrorista indiscriminada, aparèixer encaputxats i brandant ganivets sembla quelcom de dubtós gust.
A més no és el primer cop que aquesta patuleia pixa fora de test. Fa mesos tingueren la magistral pensada de blasmar la misogínia i lesbofòbia de l'església catòlica; des del cambril de la Mare de Déu de Montserrat, dues noies es morrejaven davant l'emblemàtica Moreneta. Al marge de la provocació barroera, Arran va evidenciar una preocupant ignorància escolar sobre el simbolisme del Monestir de Montserrat en la defensa del nostre país i identitat. Dany col·laterals de L'ESO!
Ara bé, després dels estirabots de la Caverna Mediàtica i dels seus escolanets, gairebé hom acaba mirant amb certa simpatia la bretolada d'Arran contra el bus i la punxada de les bicicletes per lloguer. Un cop més s' ha aprofitat un fet puntual per criminalitzar el procés sobiranista: Avall, que fa baixada!
Fa temps, molt de temps, que associacions veïnals de Barcelona malden per denunciar un model de turisme massificat i gens respectuós amb el ciutadà i la ciutat. Aquest pretès gran negoci de la gallina dels ous d'or, altrament deixa plomada molta gent que de cap manera rep el més petit benefici de l'allau de visitants: Incivisme, miccions a la via pública, brutícia, grolleria, encariment dels lloguers, gentrificació, despersonalització dels barris... només serien uns exemples eloqüents de cap on ens aboca aquesta indústria turística desbocada. Tanmateix, està més que acreditat que la denúncia serena i argumentada no omple titulars de diaris ni obre telenotícies.
Certament, acaba esdevenint una gran veritat aquella reflexió d'un savi oriental que assenyala amb el dit la Lluna i el neci es mira el dit i no pas el nostre satèl·lit.
Amb la crisi econòmica s' ha disparat una indústria turística gens sostenible que cerca el benefici ràpid amb sous precaris i unes externalitats força negatives, però que cap administració sap com regular o frenar. El trist paper de la gent d'Ada Cola resulta gairebé patètic, quan ella havia estat una experta en actes de l'estil; però, clar ara governem i abans jugàvem a fer-nos l'alternatiu col·lega contra els malvats bancs!
Milers i milers de ciutadans són víctimes diàries d'una violència generada per un sistema capitalista depredador des de fa anys i panys... però no passa res: desnonaments, salaris de vergonya, perduda de drets socials...
En canvi, una cafrada es magnífica i desperta totes les alarmes. Ens mirem el dit i no mirem més enllà. El sistema ens anestesia de manera implacable: assumim la proletarització i l'empobriment de bona part de la població sense piular, quan és molt més agressiu que qualsevol astracanada de quatre trinxeraires cupaires.
Segurament preferim ser necis abans que començar a dir les coses pel seu nom.