Malgrat la llunyania entre les dues poblacions i la pèrdua de potestat reial que suposava aquest procés, el rei va acceptar el carretatge de Cambrils perquè representava una oportunitat per retirar del sector eclesiàstic una jurisdicció que abans havia estat reial

Un episodi històric que ha passat desapercebut dins la historiografia local és el fet que Cambrils va ser carrer de Barcelona a mitjans del segle XV. En tenim testimoni gràcies a un petit document conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona datat el 23 de gener de 1449. El document ens explica com el cambrilenc Pere Simón, síndic de la vila de Cambrils i dels llocs de Montbrió, els Teixells i la Plana és rebut pels honorables consellers del Consell de Cent, jurats de la ciutat de Barcelona. El síndic demana que les universitats d’aquests llocs siguin extretes del domini de l’Arquebisbe de Tarragona i tornades a la corona reial. La sol·licitud és acceptada pel rei –“e per la dita raho lo molt alt senyor lo Senyor Rey vuy regnant hara fets dels dits vila i llochs i omens de aquells carrer e membra de la dita ciutat de Barcelona”–.

La historiadora i medievalista Maria Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017) va estudiar el carretatge de la ciutat de Barcelona i gràcies a ella podem fer-nos una idea dels motius que van moure als cambrilencs a voler ser carrer de Barcelona. L’any 1391 Cambrils i els seus termes agregats van passar sota el domini de l’arquebisbe de Tarragona. El rei Joan I d’Aragó va efectuar la seva venda a perpetuïtat per un valor de quinze mil florins. Normalment aquestes vendes es feien a carta de gràcia, o sigui que la població podia tornar a la Corona si es retornava la quantitat per la que havia estat venuda. Això suposava una gran càrrega i esforç pels habitants d’aquell lloc i en teoria assegurava que no poguessin tornar a ser alienades de la jurisdicció reial. A efectes pràctics això no es complia i una població podia ser venuda pel rei novament quan en tingués necessitat. Per aquest motiu les poblacions exigien més garanties alhora de tornar a la Corona i afegien una clàusula de manera que una nova venda suposava la pèrdua per al rei de la jurisdicció del lloc i el traspàs de la població a una ciutat més gran de la que no es pogués separar fàcilment, esdevenien carrers de Barcelona.

Entenem doncs el motiu perquè Cambrils va demanar ser carrer de Barcelona, per evitar de nou la seva venda en un moment en què la població començava a estar deslligada del poder de l’arquebisbe de Tarragona i possiblement per gaudir dels privilegis de formar part d’una ciutat més gran. Malgrat la llunyania entre les dues poblacions i la pèrdua de potestat reial que suposava aquest procés, el rei va acceptar el carretatge de Cambrils perquè representava una oportunitat per retirar del sector eclesiàstic una jurisdicció que abans havia estat reial. Cal tenir en compte que no trobem cap altre poble proper dins l’actual província de Tarragona que aconseguís aquest títol.

La pobresa documental existent d’aquest període fa difícil concretar quines foren les conseqüències per Cambrils alhora de formar part de la ciutat de Barcelona. Però estudiant el cas d’altres poblacions on sí es conserva podem fer-nos una idea aproximada. Una vegada acceptada la sol·licitud de carretatge, es redactaven uns acords per al seu funcionament que eren aprovats pel Consell de Cent. A continuació un conseller visitava la població per prendre’n possessió i rebre el jurament de fidelitat del seus habitants. La historiadora Maria Teresa Ferrer recull detalls concrets d’aquesta cerimònia a partir de les actes de presa de possessió de Moià l’any 1385. Els habitants d’aquell lloc van ser convocats a toc de timbal a l’església, allí es llegiren els pactes acordats entre les dues ciutats. Els homes del lloc van fer jurament sobre els quatre Evangelis i homenatge de boca i mans, és a dir, bes a la cara i imposició de mans al conseller. A continuació es feia una crida a la població per a que portessin els pesos i mesures per vendre per calibrar-los i fer-hi una senyal de la ciutat de Barcelona. Finalment el conseller en comitiva recorria els portals de la vila fent-hi posar també la seva senyal. Podem imaginar que la cerimònia de la presa de possessió a Cambrils fos semblant a la descrita anteriorment.

Malgrat els esforços dels cambrilencs, l’any 1472 el terme de Cambrils surt novament de la Corona i passa sota el domini del comte de Cardona i Prades de mans del rei Joan II, sembla doncs que la seva condició de carrer de Barcelona no impedeix aquesta donació.

http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca