Per fi, Festa Major
Cal reconèixer que enguany la Festa Major de la Mare de Déu del Camí ha lluït de veritat. Feia temps que no shavien vist tants actes seguits amb una participació tan gran. Per diversos motius, les nostres festes patronals han perdut força protagonisme al llarg dels darrers anys: malgrat diverses iniciatives endegades, algunes delles amb un èxit notable, sovint quedaven aïllades sense poder integrar-se en un programa més ampli, amb altres esdeveniments festius comparables amb magnitud, i sense solució de continuïtat. Lorganització dunes festes demana una gran coordinació i una autèntica motivació de totes les persones implicades, incloent el públic final que hi participarà. La festa respon a una necessitat col·lectiva gairebé innata en els humans. La prova daixò és que bona part de les festes actuals no són més que readaptacions temporals dantigues celebracions dorigen incert, que es perden en el temps.
Un repàs històric de la festa a casa nostra evidencia la forta evolució experimentada. Antigament, la diada de la Immaculada, al desembre, era la festa gran, la més celebrada per tots els cambrilencs. Ha estat així fins recentment, tot i que el darrer segle ha passat a ser exclusivament la festa dels de la Vila (val a dir que actualment ja no té gaire sentit la tradicional distinció entre la Vila i la Platja, però això és una altra qüestió...). En canvi, la gent de la Platja van fer-se seves les festes de Sant Pere i de la Mare de Déu del Carme. Aquestes han subsistit al llarg dels anys, animades per un nombrós públic foraster, i fins i tot han incorporat nous elements que les han potenciat considerablement, sobretot la primera, quan començava a presentar símptomes desgotament. De fet, per Sant Pere es dóna un fet ben curiós: bo i sent un dia festiu dàmbit local, als inicis de la campanya turística, cap negoci del barri mariner tanca, a diferència de bona part dels altres barris. És un indicador clar de la forta estacionalitat que impregna la vida col·lectiva de Cambrils.
Daltra banda, no he sabut trobar referències documentals de la festa de la Mare de Déu del Camí. Confesso ser un llec en aquest tema, tot i pensar que lactual celebració té un origen religiós i devocional, probablement en un moment lligat a la construcció del santuari. Pel que fa a la diada de Vilafortuny, tan festejada durant la primera meitat del segle passat, ha estat recuperada darrerament, encara que amb una fesomia totalment diferent. Temps enrere se celebraven encara altres festes locals, de les quals se nha perdut la memòria, com Sant Agustí (introduït per la comunitat religiosa establerta al monestir de Gràcia). La nòmina festiva sengruixiria amb altres festes populars dàmbit més ampli. És més comú, però, que desapareguin elements festius abans que diades senceres, ja que les festes es reinventen contínuament, reflex dels canvis socials, econòmics i polítics. Qui no recorda la desfilada de carrosses per Sant Antoni o la rua del Carnaval? I elements festius com les majorets o les cucanyes? I més enrere en el temps hauríem de destacar les caramelles, els geps o serrar la vella. Afortunadament comptem amb moltes entitats dedicades a tenir cura de lextens repertori festiu popular i plenament implicades en lorganització de les festes majors. Cal agrair-los, de tot cor, la tasca realitzada.
Un repàs històric de la festa a casa nostra evidencia la forta evolució experimentada. Antigament, la diada de la Immaculada, al desembre, era la festa gran, la més celebrada per tots els cambrilencs. Ha estat així fins recentment, tot i que el darrer segle ha passat a ser exclusivament la festa dels de la Vila (val a dir que actualment ja no té gaire sentit la tradicional distinció entre la Vila i la Platja, però això és una altra qüestió...). En canvi, la gent de la Platja van fer-se seves les festes de Sant Pere i de la Mare de Déu del Carme. Aquestes han subsistit al llarg dels anys, animades per un nombrós públic foraster, i fins i tot han incorporat nous elements que les han potenciat considerablement, sobretot la primera, quan començava a presentar símptomes desgotament. De fet, per Sant Pere es dóna un fet ben curiós: bo i sent un dia festiu dàmbit local, als inicis de la campanya turística, cap negoci del barri mariner tanca, a diferència de bona part dels altres barris. És un indicador clar de la forta estacionalitat que impregna la vida col·lectiva de Cambrils.
Daltra banda, no he sabut trobar referències documentals de la festa de la Mare de Déu del Camí. Confesso ser un llec en aquest tema, tot i pensar que lactual celebració té un origen religiós i devocional, probablement en un moment lligat a la construcció del santuari. Pel que fa a la diada de Vilafortuny, tan festejada durant la primera meitat del segle passat, ha estat recuperada darrerament, encara que amb una fesomia totalment diferent. Temps enrere se celebraven encara altres festes locals, de les quals se nha perdut la memòria, com Sant Agustí (introduït per la comunitat religiosa establerta al monestir de Gràcia). La nòmina festiva sengruixiria amb altres festes populars dàmbit més ampli. És més comú, però, que desapareguin elements festius abans que diades senceres, ja que les festes es reinventen contínuament, reflex dels canvis socials, econòmics i polítics. Qui no recorda la desfilada de carrosses per Sant Antoni o la rua del Carnaval? I elements festius com les majorets o les cucanyes? I més enrere en el temps hauríem de destacar les caramelles, els geps o serrar la vella. Afortunadament comptem amb moltes entitats dedicades a tenir cura de lextens repertori festiu popular i plenament implicades en lorganització de les festes majors. Cal agrair-los, de tot cor, la tasca realitzada.